El Col·loqui d'Estudis Transpirinencs reivindica la necessitat d'eines per atraure població

L'onzè Col·loqui Internacional d'Estudis Transpirinencs ha reivindicat la necessitat que la societat, i especialment les administracions de tots els nivells, posin les eines necessàries no només per frenar la despoblació als Pirineus sinó també per atraure-hi nous habitants. La Sala de la Immaculada de la Seu d'Urgell ha estat aquest cap de setmana l'escenari de l'edició d'enguany, en una cimera que s'ha inclòs en els actes del 10è aniversari de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

Els ponents van presentar estudis sobre casos de despoblació que han viscut tant l'Alt Urgell com la resta de les valls pirinenques i van aportar les seves conclusions i reflexions per ajudar a revertir aquesta situació o bé evitar que segueixi passant en el futur. Alguns dels participants, de fet, van aportar una visió més crítica i fins i tot van suggerir que algunes administracions tenen interès en què determinades zones restin despoblades, tenint en compte les traves per fer-hi arribar serveis bàsics, els greuges existents respecte de les àrees urbanes o bé les restrictives normes de protecció ambiental o urbanística que s'aplica a moltes valls.

La inauguració, precisament, havia comptat amb una àmplia presència institucional. L'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, va donar la benvinguda al centenar llarg de participants i va sentenciar que "cal buscar solucions" i que "és vital atraure persones a les zones rurals perquè hi puguin desenvolupar el seu projecte de vida, i per tant calen serveis i eines que fomentin les oportunitats laborals i vitals en tots els nuclis rurals". Fàbrega va posar l'accent en la gent jove perquè veu "vital que no marxin, tot implementant noves polítiques d'habitatge, de suport a l'activitat econòmica, de nous serveis i de connectivitat".

El batlle urgellenc també va animar el món rural a "reivindicar-se com un territori d'oportunitats". Al respecte, va recordar que l'Alt Urgell ja ha desenvolupat amb aquest objectiu el seu Pla Estratègic Impulsa 20-26, "que tracta molts d'aquests problemes i esbossa algunes de les solucions".

El president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, Lluís Obiols, es va felicitar del creixement d'activitat que ha experimentat aquesta entitat, que va néixer "com un grup d'amics" amb ganes de posar en valor la història i el patrimoni de la comarca. Obiols, sobre aquest punt, va elogiar la modernització que han experimentat els darrers anys la majoria de centres d'estudi dels Pirineus, que han deixat enrere la imatge "d'erudits que sabien moltes coses" per donar pas a nous investigadors "amb un molt alt nivell formatiu, amb un alt percentatge de doctors universitaris i que fan una investigació puntera amb molt pocs recursos".

A la taula inaugural també hi van participar la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós; el vicepresident de la Diputació de Girona i alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira; la vicepresidenta de la Diputació de Lleida i presidenta de l'IEI, Estefania Rufach; el president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Miquel Sala; el director de Polítiques de Muntanya de la Generalitat, Albert Alins; i la directora general de Cultura Popular, Maria Àngels Blasco.