El Conselh Generau d'Aran assumeix la gestió de l'ós bru a la vall
El Govern català transferirà 173.000 euros l'any perquè el seguiment de la fauna salvatge es faci des del territori. Ambdues institucions consensuaran la possible extracció de plantígrads conflictius
La Generalitat de Catalunya ha acordat amb el Conselh Generau d'Aran el traspàs de la gestió de l'ós bru i d'altres grans carnívors de la fauna salvatge protegida en territori aranès. L'executiu transferirà al Conselh 173.000 euros anuals perquè faci aquestes tasques.
Segons el Conselh, aquest traspàs de funcions permetrà implementar noves mesures per garantir la protecció de l'activitat ramadera enfront de la presència de l'os a la zona. A més a més, està previst posar en marxa una comissió de coordinació tècnica formada per integrants del Departament de Territori i Sostenibilitat i del govern aranès. Tot i això, en la presentació del pacte s'ha reconegut que això no comportarà cap canvi pel que fa a poder de decisió a l'hora d'expulsar óssos conflictius, que és la principal reivindicació actual de la població local. El Govern ho justifica perquè el programa d'alliberament d'óssos és de caràcter transfronterer i no es pot prendre aquesta decisió de manera unilateral.
El síndic d'Aran, Paco Boya, ha explicat a l'ACN que el Conselh Generau assumirà la gestió de l'ós quan acabi el programa europeu Piroslife i de manera coordinada amb la Generalitat. Boya creu que es millorarà en el sentit que es gestionarà "des de la proximitat del territori" i "vetllant per mantenir els pagesos i els ramats a la muntanya". A més, ha detallat que els diners que rebran del Govern serviran per sufragar les despeses de personal i indemnitzacions derivades de danys ocasionats per fauna salvatge, entre d'altres.
Boya ha dit que veu prioritari aplicar les noves tecnologies a la prevenció dels atacs, per tal de donar més seguretat als ramats. A més a més, tant el síndic com la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, han volgut deixar clar que si finalment s'hagués d'expulsar algun exemplar d'ós del medi, la decisió es prendria de forma consensuada entre la Generalitat i el Conselh, i tenint en compte el protocol a seguir per fer-ho.
Finançament, aranès, pla de Salut i Jocs d'Hivern
La reunió bilateral celebrada aquest divendres a Vielha també ha servit per ressaltar la importància que ha tingut la Llei d'Aran els darrers 30 anys. Així, Boya ha explicat que ara és el moment de fer una avaluació sobre la seva aplicació en aquest període i la contribució que ha fet de cara al procés d'autogovern. De la seva banda, Budó ha assegurat que el Govern "és sensible” a l'especificitat de l'Aran i que vol mantenir la "relació de tu a tu" amb el territori.
En el marc de la trobada, s'ha anunciat que la Ponència permanent de treball en matèria de traspassos i convenis definirà en els pròxims sis mesos com es continua desplegant l'autogovern i en quins terminis. La consellera de la Presidència ha destacat que l'acord sobre el model de finançament signat l'estiu passat ha permès incrementar-ne la quantia econòmica un 14,1%, perquè la vall podrà disposar enguany de més de 25 milions d'euros, 3,1 més que al 2017.
A la bilateral, el síndic també ha demanat més col·laboració en la defensa i protecció de l'aranès, petició que Budó ha rebut "molt positivament". La consellera ha aprofitat per reivindicar "que l'Estat espanyol respecti el català i Catalunya com el Govern tracta l'Aran i l'aranès". Finalment, ha recordat que des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s'està treballant per dotar de més contingut i presència l'aranès als mitjans de comunicació públics catalans.
Altres temes abordats en la reunió bilateral han estat, entre d'altres, els referents al Pla estratègic Salut Aran 2018-2023, el reconeixement de les federacions esportives araneses, la candidatura per organitzar uns Jocs d'Hivern al 2030, la mobilitat per la C-28 al Port de la Bonaigua, el desplegament de l’'acord institucional en matèria de seguretat, les subvencions de promoció del coneixement i l'ús de l'occità i, finalment, la constitució de l'Aran com a zona educativa.
