El Conselh Generau d'Aran demana modificar la Llei de llengües oficials en l'ensenyament
La síndica, Maria Vergés, presentarà formalment la petició aquest dijous mateix al registre del Parlament, tot coincidint amb la compareixença que hi fa cada any. Segons Vergés, cal "recuperar" aquest "caràcter de llengua vehicular i cal també que la mesura es tramiti "per procediment de lectura única, per no allargar més aquesta situació de falta de seguretat jurídica".
La dirigent aranesa ha admès que són "conscients de la polèmica que ha acompanyat a l'aprovació d'aquesta Llei", derivada de la sentència de la justícia espanyola que obliga les escoles catalanes a fer un mínim del 25% de classes en castellà. Tot i això, considera que aquest canvi legislatiu -consensuat pel PSC, ERC, Junts i Comuns- "relega l'aranès a una disposició addicional única". Vergés ha dit que espera rebre el suport "almenys" d'aquests grups polítics que van aprovar la Llei en primera instància, tot i que hi afegeix que aspiren a obtenir l'adhesió "de tots els grups".
L'ús social de l'aranès, sota mínims per la preferència pel castellà
Durant el Ple, la síndica ha fet referència també a la "dramàtica" situació que considera que travessa l'aranès, principalment per l'abandó de la llengua local per part dels seus mateixos habitants. I és que Maria Vergés ha parlat de l'enquesta presentada ara fa pocs dies, feta a 126 estudiants de 6è d'ESO i 1r de Batxillerat de l'Institut de Vielha, en què es revela que només un 17,6% d'aquests joves tenen l'aranès com a llengua familiar i, en canvi, més del 60% parlen en castellà a casa seva o en el seu entorn. Un autèntic procés, ja molt avançat, de substitució lingüística en què el català hi té una influència mínima, atès que amb prou feines és la llengua familiar de poc més del 10% dels estudiants. I el percentatge restant, encara més reduït, correspon a idiomes no oficials a la vall, com pot ser el francès.
Els percentatges són pràcticament calcats quan se'ls pregunta amb quina llengua se senten més identificats: més del 60% admeten novament que la seva llengua preferida és el castellà, mentre que tan sols un 18,8% es decanten per l'aranès. I la preferència per la llengua pròpia de Castella encara és més contundent a les xarxes socials: més del 90% d'estudiants admeten que la seva darrera publicació l'han fet en aquest idioma i només el 2,4% l'ha fet en aranès. El Conselh Generau mateix, autor de l'estudi, reconeix que, més enllà de quin sigui el seu estatus legal, a data d'avui l'ús social de la llengua pròpia entre els joves aranesos ja és "baix i preocupant".