El Conselh Generau d'Aran recaptarà la taxa turística a la vall

El Conselh Generau d'Aran podrà recaptar la taxa turística a escala local. La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha anunciat aquest dimecres des del Parlament de Catalunya un acord amb la Generalitat per tal que es pugui incloure aquest tribut en els que gestionen des del govern aranès. Per concretar aquest traspàs i d'altres, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha avançat que l'11 de desembre se celebrarà la comissió bilateral entre govern aranès i la Generalitat.

En la seva nova presència a la cambra catalana, la síndica ha reclamat que el Conselh "deixi de ser considerat jurídica i administrativament com una administració local", tant per part de la Generalitat com també del Govern espanyol. I ha aprofitat per advertir novament que la situació de l'aranès segueix sent "dramàtica", en part per la manca d'ús social pels mateixos habitants de la Val d'Aran, i creu que la dotació que reben per fomentar la llengua pròpia és "totalment insuficient". 

Quant als traspassos competencials, la síndica ha demanat "voluntat política" perquè considera que no poden "dependre" de si s'aproven o no els pressupostos de la Generalitat. I ha dit que el nou model de finançament ha d'anar acompanyat d'inversions en infraestructures, entre les quals ha plantejat la creació d'un espai cultural i d'un centre especialitzat en esports de muntanya.

Sobre la Llei d'Alta Muntanya, que engloba deu comarques de la meitat nord de Catalunya, Maria Vergés ha reclamat recursos i projectes perquè "les lleis per elles soles no ajuden si no van acompanyades de finançament". I pel que fa a aquesta visió pirinenca, ha manifestat que observen que a les zones més poblades del país es fan grans inversions i que aquestes "passen de llarg" del Pirineu. Per això, ha demanat més "empatia i justícia" envers aquestes valls poc poblades.

En aquest sentit, Albert Dalmau ha reconegut "una manca crònica d'inversions" a l'Aran i ha dit que aquest fet "es revertirà", per exemple, impulsant des del Govern els dos nous equipaments que ha esmentat la síndica. El conseller de la Presidència ha dit que l'acord en matèria de tributs, com la taxa turística, es materialitzaran en la comissió bilateral de l'11 de desembre. Tot plegat, per reforçar el sistema de finançament de la vall i poder potenciar les polítiques de promoció turística i econòmica.

Sobre l'habitatge, Dalmau ha dit que a l'Aran també hi ha una situació d'"emergència" però creu que poden arribar-hi solucions mitjançant la Taula d'Habitatge, creada recentment. També ha dit que s'avançarà, conjuntament amb el Conselh Generau, en inspeccions per fer complir la llei.

Jordi Fàbrega critica el retard en la Llei d'Alta Muntanya

En el torn d'intervencions dels grups en aquesta compareixença, per part de Junts, Jordi Fàbrega ha agraït a Maria Vergés "la defensa que fa de tot el Pirineu" i que es referís al retard en la Llei d'Alta Muntanya, "que tampoc no s'haurà aprovat enguany", i a la necessitat de millores en infraestructures. En aquest punt, el parlamentari urgellenc ha criticat "que dirigents del PSC es refereixin a la Barcelona dels 5 milions, mentre continuen oblidant l'N-230 i l'N-260". I sobre aquesta política territorial, ha assegurat que "tot sovint, des de la Seu d'Urgell ens sentim més representats per la síndica d'Aran" que pel que ha qualificat de "càrrecs creats artificialment, com el Comissionat per a les Relacions Interpirinenques", sobre el qual ha dit que "només el veiem preocupat per Andorra; tot sigui dit, amb resultats poc tangibles".

El representant del primer grup de l'oposició ha acabat la seva intervenció en aranès per dir que, tot i ser conscients de la dificultat d'implantar la Llei de Règim Específic, es mantindran "fidels a allò que demanin els ciutadans i ciutadanes de la Val d'Aran", i ha aprofitat per demanar a la síndica que s'afegeixi a la defensa d'un nou model de finançament per a Catalunya, perquè "si a Catalunya li va bé, a l'Aran li anirà bé". I pel que fa justament a la llengua, Fàbrega ha demanat al Govern un "canvi de rumb" i que es comprometi tant amb l'aranès com amb el català, atès que totes dues llengües comparteixen el fet de patir actualment un greu retrocés social.

Per ERC, Ester Capella ha reivindicat la feina feta la legislatura passada per millorar l'autogovern aranès i, sobre el finançament, ha valorat les "passes" que està fent l'actual executiu "en la línia del que es va engegar" anteriorment, sota la presidència de Pere Aragonès. Tanmateix, Capella ha reclamat el traspàs de les "plenes competències" en habitatge i ha reivindicat la capacitat de l'Aran per decidir el seu futur.

Des del PPC, Juan Fernández ha criticat que els pressupostos de la Generalitat dedicats a l'aranès "han caigut de manera dramàtica" i coincideix amb la síndica a dir que la situació de la llengua és "d'emergència", amb una clara substitució en favor del castellà. El representant popular opina que "les decisions que han pres determinats governs han abocat l'aranès a la desaparició".