Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El Conselh Generau d'Aran vol implicar l'Estat en el reconeixement de la singularitat de la vall

El Conselh Generau d'Aran vol implicar l'Estat en el reconeixement de la singularitat de la vall

Maria Vergés espera algun gest de l'actual Govern espanyol de cara a preservar-ne la cultura i la llengua. Quant al Parlament, confia que s'aprovin els pressupostos per poder disposar de més recursos
Edifici del Conselh Generau d'Aran, a Vielha (Foto: ACN)
09/11/2022 20:10

El Conselh Generau d'Aran vol implicar l'Estat espanyol en el "reconeixement de la singularitat aranesa". Un dels motius que addueixen és que el desplegament de la Llei de Règim Especial de l'Aran, aprovada l'any 1990 per la Generalitat, "no arriba al 30%", segons ha assegurat la síndica Maria Vergés en una entrevista a l'ACN, pocs dies després de la seva compareixença anual al Parlament. En aquella intervenció, Vergés hi va posar de manifest els "greuges" que considera que pateixen i també la situació de l'aranès, que qualifica de "crítica" després que al llarg dels darrers anys els seus habitants n'han anat abandonant l'ús social, bàsicament en favor del castellà.

Vergés creu que per aconseguir un desplegament "real" de la llei cal una comissió de control per garantir què es fa, a més dels recursos necessaris, i admet que actualment gaudeixen d'"alt grau de reconeixement legal", gràcies a les lleis i mesures aprovades pel Parlament i la Generalitat els darrers anys, però hi afegeix que això contrasta amb un "minso respecte institucional". Al respecte, la síndica encara confia que abans no s'acabi l'actual legislatura el president espanyol, Pedro Sánchez, permeti obtenir "alguna fita en el reconeixement de la realitat i singularitat aranesa per part de l'Estat", que tradicionalment, com ja se sap molt bé al conjunt de Catalunya, sempre ha prestat molt poca atenció a aquestes singularitats o bé, directament, les ha perseguit per vies legals i judicials.

Pel que fa a aquesta petició a l'Estat, es dóna la circumstància que entre els dirigents actuals de govern espanyol hi ha el predecessor de Maria Vergés com a síndic, Francés Boya, que al 2020 va deixar aquest càrrec -un any després d'haver estat elegit- per esdevenir el secretari general per al Repte Demogràfic, dins el Ministeri de Transició Ecològica.

Retrocés en l'ús social de l'aranès

En aquest sentit, que fa a l'aranès, és el Parlament de Catalunya qui va aprovar-ne una llei de protecció l'any 2010, que havia de suposar un pas endavant en la normalització i preservació de la llengua. Tot i això, Maria Vergés afirma que dotze anys més tard la llei no s'ha desplegat. I durant aquest temps, l'aranès "ha anat perdent parlants", especialment entre la gent jove, tal com demostra l'enquesta publicada recentment pel Conselh Generau mateix en què es constata que la immensa majoria -més del 60%- admeten que la llengua amb què més s'identifiquen és el castellà, mentre que només un 18,8% responen que prefereixen l'aranès. Aquesta xifra porta a la síndica d'Aran a manifestar que "l'aranès està a l'UCI". Encara més a les xarxes socials, on més del 90% dels estudiants reconeixen que les darreres publicacions les han fet en castellà i només un 2,4% les han fet en aranès.

Maria Vergès evita atribuir aquesta situació a l'aposta pel castellà que fan els mateixos habitants de la vall en la seva vida quotidiana, i creu que la culpa és del "poc finançament" que considera que rep el Conselh Generau per part de la Generalitat per fer política lingüística (100.000 euros) a la vall (que té uns 10.000 habitants), en comparació amb els 30 milions d'euros que es destina al català per a tot Catalunya, que té 7,7 milions d'habitants. Vergés reitera l'opinió que "no rebre més finançament per reforçar l'aranès impedeix al Conselh Generau desplegar polítiques lingüístiques".

Iniciativa legislativa al Parlament

El Conselh Generau d'Aran va presentar dijous passat la seva iniciativa legislativa al Parlament per modificar la Llei 8/2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari. L'objectiu, que l'aranès recuperi el caràcter de llengua vehicular en aquesta nova norma, que s'ha hagut de consensuar per adaptar-se a la sentència de la justícia espanyola que imposa un 25% de classes en castellà a les escoles de tot Catalunya.

Per Vergés, el fet que el nou redactat no inclogués l'aranès com a vehicular a la vall va ser "una sorpresa desagradable", tot i que reconeix que és conscient que no hi va haver cap "intencionalitat" i es va produir per "una manca d'interlocució amb el territori".

Pressupostos

En el marc de l'entrevista, la síndica també ha demanat als grups polítics presents al Parlament "generositat i responsabilitat" de cara a aprovar els pressupostos i evitar que s'hagin de prorrogar els d'enguany. No aprovar els pressupostos suposaria pel govern d'Aran la pèrdua d'uns 4 milions d'euros. Els pressupostos del 2022 del Conselh Generau eren d'uns 36 MEUR i amb l'aprovació dels comptes per al 2023 s'arribaria gairebé als quaranta.

Amb un major finançament, segons la síndica, es podria ampliar la partida per polítiques d'habitatge, ara dotada amb 12.000 euros, i també les de ramaderia, medi ambient o cultura.

Mostrar formulari de contacte