El Consell Comarcal de l'Alt Urgell s'adhereix a la petició d'ampliar els ajuts a universitaris del Pirineu

El ple d'aquest mes d'octubre del Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha aprovat per unanimitat una moció amb què s'afegeix a la petició d'ampliació dels ajuts a estudiants del Pirineu per cursar estudis superiors, tant pel que fa a la quantitat per alumne com al perfil d'estudiants. La petició ha rebut el suport de tots els consellers presents a la sessió, tant de l'equip de govern (Junts) com de Candidatura de Progrés i ERC. 

La presidenta del Consell, Josefina Lladós, ha explicat que d'aquesta manera s'adhereixen a una petició que ja han fet prèviament d'altres institucions l'Ajuntament de la Seu, igualment per unanimitat. La principal demanda d'aquesta moció és que s'actualitzi aquests ajuts a estudiants del Pirineu, que ja existeixen des de ja fa pràcticament dues dècades però que darrerament han quedat desfasats perquè encara mantenen l'import inicial, d'un màxim de 2.000 euros per alumne, quan els darrers anys han augmentat molt les principals despeses que han d'afrontar aquests estudiants, com són el transport, l'allotjament i la manutenció.

Per això, es demana a la Generalitat que dobli aquesta quantitat per arribar fins a un màxim de 4.000 € anuals per sol·licitud. També s'hi detalla que, per evitar atorgaments no justificats, els sol·licitants hagin de seguir acreditant que han fet els estudis secundaris o de batxillerat en un centre educatiu de les comarques incloses al pla i que hi estiguin degudament empadronats.

L'altra petició principal que inclou la moció és que s'hi inclogui no només els estudiants universitaris, com fins ara, sinó també els joves que han de marxar del Pirineu per poder cursar determinats cicles formatius de grau superior. En aquest sentit, el motiu principal que justifica aquesta línia d'ajuts és l'escassa oferta d'estudis superiors que encara avui hi ha al Pirineu, on la immensa majoria d'estudiants han de marxar lluny del seu lloc de residència per poder cursar-los, generalment a ciutats com Barcelona, Lleida, Vic, Manresa, Girona o Tarragona. Això obliga les seves famílies a fer un sobreesforç econòmic més gran que a la resta de Catalunya, on en general els estudiants poden fer els estudis escollits més a prop de casa seva. La línia inclou les comarques de l'Alt Pirineu (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà), a més del Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Val d'Aran.

Mil anys de la Pau i Treva de Déu

En aquest darrer ple també s'ha aprovat per unanimitat una moció amb la qual l'Alt Urgell s'adhereix a la commemoració del mil·lenari de les assemblees de Pau i Treva, que es durà a terme aquest any vinent. Tal com ha recordat Josefina Lladós, aquesta institució es va crear ara fa just mil anys, en un moment en què els comtats catalans -entre ells el d'Urgell- vivien una situació de molta violència, combats i enfrontaments. La iniciativa va sorgir del Comtat de Rosselló i va esdevenir un òrgan pioner en el parlamentarisme i en la cultura del diàleg tant a Catalunya com a Europa. Un tarannà que, remarca Lladós, "gairebé sempre ha caracteritzat bastant la manera de fer de la política i de la visió del nostre país, Catalunya". 

La proposta ha sorgit des del Parlament de Catalunya i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell s'hi implicarà a través de l'Àrea de Cultura i de Patrimoni, que prepararà activitats per recordar aquella institució en clau local. Josefina Lladós conclou que l'Assemblea de Pau i Treva "representa un país que sempre ha cregut que tot s'hauria de poder resoldre amb el diàleg i que no hauríem d'haver d'anar més enllà".

La Pau i Treva de Déu fou una institució medieval de pacificació destinada a limitar la violència feudal mitjançant la pau, entesa com la protecció de determinades persones, béns i espais, i la treva, que es concretava en la prohibició de les lluites armades durant determinats dies i períodes. Impulsada inicialment per l'Església, als comtats catalans va adquirir a la primera meitat del segle XI un notable desenvolupament jurídic i assembleari i fou progressivament assumida pels comtes i, posteriorment, pels reis de la Corona d'Aragó. Les seves assembles són considerades, juntament amb la Cort Comtal, un dels principals antecedents de les Corts Catalanes i, per tant, de la tradició parlamentària catalana. Més endavant, als segles XII i XIII, van anar confluint amb la cort del sobirà fins a acabar configurant la Cort General de Catalunya.