El Consell Comarcal de l'Alt Urgell aprova el pressupost d'enguany, que ascendeix a més d'11 milions d'euros
Els comptes, amb un augment del 8,7% sobre els de l'any passat, tiren endavant amb el vot favorable de l'equip de govern (Junts) i d'ERC, mentre que Compromís hi vota en contra i la CUP s'absté. Educació, serveis socials i accessos als pobles concentren més de la meitat de la xifra total
El Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha aprovat aquest dijous el seu pressupost 2026, que s’eleva a 11.093.539,92 euros. La xifra total suposa un 8,76% més que el de l’any anterior. La proposta de comptes ha estat ratificada amb els vots favorables de l'equip de govern (Junts) i d'ERC, que en conjunt sumen 13 dels 19 consellers. Compromís-CP hi ha votat en contra, mentre que la CUP s'ha abstingut.
La presidenta del Consell, Josefina Lladós, ha agraït el suport d'ERC per fer possible l'aprovació i ha destacat que l'augment de més de vuit punts prové principalment de l’ingrés d’un 20% extraordinari del Fons de Cooperació Local (200.000 €), a més de l’increment d’un 12% (250.000 €) de l’aportació del departament d’Educació, sobretot per fer front a l’augment de beques de menjador escolar. També es compta amb una aportació extraordinària del pla d’accessos a nuclis i amb l’avançament d’una de les obres previstes del Pla d’Obres i Serveis, concretament per a la necessària renovació de l’ascensor de l’edifici principal del Consell, a més de millores en l’accessibilitat, entre d’altres. El Consell també preveu aquest any adquirir un vehicle nou per a transport adaptat, un servei que es presta a través de l’empresa pública IAUSA.
Novament, tres àrees concentren una mica més de la meitat del pressupost comarcal: educació (21,95%), serveis socials (17,87%) i accessos a nuclis (13,12%). De tot el pressupost, pràcticament el 90% està finançat pels convenis, acords, transferències i subvencions d’altres administracions, principalment la Generalitat, de la qual prové el 79,80% dels ingressos, mentre que la resta fins al 95% procedeixen de la Diputació de Lleida i els ajuntaments, i el 5% restant de taxes de prestació de serveis i lloguers. La part de pressupost que no està finançat, que és d’1.153.425,12 € (un 10,40%), es destina principalment a sustentar els serveis d’administració general, econòmica i fiscal de l’ens, i correspon de forma gairebé exacta a l’import del Fons de Cooperació Local ordinari (1.203.766,74 €), de manera que no hi ha pràcticament marge per a altres inversions o actuacions.
Valoració dels grups
Per part de Compromís-CP, Jordi Nadal va valorar positivament la tasca de preparació del projecte de pressupost que han fet tant l'equip de govern com els tècnics del Consell, tenint en compte la complexitat del document i el fet que se'ls ha donat una resposta correcta i ben explicada a totes les informacions que han demanat. Tot i això, el portaveu del primer grup de l'oposició ha justificat el vot en contra perquè considera que els darrers anys la línia del Consell amb els pressupostos és "sempre la mateixa" i creu que "no hi ha cap intenció política de fer res més enllà de partides finalistes".
En aquest sentit, Nadal creu que "hi ha coses que sí que depenen dels diners, però n'hi ha d'altres que no en depenen" i que estan vinculades a l'actuació política, en la qual hi veu "manca d'ambició". El representant socialista va fer referència a aspectes com ara la necessitat de redefinir el taxi que connecta la Seu i Sort o de modernitzar els regs tal com s'ha anunciat que es farà ara a la Conca de Tremp. També va fer al·ludir als camins i carreteres de pobles que tenen un únic accés perquè creu que molts d'ells no estan en bon estat i que mereixen la mateixa dignitat que les carreteres generals. En aquest punt, també va qüestionar el fet que des de fa uns anys els ajuntaments hagin de fer un copagament de les obres als camins. Quant a l'habitatge, Jordi Nadal ha dit que "ja s'haurien d'haver fet coses abans" de la creació de la Taula de l'Habitatge comarcal, sobre la qual dubta que serveixi per aconseguir solucions als problemes d'àmbit comarcal en aquest tema. Finalment, també va al·ludir novament a l'endarreriment en la depuració d'aigües en molts nuclis. Per tot plegat, des de Compromís creuen que en els pressupostos "no hi ha res més a darrere" més enllà de les partides finalistes.
Quant a la resta de grups, la portaveu d'ERC, Carme Lostao, va justificar el vot favorable perquè són "conscients que les entitats han de tenir els pressupostos vigents per poder treballar i gestionar totes les qüestions del dia a dia, que convenen als ciutadans", com també "per la funció important d'acompanyament als ajuntaments que ha de fer el Consell". Lostao coincidia a destacar que, a més a més, aquests comptes "són absolutament finalistes i no deixen massa opció a moure's" i que el disseny i preparació dels comptes ha estat correcte, per la qual cosa hi donen suport.
Finalment la consellera de la CUP, Gisela Sellés, justificava l'abstenció perquè, tot i "valorar l'esforç que han fet i que ja fa anys que fan" per dissenyar un bon pressupost, creu que el projecte d'enguany té algunes mancances. Sellés assenyala que elaborar aquest document "no és fàcil, perquè és un ens que està infravalorat" i perquè els comptes són "molt finalistes", però considera que "cal tenir algun altre objectiu o introduir alguna altra partida nova, en temes com l'habitatge o les energies renovables". Alhora, va qüestionar el fet que l'ens destini una subvenció de 4.000 euros per a l'organització de la Trobada Empresarial al Pirineu.
Els consells comarcals alerten dels problemes creixent de finançament
Sobre aquestes valoracions, Josefina Lladós va respondre tot recordant que el Consell Comarcal no té competències en temes com habitatge o energies renovables, si bé va defensar la Taula d'Habitatge perquè creu que pot donar respostes a les necessitats en aquesta problemàtica a nivell comarcal. I sobre el vot contrari de Compromís, va dir que té la sensació que aquesta formació "desconeix com funcionen els consells comarcals i com es financen", tot al·ludint també al fet que quasi tots els ens comarcals cada cop denuncien més problemes de finançament.amb què es troben. Quant a la qüestió de les carreteres locals i accessos, Lladós va ironitzar amb el fet que l'oposició "reclami per als camins locals la mateixa dignitat que la carretera de la Seu a Puigcerdà". En aquest punt, va recordar que ara, precisament, aquest tram de l'N-260 -via de titularitat estatal- és en un estat deplorable i amb centenars de sots que suposen un perill per a la circulació, tal com han denunciat darrerament bona part dels ajuntaments afectats.
Sobre tot plegat, la presidenta comarcal va aprofitar per "posar de manifest la situació greu que travessen els consells comarcals", amb "molta delegació de competències tant per part dels diversos departaments de la Generalitat com d’ajuntaments, però amb escassetat de recursos econòmics en la majoria d’àrees per executar-les en condicions". Tot plegat, segons denuncien des de l'equip de govern, porta els ens comarcals a reclamar que es dobli el Fons de Cooperació Local, "que s’arribi a un finançament del 100% especialment en les àrees de serveis d’atenció a les persones", que es puguin "estabilitzar i consolidar llocs de treball" i que "es reformuli un model basat principalment en subvencions anuals, que comporta una càrrega administrativa desproporcionada". També s'ha esmentat "la necessitat d’avançar en un marc de relacions més sòlid, de col·laboració i cooperació més equilibrada". Josefina Lladós va subratllar que aquestes queixes no són exclusives de l'Alt Urgell sinó de la gran majoria de consells, incloent-hi també ara els de l'Àrea Metropolitana tal com s'ha reflectit a la darrera assemblea del Fòrum Comarcal, on s'ha reiterat el malestar per l'infrafinançament en algunes matèries sensibles.
