El Consell Comarcal de l'Alt Urgell aprova la cessió de l'edifici annex per a departaments de la Generalitat

El ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha aprovat aquest dimecres, per unanimitat, el conveni pel qual la institució cedeix el seu edifici de serveis, annex a la seva seu central, perquè s'hi instal·lin oficines territorials de departaments de la Generalitat de Catalunya. L'acord inclou les tres plantes d'aquest bloc, que té la seva façana principal al carrer del Bisbe Guitart i l'entrada pel passatge de l'Alsina, a pocs metres del passeig de Joan Brudieu.

Des del Consell han explicat que d'aquesta manera es facilita la presència a la Seu d'Urgell dels serveis territorials a l'Alt Pirineu i Aran que algunes conselleries del Govern català han instal·lat a la ciutat, en el marc del desplegament d'aquests departaments a la regió pirinenca per equiparar-la així a la resta de vegueries. Concretament, l'executiu ha contemplat instal·lar a la Seu els serveis del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica -que inclouen l'IDAPA- i els del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El conveni ja s'havia negociat ara fa dos anys, però hi havia alguns punts en què ambdues administracions no es posaven d'acord i ara finalment s'ha pogut concretar del tot, segons ha explicat la presidenta del Consell, Josefina Lladós. 

Al ple també s'ha fet l'aprovació inicial d'una modificació del reglament del CETAP. La vicepresidenta de l'ens, Carme Espuga, ha explicat que el reglament relatiu al Telecentre -creat per facilitar l'accés de la població a internet i a les noves tecnologies- datava de l'any 2002 i calia actualitzar-lo, tenint en compte que també han canviat l'espai i els usos d'aquest servei. Se n'ha eliminat alguns conceptes que ja havien perdut vigència, com ara el pagament per l'ús dels ordinadors. Als canvis també s'hi contempla l'ús de l'espai per part d'estudiants d'INEFC Pirineus. 

Els grups plantegen la supressió del peatge del túnel del Cadí

A l'apartat de mocions, el ple del Consell ha aprovat una moció presentada per ERC en què es demana que la bonificació del 100% al túnel del Cadí per a residents a l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà inclogui tots els habitants fixos que ho necessiten i, concretament, els joves que estudien a fora d'aquestes tres comarques i els professionals que, tot i viure en aquesta zona, tenen la feina en una comarca diferent d'aquestes tres. La mesura s'ha acordat amb els vots favorables tant d'Esquerra com de Compromís-CP, mentre que l'equip de govern (Junts) i la CUP s'han abstingut, tot i que han plantejat que ja seria hora d'avançar cap a la gratuïtat total d'aquesta infraestructura, perquè ja està més que amortitzada. 

La consellera d'ERC Carme Lostao considera que des de la seva inauguració, ara ja fa quaranta anys, el túnel del Cadí ha esdevingut de manera indubtable un element clau de desenvolupament econòmic d'aquesta àrea del Pirineu i ha ajudat a potenciar les relacions tant econòmiques com socials i culturals entre la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Berguedà. Tanmateix, Lostao apunta que la darrera revisió de les condicions de gratuïtat exclou persones que han apostat per viure de manera permanent a la zona però que tenen els estudis o la feina fora d'aquesta, i per això demana que també se'ls garanteixi el pas gratuït. La moció, d'altra banda, lamenta el fet que en aquests anys la Generalitat hagi prorrogat a través d'Abertis una concessió que ja hauria d'haver finalitzat al 2019 -com a molt tard- i que s'hagi permès que alhora aquesta concessió -juntament amb la dels Túnels de Vallvidrera- acabi en mans d'un fons d'inversió brasiler.

Per part de Junts, Josefina Lladós va justificar l'abstenció perquè en la nova normativa s'hi ha estat treballant els darrers cinc anys, amb el Departament de Territori, i assegura que aquesta bonificació "estava en el punt de mira de la Unió Europea" i calia ser més curosos a l'hora de concretar clarament qui se'n pot beneficiar i qui no pot. Per això, detalla, s'hi ha inclòs el controvertit concepte de "mobilitat obligada". Lladós es mostra d'acord que cal trobar una solució pel que fa a estudiants i treballadors que viuen en aquestes comarques però treballen a fora, però insisteix que amb el context actual cal garantir l'adequació d'aquests descomptes al marc legal. Malgrat això, des de Junts coincideixen amb els altres grups a denunciar que aquest peatge "està més que amortitzat" i que, per tant, el que caldria plantejar ja és la seva eliminació total com s'ha fet per exemple amb l'AP-7, malgrat l'existència de contractes que l'allarguen per força anys més.

Per Compromís-CP, Jordi Nadal dóna suport a la moció tot i que considera que caldria anar més enllà i plantejar ja la gratuïtat total del túnel del Cadí, a més de noves mesures per afavorir el transport públic a les comarques del Pirineu i en la seva connexió amb ciutats com Barcelona o Lleida. Nadal també lamenta "que no s'hagi parlat mai més del túnel de Toses", o ni tan sols de millorar la connexió entre la Cerdanya i el Ripollès, "segurament perquè això li trauria clientela al túnel del Cadí", i critica "que encara estiguem discutint si paguem o no paguem, quan al final ho acabem pagant igualment perquè aquests descomptes surten del pressupost de la Generalitat", en lloc de ser una gratuïtat directa en què la concessionària no cobri en cap cas als conductors locals. 

La consellera de la CUP, Gisela Sellés, es va abstenir perquè considera evident que "aquest túnel ja està totalment pagat i amortitzat" des de fa molts anys i, per aquest motiu, considera que ara ja hi hauria d'haver "una gratuïtat total, per a tothom", i "amb un lliure pas per aquesta via de cara a afavorir l'activitat econòmica". I és que la vigència encara d'aquest peatge quatre dècades després representa un evident greuge comparatiu amb d'altres túnels de muntanya semblants, com el de Bracons -que connecta Osona i la Garrotxa- o el de Vielha, entre l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran, que han estat de pas gratuït universal des del primer dia.