El Consell Comarcal de l'Alt Urgell aprova per unanimitat el seu pressupost, que ascendeix a més de 10,2 milions d'euros

El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha aprovat aquest dijous al vespre, per unanimitat, el seu pressupost per a l’exercici 2025, després que l'any passat havien treballat amb una pròrroga del 2023. Els nous comptes ascendeixen a 10.200.103 euros i, després d'uns anys expansius, aquest cop representen una lleu disminució (-3,21%) respecte als anteriors. L'aprovació és fruit del treball conjunt i les reunions dutes a terme entre els grups, que han permès que rebin el vistiplau tant de l'equip de govern (Junts) com de l'oposició (Compromís-CP, ERC i CUP).

Des del govern comarcal i la gerència de l'ens han destacat que el gruix principal del pressupost se segueix destinant als serveis socials, l’educació i els accessos a nuclis. Concretament, l'apartat d'educació representa un 21,13% (2.155.509 €) i, malgrat que el volum total ha disminuït, per a aquesta finalitat hi ha un fort increment, del 48%, sobre el darrer pressupost aprovat. Un augment que es deu sobretot a que hi ha més partides per a beques menjador.

Els serveis socials representen gairebé una altra cinquena part: un 19,15% del total (1.952.817 €), tot i que aquesta part disminueix un 5,4%, cosa que s'explica perquè una part de les seves polítiques ara són gestionades per l’Àrea d’Igualtat. De fet, aquesta àrea ha doblat la dotació dispobible (+99,8%) fins a arribar als 358.096 €. En tercer lloc,  i la despesa en accessos a nuclis de població equival a un 11,36% del pressupost.

L'equip de govern també ha subratllat que, com ve sent habitual, el pressupost d'aquest i d'altres consells comarcals és bàsicament "finalista" i molt "condicionat" per les administracions superiors, perquè el 90% dels diners provenen de transferències d'aquestes institucions; sobretot de la Generalitat, que representa el 75% de les aportacions, seguit ja a força distància per la Diputació de Lleida i, en tercer lloc, pels ajuntaments. Amb aquests recursos es  gestionen 26 programes diferents, que van des d’habitatge a transport passant per ocupació, turisme, sanejament, cultura, joventut o assistència tècnica a municipis, entre molts altres.

El 10% restant del pressupost correspon al Fons de Cooperació Local amb què la Generalitat dota anualment els consells comarcals. Justament aquest dimecres s’ha fet pública la dotació del Fons de Cooperació Local per a comarques, i a l’Alt Urgell li correspon 1.003.138 €, pràcticament el mateix import rebut els darrers dos anys i que tot just és un 10,3% més del que s’ingressava abans de la COVID. Amb aquests diners es manté l’estructura bàsica de funcionament de l’administració comarcal i s’intenten complementar serveis o personal no finançats al 100% pels seus respectius programes. De marge inversor per aquest 2025 hi ha només 5.004 €, és a di, un 0,05% del pressupost.

Sobre tot plegat, la presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, ha volgut subratllar que aquestes xifres "demostren la precarietat i insuficiència dels recursos dels consells comarcals actualment", perquè "hi ha subvencions per programes que duren un temps limitat o només preveuen finançament de personal, i no sempre al 100%, que no permeten plantejar projectes amb impacte real a mitjà i a llarg termini". Lladós, a més a més, recorda que "les necessitats dels ajuntaments amb els anys han anat canviant i requereixen molt més suport per part del Consell, o perquè en àrees fonamentals com els serveis socials calen més recursos i molt més ben finançats".

Valoració dels grups

El portaveu de Compromís-CP, Jordi Nadal, ha justificat el vot favorable a aquests pressupostos pel seu caràcter bàsicament finalista i perquè han entès que "cada dia més hi ha administracions on es fa servir el suport als pressupostos com un xantatge" i creu que s'ha de tendir a evitar aquestes situacions, perquè "ja estan prou malament tots els governs, siguin central, autonòmic o local". Nadal creu que ara cal centrar-se "a ajudar, a mirar amb què es poden millorar i a vetllar perquè es faci el que han dit que faran".

Nadal reitera que rebre més pressions del compte per aconseguir objectius particulars a canvi del pressupost, tal com s'han trobat darrerament administracions com els governs català i espanyol, pot implicar "deixar coses penjades i que en paguin les conseqüències molts ciutadans que no en tenen cap culpa", per la qual cosa conclou que cal "ajudar a que es facin més bé cada vegada". En tot cas, el conseller socialista sí que ha demanat que l'ens millori el funcionament i les reivindicacions en aquells aspectes que no depenen estrictament dels diners sinó de les gestions que es duen a terme, com per exemple en millores en infraestructures, transport públic o serveis bàsics que depenen d'administracions superiors.

Per ERC, la seva portaveu Carme Lostao ha agraït la feina feta i la "transparència", tant per l'equip de govern com pels tècnics del Consell, de cara a consensuar l'aprovació mitjançant diverses reunions prèvies. Lostao explica que entenen les línies bàsiques i el caràcter bàsicament finalista dels comptes, cosa que en limita molt "l'acció política a fer", però per això ha proposat "ser-hi sempre que aparegui qualsevol projecte relacionat amb els reptes de futur que ens venen, com ara habitatge, gestió de l'aigua o economia sostenible i circular". Per la representant republicana, l'ens comarcal "ha de ser el contrafort que ajudi i que mantingui aquests serveis que els municipis, sobretot els més petits". En tot cas, sí que ha demanat que de cara als pròxims anys, i tenint en compte justament que ja està molt planificat, el pressupost s'aprovi més aviat i, si pot ser, a començament d'any, perquè així concordi amb les actuacions que s'han de fer al llarg dels mesos en què s'executa.

Finalment, la consellera de la CUP, Gisela Sellés, ha justificat el vot favorable perquè el govern comarcal "ha tingut la deferència de citar-nos en diverses ocasions per explicar-nos-els" i els ha consultat si en tenien algun dubte. Sellés ha coincidit amb els altres grups a assenyalar que és un projecte "molt encorsetat" que deixa poc marge per a l'actuació pròpia en un ens "no no hi ha ingressos ordinaris", perquè es basa sobretot en aportacions externes i programes concrets, però en valora que "està molt ben desglossat i és molt entenedor". La també alcaldessa de Cava ha aprofitat per fer una crida que tots els electes de l'Alt Urgell, de tots els partits polítics, facin més esforços per transmetre als representants nacionals dels seus respectius partits la necessitat de tenir més en compte les problemàtiques específiques de la comarca, per exemple "ensenyant-los aquests números" perquè vegin que no es poden dissenyar segons quines aportacions tenint en compte només el nombre d'habitants. Sellés també s'ha mostrat d'acord en la necessitat que, si és possible, el pressupost s'aprovi a començament d'any.

Sobre aquestes intervencions, Josefina Lladós va agrair el suport de tots els grups i va mostrar-se d'acord que cal seguir pressionant des de totes les formacions a nivell nacional perquè s'atengui millor les necessitats de l'Alt Urgell, tenint en compte no només el nombre d'habitants sinó també l'extensió territorial i la dispersió dels nuclis de població. Tot i això, Lladós va subratllar que no es pot obrir aquest debat sense tenir-hi en compte un element clau: el dèficit fiscal crònic que pateix Catalunya des de fa dècades, que és "la mare dels ous de tot plegat" i que impedeix donar resposta a totes les demandes. Lladós també va reivindicar que el de l'Alt Urgell és un dels consells comarcals del Pirineu que posa més temes sobre la taula del Govern i que sempre ha estat així, governi qui governi a la Generalitat. Finalment, també va lamentar que sovint les tramitacions amb les administracions superiors són feixugues i encara més si es tracta de fons europeus, cosa que dificulta plantejar-se projectes més grans.