El Consell Comarcal de l'Alt Urgell reclama replantejar el model de primer cicle a les escoles rurals

El darrer ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, aquest mes passat, ha aprovat una moció amb la qual s'insta el Departament d'Educació de la Generalitat a derogar l'actual ordre que regula el cicle inicial (P1 i P2) a les escoles rurals. L'ens s'ha sumat a les queixes de diversos municipis rurals i centres educatius d'arreu de Catalunya que rebutgen el model plantejat per la Generalitat i demanen que se'n comenci a elaborar un de nou. La proposta es va acordar amb els 15 vots de l'equip de govern (Junts i ERC) i l'abstenció dels 4 consellers de Compromís X Pirineu.

La presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, va exposar que el 2015 es va iniciar un pla pilot per incorporar P1 i P2 a les escoles rurals, però que ara Educació ho vol modificar, tot adduint motius legals, i deixar-ho sense efecte. Les escoles que hi estiguin interessades s’han d'acollir a un nou conveni que endureix els compromisos que han d'adquirir, ja que inclou una aportació de l’Ajuntament (40.000 euros el primer any i 30.000 els següents), a banda d’altres obligacions sobre el funcionament del centre. Lladós assegura que la mesura ha causat un "rebuig bastant unànime" als municipis afectats, els quals demanen que es derogui el conveni.

Els consistoris implicats veuen l'aplicació de l'ordre "inviable" econòmicament atès en la majoria de casos tenen molt pocs alumnes. Com a alternativa, demanen que Educació elabori una nova ordre, que tingui en compte la necessitat de lluitar contra el despoblament i d’afavorir l’establiment de població en nuclis rurals, en lloc de posar noves traves a aquest objectiu.

El vicepresident del Consell, Martí Riera, va donar més detalls dels motius d'aquest rebuig en la seva condició d'alcalde de Coll de Nargó, un dels municipis afectats. Riera lamenta que "sobre el paper, les coses no són com a la pràctica" en el pla proposat pel Departament d'Educació. Coll de Nargó, que té uns 575 habitants, va ser un dels primers municipis que van entrar al pla pilot. El batlle nargoní recorda que han arribat a tenir la guarderia oberta per a dos infants i que en aquestes situacions no han arribat mai a gastar 30.000 euros, que és l'aportació anual que els exigeix ara el Govern. Segons Martí Riera, la nova ordre suposaria haver d’acomiadar el personal actual.

Malgrat que Educació promet que els ajuntaments cobraran més per cada infant inscrit, els ens locals qüestionen el fet d'haver de perdre el control del funcionament. Per tot plegat, el dirigent comarcal no hi veu els avantatges i conclou que "les coses bones no compensen les dolentes". La situació actual, tal com la resumeix, és que als consistoris no se'ls dóna cap alternativa. Al respecte, Riera creu que el conveni s’hauria d’haver consensuat abans, tenint en compte les singularitats del territori, perquè la percepció general actual és que "es fa pagar més i, a sobre, es perd autonomia de funcionament". Per tot plegat, els municipis afectats demanen una altra solució i que, en tot cas, "si es fa bandera de posar un cicle no obligatori, que sigui Educació qui pagui el mestre".

La portaveu del Compromís X Pirineu, Carlota Valls, va justificar l'abstenció perquè considera que la moció genera "confusió a nivell polític". Valls afirma que la moció és promoguda per Junts, ja s'ha debatut en d'altres plens comarcals i li "sobta" que es presenti conjuntament amb ERC, "que en altres comarques, com les Garrigues, hi ha votat en contra tot dient que estan en converses amb Educació, departament gestionat per ERC, per millorar el contingut del pla".

La consellera comarcal creu que no tot és negatiu en aquesta ordre i en valora que "es consolida una experiència que, amb matisos, és una mesura necessària i dóna sortida a famílies amb nens de 0-3 anys que no tenen llar d’infants". També n'elogia el fet que es pugui aplicar a poblacions de fins a 2.500 habitants i opina que "afavoreix municipis amb pocs habitants, com els nostres". D'altra banda, tot i que Compromís aposta per una educació pública i gratuïta, afirmen que són "conscients que costarà aconseguir-ho i cal buscar alternatives", i aquesta els sembla "raonable: 118 euros per família, i bonificacions per a diversos col·lectius, que en alguns casos arriben al 100%, o poder gaudir del menjador escolar i de les beques municipals, i cobertura laboral pels professionals i qualitat en el servei". Carlota Valls conclou que caldria millorar algun punt, com ara l'especificitat econòmica, però que "no cal derogar tota l’ordre sinó negociar-hi canvis".

Sobre aquesta valoració, Josefina Lladós va matisar que la idea del nou model és bona i que, de fet, hi ha escoles rurals de la comarca que ja prestaven aquest servei, "amb una situació bastant més favorable pels ajuntaments". La queixa unànime, subratlla, és que es presentés aquesta nova ordre sense consultar-ho als ajuntaments i que no s’ha permès fer-hi cap modificació des d’Ensenyament. Lladós va reblar que amb la nova ordre, i analitzant els pros i contres, els consistoris en surten perjudicats.

De la seva part, el portaveu d'ERC, Sergi Parramon, també s'hi va referir i va defensar que donar suport a aquesta moció "no és anar contra el partit, sinó defensar la comarca, encara que el Departament d'Educació sigui del mateix partit". Parramon hi afegeix que als consellers d'Esquerra a l'Alt Urgell els "és igual d’on vénen les mocions" perquè "l’important és si és bo o no ho és per a la ciutadania".

Martí Riera hi va afegir que aquest posicionament demostra que dins d’ERC es permet criticar una decisió d’un departament d’ERC, a diferència d’altres partits que sempre obeeixen les ordres que els arriben de Madrid.

L'Alt Urgell s'adhereix a la candidatura a Comunitat Europea de l'Esport 2023

D'altra banda, el darrer ple del Consell Comarcal també ha aprovat una moció d'adhesió a la candidatura perquè el Pirineu català sigui Comunitat Europea per l’Esport l'any 2023. La proposta la impulsa la Fundació Catalana de l’Esport i inclou les comarques de l'Alt Pirineu, juntament amb el Berguedà, el Solsonès i l'Aran. La distinció la concedeix l’Associació de Ciutats Europees per l’Esport, amb seu a Brussel·les.

Josefina Lladós va detallar que ara s’està fent la presentació de la candidatura i que es preveu que el 2023 s'hi inclogui les competicions que ja estiguin programades per a aquell any al Pirineu català, juntament amb d’altres que s'hi pugui incorporar amb aquest motiu. En l'exposició de motius del text genèric, l'FCE defensa que ara és un bon moment per presentar-la, tant per deixar la pandèmia enrere com per mostrar el potencial del Pirineu a nivell esportiu. La proposta també anima els ajuntaments de la comarca a adherir-s'hi.

Compromís va criticar el fet que, segons asseguren, es van assabentar d’aquesta candidatura a través de la moció, i defensen que "l’FCE ha fet la petició a tots els territoris del Pirineu, no a uns partits concrets". El grup comarcal creu que la proposta "és bona, per donar visibilitat al territori", però que "l’òptim hauria estat presentar-la conjuntament" i que se'ls hauria d’haver informat abans de cara a avançar en polítiques consensuades i trobar solucions conjuntes.

Josefina Lladós va respondre que aquest consens que es demana també s'hauria pogut aplicar, per exemple, a l'hora de presentar una moció sobre la figura del Síndic de Greuges, que Compromís havia impulsat en aquest mateix ple. Lladós hi va afegir que en aquest cas la petició l’ha fet directament l’FCE al Consell Comarcal, i va recordar que en tot cas qualsevol partit es pot sumar a les mocions que es presenten si hi estan d'acord. D'altra banda, el gerent del Consell va puntualitzar que a les comissions ja s'havia informat de l'existència d'aquesta petició de l'FCE i que ja s'hi treballa.