El Consell Comarcal de l'Alt Urgell s'adhereix a la petició perquè la UE mantingui els ajuts al món rural i el programa Leader

El ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha aprovat, per unanimitat, una moció amb què s'adhereix a una declaració impulsada per diverses administracions catalanes per demanar a la Unió Europea que mantingui les línies de suport al món agrari i rural, incloent-hi els ajuts Leader. El manifest, portat al plenari per l'equip de govern (Junts-CM), ha rebut el suport dels grups de Candidatura de Progrés, ERC i la CUP.

Sota el lema 'Crida per la Mediterrània', aquesta declaració pública expressa la preocupació pel fet que el nou model financer de la UE no aclareix quin serà el futur dels plans Leader i, de fet, al document inicial ni tan sols hi apareixien esmentats. Per això, es demana que es mantingui "un finançament just" per a aquesta i d'altres línies de suport comunitari al món rural i, de manera especial, al sector primari incloent-hi l'agricultura, la ramaderia i la pesca.

La presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, ha recordat que des de fa anys existeix un grup Leader de l'Alt Urgell i la Cerdanya, que ha possibilitat l'obtenció d'un important volum de subvencions per afavorir el desenvolupament econòmic en zones poc poblades d'ambdues comarques, com també es fa a d'altres àrees de Catalunya que hi estan incloses. Tanmateix, des de fa temps "aquests grups estan avisant de la preocupació per com es programa la nova política agrària europea", perquè els ajuts Leader "fan que realment els diners aterrin a projectes de gent que vol tirar endavant iniciatives als nostres territoris de muntanya". Per això, veu "imprescindible i necessari" que se li doni continuïtat, com també "que les polítiques agràries, pesqueres o rurals siguin fortes i prou dotades de recursos". El text també demana que el Govern espanyol es comprometi a destinar a aquestes finalitats almenys el 5% dels fons de desenvolupament rural que rep de la UE. Un compromís que de moment l'Estat no ha adquirit. 

Des de CP, Toni Mas va mostrar el suport a la moció, però va reivindicar que, paral·lelament, és "imprescindible que s’eviti dinàmiques de dependència i de partidisme" a l'hora de gestionar aquests ajuts a escala local. Mas creu que, pel fet que molts municipis de la comarca són poc poblats, "de vegades els circuits poden ser poc transparents" i per això, reitera la "defensa del Leader, però també la seva objectivitat, supervisió i professionalització", per evitar que se segueixi rutines de treball que considera conservadores i que no s'adapten a la realitat actual.

Debat sobre el cost del menjador escolar

El darrer ple també ha aprovat l'actualització dels preus del servei de menjador escolar per al curs 2026-2027. Sobre aquestes tarifes, Josefina Lladós va explicar que, d'acord amb les recomanacions que han rebut, novament han optat per apujar-los fixant el preu màxim previst, perquè des dels serveis tècnics ho veuen imprescindible per seguir garantint la viabilitat de prestar el servei a través d'una empresa pública 100% comarcal, IAUSA. En aquest sentit, Lladós també va recordar que aquest model no és molt habitual sinó que de fet és "una excepció", perquè la majoria de comarques tenen aquest servei externalitzat en una empresa privada, i que a més a més a l'Alt Urgell s'aposta per prioritzar-hi al màxim possible els aliments de proximitat, produïts a la comarca.

Finalment, l'equip de govern també subratlla que aquesta actualització només afecta un 33% dels usuaris, un de cada tres, perquè tota la resta gaudeixen de beques menjador o ja tenen l'àpat inclòs pel fet de ser usuaris del transport escolar. A tot plegat hi afegeixen que les sol·licituds per accedir-hi no paren d'augmentar, per l'existència de matrícula viva durant tot el curs, i que per exemple aquest darrer curs s'ha donat servei a 857 alumnes i això ha obligat a augmentar en 300.000 euros la despesa en beques menjador, com també a contractar més monitors. 

Candidatura de Progrés i ERC es va abstenir. Tot i que estan d'acord amb aquest model de menjador escolar, els dos grups van expressar que aquests augments estan sent cada any més notables i que caldria trobar la manera d'equilibrar els comptes sense repercutir-ho tot en les famílies. De la seva part, la CUP sí que hi va votar a favor perquè, tot i que estan d'acord que cal evitar de carregar despeses a les famílies, cal defensar el fet que IAUSA és una empresa pública i que es pot fiscalitzar, a diferència de la majoria d'ens comarcals que opten per externalitzar el servei. Sobre tot plegat, Josefina Lladós hi va afegir que darrerament han augmentat força els preus de "les matèries primeres" i que per això cal seguir sent curosos amb la viabilitat econòmica del servei. 

D'altra banda, el ple ha desestimat la moció que havia presentat CP per demanar que s'enregistrin les sessions dels òrgans col·legiats dels municipis petits de la comarca, que depenen del SAT. La proposta va rebre el vot negatiu de la resta de grups (Junts-CM, ERC i CUP), que representen 14 dels 19 consellers. Des del primer grup de l'oposició, Toni Mas va justificar la petició per garantir "seguretat jurídica i perquè la llei i les normatives de transparència ho requereixen. Mas també remarcava que "la tecnologia actual ho permet" i que és "senzill, viable i ràpidament aplicable" mitjançant l'adquisició de gravadores digitals que tenen un cost d'entre 150 i 300 euros, i conclou que es tractaria d'una "mesura tècnica i de sentit comú", perquè "tots els municipis tinguin la mateixa seguretat jurídica".

En nom del govern comarcal, Josefina Lladós va assenyalar que actualment no hi ha cap norma que obligui a que les actes d'aquestes sessions siguin "una transcripció literal" i que el mitjà que sí que té validesa legal actualment és la "videoacta", però que no és el cas dels enregistraments amb gravadora. Alhora, va defensar que el SAT "vetlla per la transparència" i que "cap norma obliga a un enregistrament íntegre" perquè es contempla "només com una eina de suport". A més a més, la presidenta del Consell va recordar que aplicar un protocol com el proposat podria "vulnerar l’autonomia dels ajuntaments", perquè "el Consell no és cap eina de monitoratge o supervisió dels ajuntaments". Per tot plegat, Lladós conclou que "el marc actual és suficient" i que, en tot cas, ofereixen el suport del Consell a qualsevol ajuntament que, de manera lliure, vulgui implantar l'enregistrament. 

Les portaveus d'ERC, Carme Lostao, i de la CUP, Gisela Sellés, es van mostrar d'acord amb aquest raonament i creuen que el Consell no ha de qüestionar en cap cas l'autonomia dels ajuntaments, encara menys quan molts consistoris de la comarca estan conformats per pocs regidors (en el cas de Cava, només 3). Al final del debat, Toni Mas va lamentar el vot contrari, perquè creu que la moció presentava "una mesura purament tècnica", i avançava que tornaran a presentar la proposta més endavant per mirar de trobar-hi més consens.

Més punts del ple

En aquest ple també s'ha tractat diversos punts que han tirat endavant per unanimitat, com per exemple la designació de membres per a la negociació del conveni col·lectiu, l'adhesió al contracte centralitzat de serveis de telecomunicacions, la subvenció per als ajuts de menjador escolar, el suport a la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, el nou encàrrec de gestió a IAUSA del Servei d'Ajut a Domicili, l'addenda per millorar el Contracte Programa (atès que el nou encara està pendent d'aprovació per part de la Generalitat), l'addenda dels convenis per al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere i per al Programa Corresponsables; el decret del Programa Treball i Formació per al manteniment de camins i senders; el finançament d'obres del Pla de Camins a Cava.

També s'ha aprovat el nou conveni amb el Departament de Territori per al sistema de transport a la demanda. En aquest darrer punt, es preveu la creació de dues noves rutes segons demanda: la que connectarà Coll de Nargó i Organyà i la que anirà de Montant de Tost a la Seu d'Urgell. D'aquesta manera, s'arribarà a disposar ja d'un total de 20 rutes.