El Consell Comarcal declara els dòlmens de la vall de Cabó com a Bé Cultural d'Interès Local

El Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha declarat el conjunt de dòlmens de la vall de Cabó com a Bé Cultural d'Interès Local. Els monuments, amb una antiguitat d'uns 4.000 anys, deixen constància de la presència de població a la zona des d'èpoques prehistòriques gràcies a la riquesa natural de l'entorn.

El conjunt reconegut oficialment recull una mostra molt significativa de la riquesa megalítica de la comarca, amb un conjunt de sis dòlmens i una cista que han arribat als nostres dies amb un grau de conservació més que notable. Les construccions han generat, des de molt temps enrere, cert grau d’expectació que s’ha plasmat en determinats projectes de promoció del territori, començant amb el marcatge d’un itinerari senyalitzat pel Consell Comarcal l’any 1991.

En coherència amb aquesta realitat, i a petició de l’Ajuntament de Cabó, el Ple del Consell Comarcal va declarar, el 15 d'abril passat, el conjunt dels megàlits com a bé cultural d’interès local. L’opció de la declaració genèrica va obeir a una voluntat d’alleugerir la tramitació que hauria comportat una declaració individualitzada per a cada monument. Tot i això, el procés ha tingut una certa complexitat pels diversos agents interessats en l’expedient, que afecta dos municipis: el de Cabó, on es troba la major part dels elements catalogats, i el d’Organyà, on n'hi ha un.

El conjunt de megàlits catalogat comprèn cinc dòlmens i dues cistes, aquestes darreres de dimensions més reduïdes i amb accés per la part superior. El que pertany a Organyà, el del Serrat de les Cobertrades, és un dels més ben conservats de la comarca. Els altres són els de l’Oliva, Pedracabana -de nom prou explícit- i el Molí de Favà, reconstruït recentment en un emplaçament diferent a l’original. Quant a les cistes, s'hi pot trobar la del Tarter del Serrat de Malpàs i la del Tarter gros del Serrat de la Moixella. Aquesta darrera, a diferència de la resta, es troba a la muntanya d’Ares.

Es tracta d’antics monuments sepulcrals, d’inhumació col•lectiva, datables, en principi, del Calcolític. És a dir, entre el segon i el tercer mil·leni abans de Crist. Bàsicament, els megàlits es troben al fons de la vall de Cabó i configuren un itinerari força atractiu pels seus valors naturals i patrimonials, que es pot recórrer a peu o en bicicleta.

La Llei de Patrimoni Cultural Català atorga als consells comarcals la competència de catalogació de béns culturals d’interès local en aquells municipis inferiors a 5.000 habitants, cosa que a l’Alt Urgell implica tots els municipis tret de la Seu d’Urgell.