El Consell de l'Alt Urgell demana suport a l'Estat per poder complir amb el nou decret sobre analítiques d'aigua

El Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha demanat al Govern espanyol que faciliti, amb ajuts econòmics, el compliment del nou decret referent a la qualitat de l'aigua de boca. I és que amb l'entrada en vigor de la nova normativa, molt més estricta, molts ajuntaments s'han trobat que se'ls ha multiplicat per 5 o per 10 la despesa en analítiques. Això per a alguns d'ells posa en perill les finances municipals, com és el cas d'ajuntaments alturgellencs que tenen poca població, uns ingressos limitats, un terme municipal molt extens i dispers i diverses xarxes d'aigua per mantenir, amb una per cada nucli de població o fins i tot més d'una en alguns pobles.

Aquesta problemàtica l'ha tramès la presidenta comarcal, Josefina Lladós, al subdelegat de l'Estat a Lleida, José Crespín, a la reunió que han mantingut aquesta setmana passada a la Seu d'Urgell. Lladós ha recordat que a l'Alt Urgell hi ha termes municipals amb unes xarxes molt complexes i amb molts dipòsits i captacions, per tal de garantir que l'aigua de boca arribi en bones condicions a totes i cadascuna de les cases. I a aquesta complexitat ara hi han hagut d'afegir un augment exponencial de la despesa en analítiques a causa d'aquest decret impulsat a nivell estatal, fins al punt que els ajuntaments no en tenen prou amb la bossa d'ajuts que els ofereix el Pla de Salut de la Diputació de Lleida per poder-ho assumir. Per això, la també alcaldessa de Ribera d'Urgellet ha demanat a Crespín, com a representant territorial de l'administració impulsora de la nova llei, "que siguin sensibles a aquesta situació" i impulsin "alguna línia d'ajuts perquè els municipis puguin finançar, o cofinançar, d'alguna manera la despesa d'aquestes analítiques".

Josefina Lladós hi ha fet referència als informes de presidència del ple d'aquest dijous. Sobre la reunió amb Crespín, també n'ha destacat que el subdelegat ha confirmat que una de les obres més pendents i ajornades de la comarca, la rotonda de l'N-260 a Montferrer, entra ja al final de la tramitació i que ara mateix ja està adjudicada. Ara només resta que se signi el contracte amb l'empresa guanyadora i que comencin les obres. A la trobada també es va parlar dels estudis encetats pel que fa a la possibilitat, en el futur, de desdoblar el tram de l'N-260 entre la Seu d'Urgell i Adrall o bé fer-hi una variant més enllà de l'actual traçat, que segons els estudis que s'han fet anteriorment s'hauria de fer a la part oest de la zona per on passa actualment. L'estudi actual d'aquesta opció ja fa un any i mig que es va encetar. Finalment, en aquesta reunió també es va parlar de temes relatius a estrangeria i immigració.

Impacte de la campanya 'El porno és fake'

Als informes de presidència, d'altra banda Josefina Lladós ha deixat constància de l'èxit i l'impacte que ha tingut la campanya 'El porno és fake', tal com ho demostra que els vídeos que s'han penjat a YouTube ja han sumat més de 8.000 visualitzacions en pocs dies i la xifra segueix augmentant. De fet, tot i que la intenció inicial era divulgar-la a nivell comarcal, ja ha assolit repercussió a un nivell més gran i en aquestes setmanes se n'han fet ressò diversos mitjans d'abast nacional i fins tot de fora de Catalunya. Lladós ha recordat que la campanya té per objectiu prevenir l'accés a pornografia per part d'infants i recorda que "no estem parlant d'adolescents, sinó de nens de menys de 10 anys", i de les conseqüències greus que pot tenir aquest consum prematur d'aquestes imatges, sobretot en la seva educació sexual i afectiva. Per això, considera que és un tema important que calia abordar i ha aprofitat per recordar que és responsabilitat no només de les institucions sinó, i sobretot, de les mateixes famílies. 

Lladós també ha informat, en un altre ordre de coses, de la recent trobada que els consells de l'Alt Pirineu han mantingut amb la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, per preparar el nou contracte programa de serveis socials. Els representants comarcals han aprofitat per traslladar a Martínez "la necessitat imperiosa d’augmentar recursos", en conceptes com ara transport adaptat, atenció a domicili o atenció a infants, i que no es tingui en compte només el nombre d'habitants.

Aprovació de diversos convenis

Pel que fa a l'ordre del dia d'aquest darrer ple, el Consell Comarcal ha aprovat per unanimitat el Pla Estratègic de Subvencions, que compta amb 651.000 € per a entitats o per a accions d'igualtat o de joventut, entre d'altres. També s'ha acordat diversos punts referents sobretot a convenis amb d'altres administracions o amb entitats. És el cas de la incorporació d'un nou ajuntament -el del Pont de Bar- al servei comarcal de SAT, que ara ja suma 12 consistoris; la rescissió de l'acord amb Localret, en entendre's que ara ja se n'és membre de ple dret; el nou conveni referent a la bonificació del Túnel del Cadí per a residents; una addenda al conveni de Consum per enguany; l'acord amb l'EMD de Castellbò i amb l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò per al Festival Càtar del Pirineu (amb un pressupost total de 4.800 €), i el document per a la gestió de l'Oficina Jove de l'Alt Urgell amb l'Ajuntament de la Seu. 

També han tirat endavant la pròrroga per a la prestació del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (amb un augment d'hores prestades fins a arribar a les 6.375); el conveni amb el Consorci Alt Urgell-Cerdanya i amb el Consell Comarcal cerdà pel pla Mengem d'Aquí, per a la cura de l'alimentació a les cuines escolars i la prevenció del malbaratament; l'aprovació de les bases del menjador escolar pel curs vinent (el Departament d'Educació hi ha ampliat els terminis i el llindar); el desplegament del Grau d'Infermeria al Pirineu (que a la part de pràctiques inclourà el Sant Hospital); el nou conveni amb la Cerdanya pel Refugi Supracomarcal d'Animals i un acord amb l'ICS per estendre a l'edifici del Consell la distribució d'energia amb biomassa existent al CAP de la Seu, just al costat. 

Finalment, a la part final del ple, el conseller de Compromís-CP Toni Mas va formular un prec en què acusava el Consell i alguns ajuntaments de la comarca d'impulsar un "sentiment de deriva institucional i política". Segons l'opinió de Mas, l'ens comarcal "no compleix les seves funcions" i hi ha situacions "d'endogàmia, opacitat i manca de pluralitat". En aquest sentit, va fer referència a presumptes "bloquejos de projectes al Querforadat, abús de drets a Fígols, limitacions al parapent a Organyà" o "infrarestructures que no arriben", i fins i tot va assegurar que el procés d'ara fa pocs anys pel referèndum d'independència "ha esdevingut una barrera al progrés". El també regidor de Compromís a l'Ajuntament de Peramola hi afegia que, des del seu punt de vista, "el problema és usar les institucions per premiar els afins i castigar els diferents", amb "tractes desiguals i urbanisme arbitrari", i conclou que cal "una regeneració institucional" i "no penalitzar la dissidència".

Davant d'aquestes acusacions, la presidenta del Consell va respondre tot posant en dubte que la resta de la corporació comparteixi aquest punt de vista, incloent membres del grup de Compromís, i va qualificar de "barbaritats" algunes de les afirmacions fetes per Toni Mas, "en la seva línia de qüestionar sempre els altres". Josefina Lladós recorda "que actualment els ajuntaments estan més sotmesos que mai a la fiscalització i a mesures de transparència". I assenyala que a tots els electes locals els arriben "comentaris", però que "cal destriar el gra de la palla" i que, en tot cas, "si actualment hi ha una deriva, és la que estem vivint a nivell de país". En aquest sentit, va aprofitar per reivindicar la legitimitat de la lluita per l'autodeterminació de Catalunya, "perquè almenys durant el procés lluitàvem per alguna cosa amb sentit". Finalment, Lladós va acusar Mas de "tergiversació" i de voler aprofitar els plens, i la seva emissió per internet, "per posar la seva cirereta" i tenir força més repercussió que la que li correspon pels vots obtinguts a les eleccions municipals. Sobre aquest darrer punt, va acabar recordant que "els alcaldes fem la revàlida cada quatre anys, i els resultats són els que són, també a Peramola", alhora que indicava que "per poder debatre hi ha d’haver formes, i de vegades s’han perdut".