El Dansàneu incorpora la defensa de la llengua i amplia la presència d'artistes valencians i balears

El 33è Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, oferirà més d'una trentena de propostes artístiques a les Valls d’Àneu entre el 26 de juliol i el 4 d'agost. Enguany el festival manté els eixos temàtics de la dansa, la música i el patrimoni, però en suma un quart: la llengua. Això es tradueix en una programació amb una elevada presència d'artistes no només de Catalunya sinó també de les Illes Balears i del País Valencià.

La directora del Dansàneu, Rut Martínez, ha dit que és més necessari que mai reivindicar "l'exercici ple dels drets culturals" i subratlla que això significa exigir també "els drets lingüístics" perquè l'idioma també és "un aspecte central" en la vida de les persones. Tot plegat, en un context d'augment de les agressions i restriccions contra la llengua pròpia arreu dels Països Catalans, tant a nivell quotidià com polític.

Per això s'ha decidit augmentar notablement la programació d'artistes dels altres territoris de parla catalana. Concretament, hi actuaran noms com el cantant mallorquí Joan Miquel Oliver -compositor i guitarrista del grup Antònia Font- i, també des de Mallorca, Maria Hein, Júlia Colom i Magdalena Garzón, a més de la menorquina Anna Ferrer. La representació del País Valencià l'encapçalaran Pau Alabajos i Inka Romaní. A més a més, es vol fer un reconeixement a la tasca de promoció de la llengua que fan entitats com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País València i Obra Cultural Balear. Martínez assegura que aquestes associacions "ens tenen al seu costat".

També en el vessant musical, la programació també compta novament amb l'urgellenc Arnau Obiols, que oferirà una actuació conjunt amb el Cor Jove Nacional de Catalunya, mentre que el cantautor solsoní Roger Mas actuarà al costat de la Cobla Sant Jordi. D'altres noms que hi actuaran són la Rufaca Folk Jazz Orchestra, la cantant aranesa Alidé Sans, el cantautor barceloní Joan Isaac, el Trio Fortuny (fent tàndem amb Mal Pelo), Marala, La Ludwing Band i la Barcelona Art Orchestra.

600 aniversari del primer text sobre bruixeria d'Europa

A banda de la llengua, el president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, Ferran Rella, ha dit que el Dansàneu "es fa ressò d'aspectes naturals i de la memòria col·lectiva, i per tant, havia d'incorporar també la bruixeria dins del seu panorama d'activitats", tott coincidint amb el 600 aniversari del document més antic d'Europa que en parla. En aquest sentit, el festival vol reconèixer la singularitat històrica i el pes jurídic d'aquest text, que va ser escrit a les Valls d'Àneu, a més de restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i violència per aquesta qüestió.

D'aquesta manera, la programació inclou actes com la lectura de l'obra 'Vosaltres, les bruixes', que s'estrenarà dins la temporada 2024-2025 del Teatre Nacional de Catalunya, i una exposició itinerant, la comissària de la qual és l'escriptora i periodista pallaresa Ivet Eroles. Aquesta mostra ofereix "un recorregut per l'estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l'actualitat. La bruixeria també serà present a 'Les filles de Lilit', l'espectacle de cloenda d'aquesta 33a edició, així com en quatre representacions més.

Abans, la programació començarà amb 'Sursum', una proposta de creació en arts visuals de l'artista del Solsonès Maria Ricart, que es podrà veure a l'església de Sant Joan d'Isil.

Programació de dansa i efemèrides

Amb tot, la dansa continua sent la gran aposta del Dansàneu i enguany s’hi veurà representada amb les actuacions de la companyia de Magdalena Garzón, juntament amb Núria Guiu i Sònia Gómez, IT Dansa, Montse Colomé, Víctor i Raúl Pérez Armero, Kukai Dantza & Brodas Bros, Mal Pelo, Inka Romaní, Lara Brown, l’Esbart Català de Dansaires i alumnes d'Oriol Martorell, Sol Picó, Anna Hierro i Raquel Gualtero.

Pel que fa a patrimoni (monumental, natural o immaterial), el festival es focalitza enguany en episodis clau de la memòria col·lectiva pirinenca i catalana. Concretament, el 80è aniversari de la invasió maqui i el 50è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich.