El Departament de la Vicepresidència destina prop de 9 milions d'euros a millora d'accessos i camins en nuclis de muntanya
La partida, que inclou 866.000 € per a l'Alt Urgell, es repartirà entre les nou comarques del Pirineu català i l'Aran i inclou el manteniment, la retirada de neu o pedres i la potenciació de senders a nivell turístic
El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori destinarà aquest 2022 prop de 9 milions d’euros a polítiques de muntanya per garantir el bon estat de la xarxa de camins, senders i carreteres d’accés als nuclis de les nou comarques de muntanya i de l’Aran. Aquesta xifra suposa triplicar el pressupost que es destinava fins ara a aquestes polítiques, tot ampliant les línies de subvenció que ja existien i assumint nous compromisos. La voluntat és "garantir el bon estat de la xarxa de comunicacions pirinenca i potenciar l’atractiu turístic dels senders, com a eines per garantir l’equitat territorial i per a la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes d’aquestes comarques, ajudant a fixar població i evitant el despoblament".
El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, i el director general de Polítiques de Muntanya i Litoral, Jesús Fierro, han presentat aquest dimarts a la Seu d'Urgell les quatre línies d’ajuts que el Departament ha obert per a 2022. A la presentació també hi han intervingut el delegat de Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez, i el director de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pere Porta.
Així, l’import destinat als ajuts per a actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural de camins que realitzen els consells comarcals de muntanya i l’Aran passa de 2,5 a 6 milions. Els ajuts per a actuacions de neteja de vies de comunicació de titularitat municipal afectades per les nevades es xifra en 350.000 euros, el que permetrà atendre la totalitat de les demandes dels municipis. A més, es crea una nova línia d’ajuts per al manteniment de senders de titularitat municipal amb un pressupost de 600.000 euros. Finalment, s’ha previst un ajut extraordinari en espècies per proveïr aquestes comarques d’equipament tècnic i maquinària per al manteniment de camins, amb un pressupost de 2 milions d’euros.
Els beneficiaris d’aquests programes d’ajuts seran els consells comarcals de muntanya i el Conselh Generau d’Aran, excepte en el cas dels ajuts per a la neteja de neu, que s’adrecen als ajuntaments que no tinguin delegada aquesta tasca en l’administració comarcal.
Esforç pressupostari per al manteniment de la vialitat
Les comarques de muntanya es caracteritzen per tenir molts quil·lòmetres de vials municipals, amb uns costos de manteniment elevats per raons orogràfiques i climàtiques i uns pressupostos municipals insuficients per l’escàs volum de població. En aquest context, fa anys que els consells comarcals i els ajuntaments cooperen en la gestió de la xarxa de camins municipals i, sovint, aquests deleguen part de les tasques a realitzar en els consells, que disposen de més mitjans tècnics i materials.
Per aquests motius, a l’empara de la Llei d’alta muntanya, la Generalitat ha mantingut sempre una política de suport als ens locals en la seva tasca d’adequació de la xarxa de camins i ha potenciat el paper dels consells comarcals com a mancomunitat tècnica de serveis i ens de cooperació. Les línies d’ajut desenvolupades en el marc dels plans comarcals de muntanya i que ara s’enforteixen en son el millor exemple.
Quant a la millora i manteniment de la xarxa veïnal i rural de camins i neteja de vies municipals afectades per nevades (6 milions d’euros), l'objectiu d’aquesta línia és el de col·laborar amb el consells comarcals de muntanya en la millora i manteniment de la xarxa de camins de titularitat municipal. El repartiment és entre l'Alta Ribagorça (399.840 €), Alt Urgell (866.400 €), Aran (383.280 €), Berguedà (616.200 €), Cerdanya (489.120 €), Garrotxa (544.920 €), Pallars Jussà (759.480 €), Pallars Sobirà (648.600 €), Ripollès (525.120 €) i Solsonès (767.040 €)
Pel que fa a les actuacions de neteja de neu en vies municipals (350.000 euros), l'increment d’aquesta línia de subvenció permetrà assumir la totalitat de les demandes del territori en la retirada de neu, gel i objectes que dificultin la correcta circulació; l’adquisició, emmagatzematge i distribució de potassa o d'altres productes anticongelants; l’arrendament, posada a punt i adquisició de carburant de les màquines de neteja i les despeses en concepte de personal propi o aliè.
Una altra línia són les subvencions en espècie per a l’adquisició d’equipament tècnic per al manteniment de camins (2 milions d’euros), amb caràcter extraordinari, amb la cessió als consells comarcals de maquinari de manteniment de camins amb complements de braç desbrossador i pala de neu.
Impuls a les polítiques de muntanya
El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha remarcat “l’aposta renovada del Govern de la Generalitat per les polítiques de muntanya” i ha destacat les intervencions en aquests territoris en àmbits tan importants com l’ordenació del territori i l’urbanisme, les infraestructures de mobilitat, el transport públic i, d’una manera molt específica, les polítiques de muntanya.
En relació als quatre progames d’ajut que avui s’han presentat, el director general Jesús Fierro ha destacat l’”esforç pressupostari que ha suposat passar de 2,8 a 9 milions d’euros” i “la voluntat d’ampliar i fer créixer les polítiques de muntanya, demostrada amb l’obertura de convocatòries per a conceptes nous com la xarxa de senders o la maquinària necessària per al manteniment de camins i la neteja de neu”.
Fierro ha destacat que “les comunicacions són i seran un element estratègic per al manteniment de la població i el desenvolupament d’activitats a les comarques de muntanya”. “L’existència d’una bona comunicació interna és essencial en un territori que es caracteritza per petits nuclis dispersos i unes condicions orogràfiques i climàtiques gens fàcils”, ha recordat. En aquest sentit, ha emfasitzat que “la xarxa veïnal i rural de camins és molt extensa i comporta uns costos de manteniment que sovint escapen a les possibilitats de les administracions locals que en són titulars”.