El folklorista pallarès Enric Vigo, reivindicat un segle després de la seva mort amb la publicació del seu manuscrit

Enric Vigo (Saverneda, 1865 –Senterada, 1925) va ser un folklorista pallarès que de jove va emigrar cap a Barcelona on feia de fuster. Durant els anys que va viure al Pallars Sobirà va formar part d'importants orquestres de l'època que anaven de poble en poble tocant balls per les festes majors. Tot aquest bagatge se'l va emportar cap a Barcelona, on el va introduir als esbarts dansaires que es formaven a principi de segle XX.

Juntament amb Mossèn Vicenç Bosch, d'Esterri d'Àneu, Vigo va ensenyar tot el repertori que havia après al Pallars al primer esbart que es crear a la capital catalana. Per tant, sobre el 1910, totes les danses que ballaven els esbarts dansaires de Barcelona eren de repertori estrictament pallarès, segons ha explicat a l'ACN l'historiador Ignasi Ros. Entre els anys 1912-1914, Vigo va escriure un manuscrit on documenta totes aquestes danses i balls cantats de molts pobles del Pallars. Al manuscrit també s'hi inclouen esquemes de com es ballaven.

El document l'ha transcrit ara Ignasi Ros, i està previst que aquesta tardor es publiqui. L'edició s'ha realitzat a partir de l'original conservat a l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a l'Abadia de Montserrat.

Difusió cultural

La figura de Vigo, desconeguda fins ara per la majoria de pallaresos, va contribuir a la difusió de les danses i balls populars. En el seu manuscrit, que porta per títol 'Records de les danses antigues de la meva terra', descriu molts balls cantats, com les corrandes, i també parla dels balls pallaresos al voltant de les fogueres de Sant Joan i Sant Pere. Per Ros són importants també les notes folklòriques del manuscrit i dels rituals i detalls de les festes majors del Pallars que s'hi expliquen.

Ros ha comprovat, amb la transcripció del manuscrit de Vigo, que algunes de les danses que apareixen descrites a altres llibres són la descripció que en fa el folklorista pallarès a la seva obra, tot i que sense citar-lo.

Recull de 140 danses

Amb la publicació 'Records de les danses antigues de la meva terra' es complirà un dels desitjos de Vigo: reivindicar el seu paper en el món de les danses populars a Catalunya i de manera especial al Pirineu. Al llibre apareixen citades unes 140 danses, de les quals una trentena són les que han estat presents als repertoris dels esbarts dansaires de principis de segle XX, alguna de les quals encara es balla en l'actualitat.

La figura d'Enric Vigo era molt reconeguda i els diaris de l'època en parlen i fan seguiment de les conferències o classes de formació de balladors que feia a Barcelona. El reconeixement li va començar en guanyar un premi al Palau de la Música per un recull de danses pallareses.

A partir del 1916 s'aparta d'aquest món per problemes de salut i se'n torna al Pallars, concretament a la localitat de Senterada, on mor l'any 1925.