El Geoparc Orígens encarrega un estudi per conèixer el funcionament de l'estany de Basturs

El Geoparc Orígens ha encarregat un estudi per conèixer la capacitat de reserva de la cinquantena de pous que hi ha a la Conca de Tremp. Un dels objectius d'aquest treball és conèixer la capacitat real d'abastiment de l'estany de Basturs, un dels pocs d'origen càrstic a Catalunya, dels quals el més conegut és el de Banyoles. També forma part d'aquest grup l'estany de Montcortès, ja al Pallars Sobirà.

La manca de precipitacions dels darrers anys van fer baixar el nivell d'aigua de Basturs fins als 2 metres, dels 16 de la seva totalitat. L'any 1945, en un altre episodi de sequera, la làmina d'aigua es podia tapar simplement amb un llençol, segons conta la gent gran del poble. Als experts els preocupa que en èpoques de sequera aquest indret pateixi una situació de "no retorn".

L'informe preliminar ha de concloure com funciona l'estany i com circulen les aigües, per aplicar-hi mesures correctores si es creu convenient. El treball el realitza l'hidrogeòleg Josep Maria Masich i ha de dictaminar quina quantitat d'aigua es pot extreure sense malmetre ni l'estany de Basturs ni el seu ecosistema. Masich ha explicat a l'ACN que també s'ha de saber quina quantitat de l'aigua que plou s'infiltra i quina no.

Per tot plegat, primer es farà un estudi per saber les dades pluviomètriques de les estacions del Montsec i de la Conca Dellà i per determinar el valor de recàrrega de l'aqüífer. Masich ha dit que s'està estudiant la necessitat d'implementar la zona amb noves infraestructures hidrològiques per conèixer els paràmetres idonis d'explotació dels diferents aqüífers.

Estanys proveïts d'aigua subterrània

El conjunt d'estanys de Basturs és al municipi d'Isona i Conca Dellà i és considerat un patrimoni singular del Geoparc Mundial Orígens, pel fet de tractar-se de formacions geològiques úniques a Europa i per la seva rellevància ecològica. Basturs, Banyoles i Montcortès tenen en comú que els abasteix aigua subterrània carregada de carbonat calci, però els diferencia que només el de Basturs s'ha creat en una zona molt plana i la progressiva formació ha generat barreres circulars semblants a un volcà.

L'estany gran de Basturs es troba en un estadi evolutiu de maduresa, però durant l'edat mitjana es va frenar el seu creixement per l'impacte humà a causa del desplaçament de pedra calcària de la zona, per construir edificacions properes. L'estany Petit també va veure estroncada la seva formació per causa humana, arran de la creació de drenatges artificials. A part d'aquests es conserven les onze morfologies dòmiques del Mont de Conques.

Les aigües de la zona tenen un elevat contingut de calç, cosa que condiciona l'existència d'espècies vegetals i animals molt singulars. S'hi ha trobat una planta carnívora adaptada a aigües molt alcalines que viu flotant a l'aigua i també la madrilleta roja, un peix en perill d'extinció a Catalunya.