El Geoparc Orígens es dotarà d'un "museu natural i obert" mitjançant la realitat virtual i augmentada

El Geoparc Orígens es dotarà d'un "museu natural i obert" tot aprofitant la realitat virtual i augmentada sobre construccions geològiques en format 4D, amb l'objectiu de fer més accessible al públic el patrimoni natural, geològic i paleontològic del Pallars Jussà i dels municipis que l'envolten. Entre els membres d'aquest espai reconegut per la UNESCO hi ha el la població alturgellenca de Coll de Nargó. Això serà possible mitjançant el nou projecte 'Vigeocult', impulsat per la Universitat de Barcelona.

Aquesta metodologia s'aplicarà a l'evolució geològica dels darrers 550 milions d'anys al planeta Terra, centrant-la en com es van formar els actuals Pirineus. El nou producte es desplegarà, expliquen, com a "experiència de museu obert que alberga una gran riquesa i diversitat dels jaciments paleontològics i de patrimoni geològic i cultural reconeguts a tot el món".

L'equip, liderat pel catedràtic de la UB Josep Anton Muñoz, ha detallat que combinaran "reconstruccions geològiques i paleontològiques rigoroses d'avantguarda amb les tecnologies més modernes de producció de realitat virtual i cinema digital". L'objectiu és convertir aquestes simulacions "en imatges espectaculars amb un gran potencial didàctic i divulgatiu". Muñoz assegura que el procés, la tecnologia i els resultats del Vigeocult "estaran al nivell de la cinematografia digital de gamma alta i es podrà aplicar a dispositius mòbils com telèfons intel·ligents, tauletes i ulleres de realitat virtual".

La nova proposta museística vol brindar "una experiència emocional" al públic en general basada en la comprensió dels sistemes geològics i paleontològics i el seu impacte en el paisatge, l'activitat humana i la història.

Referent mundial en paleontologia i geologia

La importància de desenvolupar aquest projecte al Geoparc Orígens rau en la importància del Pallars Jussà pel que fa a la paleontologia i geologia a escala mundial. Fa més de 70 milions d'anys, un titanosaure de prop de catorze tones (Abditosaurus kuehnei) es desplaçava lentament pels paisatges del Cretaci que més tard conformarien el territori dels Pirineus. En un jaciment del Pallars Jussà, també s'han descobert els vestigis d'un dels últims dinosaures que van desaparèixer del planeta: Pararhabdodon isonensis lluïa una prominent cresta òssia sobre el cap i va viure en el que avui dia són els Pirineus fa uns 66 milions d'anys.

Fòssils d'espècies ja extingides, afloraments de roca i estructures geològiques de caràcter excepcional són només alguns testimonis de la riquesa geològica que atresoren els Pirineus, un territori transformat de manera radical per profunds canvis tectònics, climàtics i ambientals que han deixat la empremta inesborrable a la natura i al registre geològic.