El Govern accedeix a descartar la privatització de trams i l'impuls de centres piscícoles a la futura Llei de Pesca Continental
El Departament d'Acció Climàtica accepta la petició feta per diversos col·lectius, entre ells la Federació Catalana de Pesca, per eliminar els punts més polèmics del redactat inicial que havien proposat
El Consell de Pesca Continental de Catalunya ha acordat continuar la tramitació del futur Reglament de Pesca "pels beneficis que comporta" pel sector. En una trobada que es va mantenir aquest dijous a Barcelona, i amb un ampli consens dels integrants de la reunió, es va acordar que de l'esborrany del futur Reglament se n'eliminarà els temes que han despertat més polèmica: els relacionats amb la regulació de les concessions d'aprofitament de pesca i l'apartat dels centres de recuperació.
En el cas de les concessions de l'aprofitament pesquer, el Departament d'Acció Climàtica ha rectificat i considera que "la situació actual de la pesca continental a Catalunya no requereix que la gestió de l'aprofitament pesquer de les zones de pesca controlada es realitzi mitjançant concessió". Per això, ha accedit a acceptar la reclamació feta pel sector pesquer i per diversos col·lectius més com ara biòlegs, ajuntaments i grups ecologistes: la derogació de la totalitat del títol VI i l'article 37 de la Proposta de Reglament de la Llei d'Ordenació Sostenible de la Pesca Continental, que ara és en fase d'exposició pública. Aquest controvertit redactat inicial contemplava "privatitzar la pesca als rius" i "la creació de centres piscícoles per repoblar qualsevol tram en concessió", tal com havien denunciat totes aquestes entitats i particulars.
La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha dit a l'ACN que "no és voluntat" del departament d'Acció Climàtica "ni fer concessions de trams de riu ni, molt menys, privatitzar els rius de Catalunya". Per aquest motiu, han accedit a retirar el títol VI de la proposta de reglament i l'article 37. Sanitjas ha conclòs que els pescadors i els altres sectors implicats en la conservació dels rius tenen raó quan defensen que "la millor manera de gestionar els rius és com s'està fent ara: amb una gestió unificada que realitza l'administració i que garanteix la conservació d'aquests espais i l'aprofitament sostenible de la pesca".
En referència a la tramitació per obtenir l'autorització dels centres de recuperació de fauna, s'ha proposat també fer una modificació a l'esborrany del reglament. Així, se suggereix que els centres de recuperació de la fauna en aigües continentals resten sotmesos al règim d'autorització aplicable als establiments d'aqüicultura previst a la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítima.
Es dóna la circumstància que el Govern d'ERC havia tornat a incloure aquests punts en el redactat inicial malgrat que ara fa sis mesos el Parlament ja havia tombat aquesta proposta. Per això, i davant la sorpresa pel fet que aquests punts es mantenien, ara fa pocs dies tots els sectors implicats van fer una protesta unitària a la Pobla de Segur, en què reiteraven el seu rebuig frontal a aquests polèmics articles. A la concentració hi van donar suport, entre d'altres, les diputades pirinenques Sílvia Romero (PSC) i Jeannine Abella (Junts) i l'alcalde de Salàs de Pallars, Jaume Solé (CUP). Ara, finalment, Acció Climàtica també s'ha afegit a aquest consens per descartar-los.
La pesca de riu, respectuosa amb el medi ambient i clau per les economies locals
El Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals és un òrgan consultiu d'Acció Climàtica, que és el departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. Està integrat per representants dels departaments competents en matèria de pesca en aigües continentals, de l'Administració hidràulica, dels ens locals, de les universitats catalanes, de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, del sector turístic, de les entitats conservacionistes i cossos de seguretat.
La pesca als rius, llacs i embassaments de Catalunya evoluciona cap a una pesca sense mort, la lluita contra les espècies exòtiques i una activitat respectuosa amb el medi, clau per a les economies locals.