El Govern acosta el procés participatiu per dissenyar el Pirineu del futur als representants dels ens municipals

El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya acostarà, a partir d'aquest dimecres, el procés participatiu per a l’elaboració de l’Agenda l’Estratègica del Pirineu als representants locals de les comarques de muntanya. L'acció es durà a terme un cop acabada la fase de recepció de propostes per part de la ciutadania i les entitats interessades, que es va vehicular entre setembre i desembre mitjançant el portal participa.gencat.cat, sessions telemàtiques i diversos tallers presencials.

Durant les noves trobades, s’exposarà també el resultat de la consulta pública prèvia per a una nova Llei de muntanya, que haurà d'actualitzar l’actual, aprovada el 1983 i que, tot i ser encara pionera a l’Estat espanyol, ha quedat obsoleta. En aquest cas, la voluntat és posar sobre la taula els debats principals que s’han suscitat entre els participants, com l’abast territorial que hauria de tenir la nova llei, la possibilitar de crear una agència de desenvolupament dels territoris de muntanya o la relació d’aquesta llei amb d'altres de similars actualment en tramitació. En les reunions es copsarà les opinions dels municipis i consells comarcals sobre aquestes qüestions.

L'objectiu final és presentar públicament el proper mes de març totes les aportacions rebudes sobre la Llei de muntanya i l’Agenda Estratègica del Pirineu, un full de ruta per guiar el desenvolupament sostenible del Pirineu els propers anys "amb un segell i identitat propi".

Procés participatiu previ

La Generalitat va impulsar, entre setembre i desembre de 2022, un procés participatiu per elaborar una Agenda, és a dir, un document d’anàlisi de les potencialitats i reptes del Pirineu, que partia d'un document previ ratificat pel Govern. Durant els mesos de setembre i octubre es van celebrar quatre sessions telemàtiques sectorials per tractar els grans temes de l’Agenda i recaptar idees sobre quins haurien de ser els projectes tractors. El procés va continuar amb sessions territorials presencials al Pont de Suert, Tremp, Puigcerdà i Berga, i va concloure amb una assemblea territorial presencial a la Seu d’Urgell.

Paral·lelament, es va mantenir oberta la possibilitat de veure les sessions i de formular propostes mitjançant el portal de participació ciutadana de la Generalitat. En conjunt, el procés participatiu va registrar 182 assistències per part de 126 persones, a més de permetre recaptar 224 idees de projectes, que se sintetitzen en l’informe final, consultable al web.

Trobades amb representants dels ens municipals

Amb la voluntat de reforçar l’elaboració compartida amb el territori d’aquest full de ruta, la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó i Bagaria, i el director general d’Estratègia Territorial, Joan Masferrer i Sala, mantindran durant les properes setmanes diverses trobades amb els representants dels ens municipals de les comarques de muntanya. Aquest dimecres es reuniran amb representants de la Cerdanya, mentre que la setmana vinent es trobaran amb els del Berguedà, l'Alta Ribagorça, el Solsonès, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. A principis de febrer serà el torn dels representants del Ripollès i del Pallars Jussà. Pel que fa a l’Aran, el passat 12 de gener ja es van reunir amb la síndica Maria Vergés.

En les sessions es traslladarà als representants municipals l’informe final del procés participatiu de l’Agenda Estratègica per acabar de concretar o arrodonir les propostes.

L’economia del segle XXI, una oportunitat

L’Agenda Estratègica del Pirineu vol impulsar el futur sostenible d’aquest territori, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. L’Agenda haurà d’ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions.

L’Agenda es concretarà des de l’autodesenvolupament, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les pròpies comarques del Pirineu. La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets: les persones i la governança; medi ambient i sostenibilitat; desenvolupament econòmic i innovació, i mobilitat i connectivitat.

Procés de participacio i concertació territorial 

En conjunt, l’Agenda vol ser un procés de participació i concertació territorial a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori, amb la dinamització econòmica sostenible i l’arrelament de la població com a prioritats. Té com a base recollir i plasmar en un document les necessitats reals de les comarques pirinenques i, com a tal, serà l'eix sobre el qual s’aprovarà la futura Estratègia del Pirineu, que fixarà les actuacions concretes per donar resposta a aquestes necessitats.