El Govern analitza una tala d'arbres a Ger arran d'una denúncia de grups conservacionistes
El Govern analitza la tala d'arbres que s'està fent des del començament d'aquest mes en un bosc del municipi cerdà de Ger, després que una dotzena de grups ecologistes -tots ells de fora de la comarca- l'han denunciat tot adduint que l'espai forma part de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), integrada a la Xarxa Natura 2000.
En un comunicat, els denunciants han afirmat en un comunicat que l'actuació s'està fent en "un dels últims boscos madurs de pi negre de caràcter boreal" que hi ha al Pirineu oriental, i que a la zona hi habiten "alguns dels darrers exemplars de gall fer" de la Cerdanya. Per aquest motiu, demanen "l'aturada immediata" d'aquests treballs i la "restauració" d'aquesta àrea. A més a més, pretenen que l'Ajuntament de Ger "impulsi un pla de mesures compensatòries per a la millora de l'hàbitat d'aquesta espècie, que està en regressió a la zona". En aquest sentit, apunten que les darreres dècades la reducció d'aquesta espècie a la Cerdanya ha estat del 71%, mentre que a la resta del Pirineu s'ha situat en el 30%. Pel que fa a d'altres comarques, a l'Alt Urgell ha estat del 55%; a l'Aran, de quasi un 40%; i als dos Pallars i al Ripollès, del 10%.
Els grups conservacionistes també qüestionen que es faci la tala "sense tenir cap informe de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat", perquè asseguren que en aquesta àrea protegida és necessari comptar amb un estudi d'impacte ambiental i uns permisos d'aquest organisme.
Resposta de les administracions
Sobre aquesta petició, tant des de l'Ajuntament de Ger com des del Departament d'Agricultura han avançat que aquesta tala "és una actuació que compta amb tots els permisos" i han negat així que s'hagi obviat cap tràmit previst, segons informa Regió 7. Tot i això, la conselleria ha indicat que s'encarregarà un nou informe tècnic per avaluar la possible afectació al gall fer. Les dotze entitats denunciants tenen la seva seu en comarques diverses -totes de fora de l'Alt Pirineu- com ara el Gironès, el Baix Penedès, la Segarra, el Segrià i el Pla de l'Estany.
