El Govern aprova un Pla d'Acció per reforçar la ramaderia extensiva al Pirineu

El Govern ha aprovat aquest dimarts el seu Pla d'Acció de la Ramaderia Extensiva, pel període 2025-2028, que inclou un total de 33 mesures concretes amb l'objectiu de "potenciar la ramaderia extensiva" a l'Alt Pirineu i al Prepirineu. El document també preveu la creació d'un observatori per fer un seguiment continu del sector i formular propostes de millora, a més d'identificar explotacions en risc de desaparèixer. Tot plegat, amb la finalitat de desenvolupar "mesures de suport a mida".

Des del Govern consideren "prioritària" la preservació d'aquest model ramader al Pirineu, perquè "afavoreix la gestió del territori, mitiga els efectes del canvi climàtic i ajuda a fixar gent" en comarques de muntanya i especialment en aquelles valls menys poblades. 

Entre les accions concretes previstes, n'hi ha de millora de la producció i la comercialització, juntament amb línies transversals de suport i ajuts, millores en la gestió de la fauna salvatge i un darrer bloc d'informació i assessorament. Quant a les mesures de suport, s'hi contempla la revisió i simplificació dels ajuts per a la ramaderia extensiva perquè siguin més accessibles. També preveu la priorització d'aquest sector específic en les línies de crèdit de l'Institut Català de Finances i la creació d'una línia d'ajuts per contractar pastors de muntanya per guardar ramats a l'estiu en reserves de la Generalitat.

Xarxa d'oficines i punts de suport

Per cobrir tot el Pirineu i Prepirineu, i d'altres àrees on es puguin ubicar explotacions de ramaderia extensiva de manera eficient, el Pla proposa establir una estructura basada en equips situats als Serveis Territorials d'Agricultura -que en el cas de l'Alt Pirineu estan ubicats a la Seu d'Urgell- o bé a les oficines comarcals del Departament. Entre aquestes oficines han esmentat les que hi ha a la Seu, Tremp, Ripoll i Solsona, que es complementaran amb punts d'atenció i suport tècnic a d'altres poblacions que es consideren estratègiques per l'activitat ramadera que tenen al seu voltant, concretament a Puigcerdà, Sort i Berga.

Un tercer eix d'atenció personal serà la xarxa de col·laboració amb escoles agràries -com la de Bellestar, a l'Alt Urgell- i centres de recerca i tecnològics, per donar suport tècnic als ramaders. El Govern situa aquest nou pla d'acció en línia amb l'Estratègia Alimentària de Catalunya, que vol garantir "un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat al país i basat en la seva diversitat", per tal que "produeixi uns aliments saludables, accessibles i de qualitat, reconeguts pels consumidors".

A l'Alt Pirineu i Aran ja hi ha prop de 60 grans depredadors

Pel que fa a una de les principals amenaces que denuncien els ramaders per a la seva activitat, que és l'expansió de la fauna salvatge, l'aprovació d'aquest pla arriba quan ara fa pocs dies el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha publicat unes dades que confirmen que actualment la població de grans depredadors a la regió de l'Alt Pirineu ja és de gairebé 60 exemplars.

El gruix principal correspon a l'ós bru, del qual es calcula que n'hi ha 47 al Pirineu català (la meitat dels prop de 100 que ja hi ha a tota la serralada). Aquests plantígrads es concentren especialment al Pallars Sobirà i a la Val d'Aran, però també se n'ha localitzat aquests darrers anys de manera puntual a d'altres comarques com l'Alt Urgell (al voltant de Sant Joan de l'Erm), el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. L'ós ha experimentat un augment exponencial en el que va de segle: mentre que es va començar la introducció amb només dos exemplars, al 2014 ja eren una vintena, al 2016 arribava a la trentena i ara ja són gairebé cinquanta. A més a més, des de Territori reconeixen que al ritme actual l'any 2035 es pot arribar a doblar la xifra actual en tots dos recomptes. Això significaria fregar el centenar d'exemplars només al Pirineu català i arribar als 200 al conjunt dels Pirineus, malgrat les diverses protestes que hi ha hagut els darrers anys per part de la població de les valls afectades, des d'on s'exigeix que s'acabi amb aquest programa expansiu. 

Pel que fa al llop, des del Govern han reiterat que calculen que actualment entre l'Alt Pirineu i el Prepirineu s'hi mouen entre 8 i 10 exemplars. Territori assegura que a la demarcació de Lleida els darrers quatre anys s'ha detectat quatre atacs mortals o greus al bestiar per part d'aquests cànids. El primer va ser a la Torre de Capdella, el segon l'any 2022 al municipi alturgellenc de Fígols i Alinyà (on hi van morir dues cabres); el tercer, l'any passat a Conca de Dalt (que va deixar una cabra i vuit ovelles mortes i quatre més de ferides)i el més recent, aquest hivern passat a Castell de Mur, on un llop va matar quatre ovelles. Aquest darrer atac va esgotar la paciència tant dels ramaders com de tots els municipis de la zona i, per això, recentment el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha aprovat per unanimitat una moció en què declara la comarca com a "lliure de llops" i demana mesures efectives per foragitar aquesta espècie i per protegir les explotacions. Una petició impulsada pels productors catalans d'oví i cabrum i que també han acordat diversos ajuntaments.