El Govern d'Andorra aprova eximir les dones de responsabilitat penal en la interrupció de l'embaràs

El Consell de Ministres del Govern d'Andorra ha aprovat el Projecte de llei qualificada per modificar l’article 117 del Codi Penal, cosa que ha de permetre que les dones andorranes no puguin ser perseguides penalment per avortar. Segons han explicat des de l'executiu, aquest canvi suposa "una passa endavant en els drets de les dones a Andorra", perquè les eximeix de possibles responsabilitats legals si decideixen interrompre l'embaràs.

El Govern d'Andorra ha defensat que amb aquesta decisió "assumeix una posició clara: la protecció de la vida no pot comportar la criminalització de la dona". En un comunicat, l'executiu ha manifestat que "davant d’una situació personal especialment complexa, la resposta de l’Estat no pot ser el càstig penal, sinó l’acompanyament, la protecció i el respecte a la dignitat de la persona". Aquesta és la base política i jurídica que s'ha fet servir per justificar la reforma. L'aprovació s'ha fet a proposta del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró.

El nou redactat de l’article 117 estableix expressament que no serà punible la dona que consenti o sol·liciti el seu propi avortament, o que col·labori a dur-lo a terme. D’aquesta manera, s’elimina la responsabilitat penal que fins ara podia recaure sobre la dona i, remarquen, "es posa fi a una resposta que el Govern considera desproporcionada davant d’una situació d’especial vulnerabilitat".

Aquesta modificació, recorden, ha estat "fruit d’un procés de reflexió i diàleg institucional" i respon a "la voluntat política del Govern de fer compatible aquest avenç en els drets de les dones amb el sistema institucional andorrà i amb la pervivència del Coprincipat". El Govern considera que la solució que s'ha assolit "permet fer avançar Andorra sense renunciar als equilibris constitucionals i institucionals que defineixen el país".

Un canvi de paradigma: "protegir, no castigar"

La reforma, segons ha valorat el Govern, parteix del principi "que la protecció constitucional de la vida no obliga que el dret penal castigui la dona que decideix interrompre el seu embaràs". La institució considera que "sotmetre-la, a més, a una sanció penal pot representar una segona victimització i un càstig desproporcionat". Per això, defensen que d'aquesta manera "Andorra passa d’un model que podia penalitzar la dona a un model que deixa de criminalitzar-la" i que "situa la seva dignitat, els seus drets i la seva situació personal, social i emocional al centre de la resposta de l’Estat".

Amb tots aquests elements, l'executiu andorrà conclou que "aquesta distinció permet avançar en la despenalització de la dona, preservant el marc constitucional vigent", i "deixa clar que la reforma no consisteix en una despenalització general de l’avortament, sinó en l’eliminació del càstig penal a la dona". Finalment, també valoren que aquest canvi "obre el camí cap a una política pública més activa de suport a l’embaràs, la criança i la conciliació".

Responsabilitats penals per a "tercers"

Tot i això, aquest article sí que manté les responsabilitats penals per a "tercers" -bàsicament, professionals mèdics- que "provoquin l’avortament" en territori andorrà "amb el consentiment de la dona". En aquests casos, es preveu una pena de presó que pot anar dels tres mesos als tres anys, a banda de la inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període de fins a cinc anys.