El Govern d'Andorra preveu reduccions salarials en el marc de la crisi de la COVID-19

El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, i la ministra de Funció Pública i Simplificació de l’Administració, Judith Pallarés, han presentat aquest divendres els detalls del Projecte de llei de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques, que entrarà a tràmit parlamentari aquest dissabte.

Espot ha explicat que es tracta d’un text basat en el principi de la coresponsabilitat i que té l’objectiu de reconduir la despesa pública a través de mesures de contenció destinades a pal·liar els efectes de la situació d’emergència sanitària causada pel coronavirus SARS-CoV-2. Per donar resposta a aquesta voluntat, s’ha determinat la reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació, que s’aplicarà sobre l’import total brut dels salaris mensuals –inclosos els conceptes fixes i variables–.

Així doncs, el Projecte de llei estableix una rebaixa de com a mínim el 10% i de com a màxim el 20% sobre les retribucions del cap de Govern, els ministres, els secretaris d’Estat, la secretària general del Govern, el cap de Gabinet del Cap de Govern, el cap de protocol i els ambaixadors. En aquest sentit, l’Executiu ja ha decidit fer la reducció d'un 20 % del salari del cap de govern i d'un 15% del dels ministres, secretaris d’Estat, secretària general del Govern, cap de Gabinet del cap de Govern, cap de protocol i ambaixadors. En el cas dels ambaixadors no residents la rebaixa és del 10%.

En paral·lel, el mateix text preveu una reducció salarial de tots els càrrecs de lliure designació, assessors i personal de relació especial que treballin en les administracions públiques o entitats sota la direcció del Govern, parapúbliques i en la resta d’organismes públiques participats majoritàriament per l’Executiu. Concretament, es fixa una reducció del 10% sobre la totalitat de les retribucions mensuals brutes iguals o superiors a 4.000 euros; del 15% en salaris iguals o superiors a 5.000 euros; i del 20% sobre les retribucions iguals o superiors a 6.000 euros.

L’àmbit temporal de les mesures de reducció salarial esmentades afecten als mesos de juny al desembre del 2020, inclosa la paga extraordinària del desembre en cas que n’hi hagi.

El text determina que el Consell General, els Comuns, el Tribunal Constitucional i el Consell Superior de la Justícia, en l’exercici de la seva autonomia financera o pressupostària, poden adoptar mesures de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació que en formen part, i plans de racionalització econòmica i d’ordenació de recursos humans, en termes equivalents als que preveu aquest Projecte de llei.

Plans de racionalització econòmica i de recursos humans de les administracions públiques

Judith Pallarés ha apuntat que el mateix Projecte de llei encomana al Govern i a les entitats que en depenen, així com a les parapúbliques o organismes públics participats majoritàriament pel Govern, que han d’elaborar plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans. Els plans han de suposar una racionalització de les partides pressupostàries de funcionament i de personal del 2020 i 2021, prioritzant la reubicació i la redistribució del personal.

En aquesta línia, respectant l’autonomia de gestió i les competències de cada entitat, es proposen alguns criteris que es poden aplicar, com per exemple la modificació de les estructures organitzatives; mesures de mobilitat, l’establiment de programes de formació i capacitació; o la suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries.

D’aquesta manera, amb la finalitat d’optimitzar els recursos, aquest Projecte de llei impulsa uns models més eficients en la gestió de les estructures públiques mitjançant la transició cap a la digitalització de l’Administració. Un canvi que agilitzarà el servei al ciutadà i està en coherència amb la protecció del medi ambient.

Disposicions addicionals i finals

D’altra banda, el cap de Govern ha avançat que el mateix text aprova un crèdit extraordinari plurianual de 2.843.000 euros, 710.750 euros dels quals concerneixen a l’exercici 2020, per finançar les despeses eventuals d’adhesió al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa.

El Projecte de llei també recull disposicions finals 1a i 2a desenvolupen tècnicament els efectes pressupostaris derivats dels programes de crèdits tous i possibiliten concertar operacions de crèdit amb entitats financeres i institucions financeres internacionals per un import total de 350 milions d’euros.

Dies hàbils a efectes processals al mes d’agost i tramitació preferent de determinats procediments judicials

En últim lloc, Espot ha assenyalat que el mateix text declara hàbils, per a totes les actuacions judicials, els dies del 3 al 7 i del 10 al 14 d’agost, ambdós inclosos, si bé s’exceptuen els festius laborals escaients. A més, es declara com a preferent la tramitació i resolució de determinants procediments a partir de la declaració de la fi de la situació d’emergència sanitària actual per part del Govern. En concret, seran prioritaris les qüestions relatives al restabliment de l’equilibri del règim de visites o de custòdia compartida quan un dels dos progenitors no hagi pogut complir en els seus termes el règim de visites o de custòdia compartida a conseqüència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2.

També seran preferents els procediments vinculats a la revisió de mesures relacionades amb les càrregues del matrimoni, unió civil o unió estable de parella, pensions econòmiques entre cònjuges o convivents i pensions d’aliments per als fills, quan aquesta revisió es fonamenti en un canvi significatiu de les circumstàncies econòmiques dels cònjuges, convivents o progenitors a causa de la situació d’emergència sanitària.

De la mateixa manera, serà prioritària l’activitat que tingui per objecte l’establiment i la revisió de l’obligació de prestació d’aliments per un canvi significatiu de les circumstàncies econòmiques del parent obligat a prestar aliments a conseqüència de la COVID-19.

Finalment, es defineixen com a preferents els procediments derivats de la manca de reconeixement per part de l’entitat bancària de la carència o extensió dels préstecs hipotecaris o préstecs personals previstos a la Llei de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2.