Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El Govern d'Andorra i els comuns de Canillo i Ordino acorden la creació d'un nou parc natural

El Govern d'Andorra i els comuns de Canillo i Ordino acorden la creació d'un nou parc natural

L'objectiu és arribar a preservar el 30% del territori. El ministre Guillem Casal ha destacat que l'entesa impulsa una nova figura de protecció en un espai que té un alt valor "ecològic, paisatgístic i identitari"

Entesa entre el Govern d'Andorra i els comuns de Canillo i Ordino per a l’impuls d’un nou parc natural (Mapa: Govern d'Andorra)
Entesa entre el Govern d'Andorra i els comuns de Canillo i Ordino per a l’impuls d’un nou parc natural (Mapa: Govern d'Andorra)
06/06/2025 12:37

El Govern d'Andorra i els comuns de Canillo i Ordino han signat un memoràndum d’entesa per crear un nou parc natural a les parròquies de Canillo i Ordino. La signatura de l’acord s’ha fet coincidir amb la commemoració internacional del Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra cada any el 5 de juny.

El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha catalogat la fita “d’històrica” perquè permet posar la primera pedra per a la protecció del 30,08% del territori d’Andorra, sumant les figures ja existents actualment dels Parcs Naturals del Comapedrosa i la Vall de Sorteny, i el Paisatge Cultural de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. Casal ha puntualitzat que "el patrimoni natural, que hem rebut de les generacions passades, el volem preservar amb responsabilitat, amb eines efectives i amb una voluntat institucional compartida”. Així mateix, el ministre andorrà ha recordat que la futura eina de protecció abraçarà “un dels espais de més alt valor ecològic, paisatgístic i identitari del país”. A més, ha explicat que la nova figura de protecció serà compatible amb els usos tradicionals, com l’agricultura i la ramaderia, la caça i la pesca.

L’acte de signatura del conveni també ha comptat amb la participació del cap de Govern, Xavier Espot, i dels cònsols majors de Canillo i Ordino, Jordi Alcobé i Maria del Mar Coma.

Andorra duplica la seva superfície protegida

Entrant al detall de l’acord, s’especifica que les tres parts treballaran en la definició concreta del futur parc natural nacional, sempre respectant les competències comunals sobre el territori, amb la voluntat de poder presentar davant del Consell General la llei de declaració del parc, tal com marca la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge. D'aquesta manera, el nou espai protegirà una gran unitat de territori que s’estendrà des del Coll d’Ordino i el Pic de Casamanya, passant pel Parc Natural de la vall de Sorteny, la zona de Mereig i Montaup, fins a la Vall del Riu i la Vall dels Meners que ens porta al Pic de la Serrera. Continuarà per la Coma de Ransol, la Vall d’Incles, els Clots de l’Os, els Clots de Massat, Ortafà, i el Goter.

L'espai previst suma un total de 73,69 km² sota una nova figura de protecció. Afegint la Vall del Madriu-Perafita-Claror, s’arribaria a preservar el 30,08% del territori global d'Andorra, un punt que permet avançar de manera decidida cap a l’assoliment de l’objectiu global nacional de protegir el 30% del territori abans del 2030, tal com marca el Marc global de biodiversitat de Kunming-Montreal, adoptat durant la Conferència de les Nacions Unides sobre Biodiversitat (COP15).

En aquest sentit, Guillem Casal ha ressaltat que "protegir no vol dir tancar ni prohibir; vol dir estimar, vol dir compartir, difondre, donar a conèixer; vol dir transmetre una sensibilitat col·lectiva que ens ha de permetre conservar aquests territoris únics que defineixen qui som com a societat de muntanya”.

Gran valor mediambiental

A escala tècnica, s’ha explicat que l’espai que es vol protegir acull reserves hídriques de primer ordre, com l’estany més gran d’Andorra, el de Juclà, que alberga una biodiversitat rica i fràgil, amb ecosistemes d'alt valor com els meandres de les basses del Siscaró o el bosc madur de l’obac d’Incles, un dels millors llocs de reproducció del gall de bosc al sud d’Europa.

D'altra banda, el Port d’Incles representa un pas d’aus migratòries dels més importants de tot el Pirineu. En algunes de les zones més altes del futur parc encara s’hi reprodueix habitualment la perdiu blanca. La Serrera i la Collada dels Meners són un símbol de l’època preindustrial on les mines de ferro eren un sector econòmic clau per l’Andorra del segle XIX. I, finalment, aquest espai també transmet la singularitat geològica, amb muntanyes com el Casamanya, de substrat calcari, que alberguen una flora única al país.

Continuïtat al Parc Pirinenc de les Tres Nacions

A més, la consecució d’aquest nou parc natural també permetrà tancar una discontinuïtat que existia fins ara al cor dels Pirineus, donant continuïtat ecològica entre els quatre espais que formen part del Parc Pirinenc de les Tres Nacions (Parc Natural del Comapedrosa, Parc Natural de la Vall de Sorteny, i Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Naturel Régional des Pyrénées Ariégeoises), a l’oest, i el Parc Naturel Regional des Pyrénées Catalanes, a l’est.

Mostrar formulari de contacte