El Govern descarta per ara retirar l'ós Goiat i planteja "canviar-ne els hàbits"

Els tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat descarten per ara atendre la petició de les comarques pirinenques d'expulsar l'ós Goiat i afirmen que abans d'arribar a aquesta mesura, intentaran "canviar-ne els hàbits" abans d'extraure'l del medi. Així ho ha explicat el director de Polítiques Mediambientals, Ferran Miralles, a la Comissió de Medi Ambient del Parlament, on també ha assenyalat que aquest ''dispositiu'' s'aplicarà quan Goiat desperti de la seva hibernació aquesta primavera.

Aquesta serà la segona fase del protocol d'extracció que va anunciar l'estiu passat el conseller Damià Calvet arran dels múltiples atacs d'aquest exemplar des que es va introduir al Pirineu al 2016 provinent d'Eslovènia. A la tardor es van canviar les bateries del collar per tenir Goiat geolocalitzat i si no s'aconsegueix reconduir el seu comportament allunyant-lo de les zones humanitzades i amb bestiar, se l'extraurà definitivament.

Ferran Miralles ha remarcat que, abans d'extraure Goiat del medi tal com demana la població local, el Departament ''té l'obligació, com s'ha fet en altres països'', d'intentar reconduir la seva actitud depredadora amb el bestiar. És per això, que una vegada desperti de la hivernació la propera primavera, gràcies al geolocalitzador que porta al collar, se l'esperarà per intentar-lo foragitar dels centres habitats i on hi ha ramats. D'aquesta manera, s'intentarà que Goiat canviï la seva actitud, però si això no és així, s'optarà per aplicar la fase tres del protocol que ha consensuat el Govern amb la resta de territoris amb presència de l'ós, que és el d'extraure l'exemplar del medi.

Durant la seva compareixença al Parlament, Miralles ha dit que al 2018 es van comptabilitzar 45 óssos al Pirineu i que, "malgrat l'elevada mortalitat dels exemplars joves", la població va creixent lentament. Pel que fa als danys que els óssos provoquen, al 2016 es van reconèixer oficialment 69 depredacions; al 2017, 114, i al 2018, 167. En aquest sentit, Miralles ha explicat les mesures que implanta el Govern per prevenir els atacs de l'ós als ramats i s'ha referit a les agrupacions, amb les quals l'any passat es van destinar uns 252.000 euros.

El director general ha assegurat que l'any passat, dels ramats agrupats hi va haver 6 baixes al Pallars i al 2017, 2. A l'Aran n'hi va haver 13 al 2017 en ramats agrupats i en aquest sentit ha volgut desmentir les acusacions respecte de que l'ós pugui ser el responsable de la fi de la ramaderia de muntanya. Sí que ha considerat que aquest animal ha canviat la ''gestió i la vida'' ja que amb la seva extinció els ramaders es van acostumar a no vigilar els ramats però ha remarcat que la societat demana la protecció de la biodiversitat i per això es va decidir reintroduir l'ós al Pirineu.

Goiat és l'únic ós que s'ha reintroduit des de Catalunya i segons Miralles, des de 2016 s'ha constatat que és "molt predador" però nega que sigui "perillós ni agressiu'' amb les persones perquè evita el contacte humà, com tots els óssos. El Departament li comptabilitza 1 atac al 2016, 9 atacs al 2017 (amb 4 cavalls), i 15 atacs al 2018 (amb 9 cavalls). Miralles ha justificat la ''crisi'' de Goiat pel fet que és un exemplar que s'ha focalitzat en l'atac a bestiar gran com els cavalls i les eugues i de cop, els ramaders s'han sentit amenaçats.

D'altra banda, Miralles també ha volgut treure ferro respecte al volum de diners que es destinen a indemnitzar els danys de l'ós en els ramats i ha assegurat que aquests només van sumar 21.000 euros l'any passat; molt lluny dels 200.000 euros que va provocar la Polla Blava a l'arròs del Delta de l'Ebre.

Des dels grups polítics que formen part del Govern, l'aranesa Anna Geli (Junts per Catalunya) ha posat l'accent a valorar "que la Generalitat estigui disposada a extraure Goiat". De la seva part, el diputat urgellenc Francesc Vilaplana (ERC) ha apostat per "obrir un debat sobre on es vol anar a parar" amb la reintroducció de l'ós al Pirineu

Des de l'oposició, Javier Ribas (C's) creu que Goiat és ''la punta de l'iceberg'' d'un problema sobre la ramaderia de muntanya i ha alertat dels perills que pot suposar la presència de l'ós pel turisme en un territori com la Val d'Aran. A més a més, ha posat en dubte l'eficàcia de la proposta de ''reeducar'' Goiat i ha lamentat la ''incertesa'' que genera tot plegat. En canvi, Lucas Ferro (En Comú Podem) ha posat en qüestió els motius pels quals considera que alguns ramaders "es neguen" a participar en els agrupaments de bestiar.