El Govern dissenya un pla per augmentar la limitació de la contaminació lumínica al Montsec

El Departament de Territori ha dissenyat un pla actualitzat per "preservar i promocionar" el cel nocturn del massís del Montsec, que inclou limitacions relatives a la il·luminació als municipis afectats, entre els quals hi ha Sant Esteve de la Sarga, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà.

A més a més, el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha avançat que ben aviat s'incorporarà dos municipis més del Pallars Jussà a la zona de "màxima protecció" envers la contaminació lumínica: són Senterada i Conca de Dalt, malgrat que aquests municipis ja no formen part de l'àmbit immediat i, de fet, són ja a uns 30 quilòmetres del massís. De fet, la intenció del Govern és "unificar" la zona de restricció del Montsec amb les del Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes. Fins i tot contemplen crear "aliances transfrontereres" amb l’Arieja i amb municipis d’Aragó. L’objectiu, segons Sargatal, és "conformar l’espai de protecció de la contaminació lumínica més gran d'Europa".

El pla s’ha presentat en el marc de la 9a Trobada Internacional Starlight d’Astroturisme, a Cellers, i des de Territori han defensat que és fruit d’un "procés participatiu" amb un 84% de propostes ciutadanes totalment incorporades al document. El full de ruta s'ha elaborat en col·laboració amb l’Observatori del Montsec i el Parc Astronòmic del Montsec. Del total de 49 propostes ciutadanes, ajuntaments i entitats locals, un 84% han estat acceptades i incorporades. 

La directora general de Canvi Climàtic, Sonsoles Letang, ha anunciat una línia de subvencions de 3,6 milions d'euros per millorar l'enllumenat d’àrees protegides i adaptar-lo a aquests requeriments. Els ajuts, repartits en dos anys, inclouran la substitució dels llums actuals per làmpades de llum ataronjada i la telegestió i el control del flux cap a l’hemisferi superior.

Més de 2.000 km2 afectats

La protecció lumínica a la serra del Montsec es va iniciar a la dècada de 1990 i es va consolidar amb la Llei 6/2001 i el Decret 82/2005, que declarava l’Observatori del Montsec -al municipi noguerenc d'Àger- com a punt de referència d'aquest àmbit. Posteriorment, les ampliacions de 2013 i 2020 van estendre la zona d’influència a més de 2.000 quilòmetres quadrats i a més de 20 municipis, essent l’únic punt de referència de tipus astronòmic de tot Catalunya.

L’aparició de noves tecnologies com la il·luminació LED, la necessitat de coordinar les tramitacions administratives i la voluntat de consolidar i d’impulsar les certificacions internacionals feien, segons Territori, "imprescindible un instrument transversal" per als cinc anys vinents (2026-2030), estructurat en 5 eixos i 16 mesures específiques.

Jordi Sargatal considera important "canalitzar i coordinar les actuacions entre administracions, el sector privat i les entitats locals", tot cobrint una necessitat de gestió essencial, atès que el Montsec no compta, ara com ara, amb la figura formal de Parc Natural. El procés de creació d'aquest parc és ara en la fase de retorn de la consulta prèvia a l’elaboració del projecte de decret.

El Govern vol impulsar una candidatura per obtenir la certificació de Reserva DarkSky i renovar els distintius de Reserva i Destí Turístic Starlight. Segons Sargatal això fomentarà "l’astroturisme", creant una xarxa de miradors astronòmics, habilitant estacions de tren en desús per facilitar el transport d’equips a aficionats i recuperant la marca territorial ‘Montsec’.