El Govern endega un pla de mobilització d'habitatge al món rural
L'objectiu és facilitar l'arribada de famílies o particulars interessats a viure en municipis amb menys de 500 habitants o que comptin amb almenys deu nuclis i no arribin a sumar 3.000 veïns. Els requisits engloben 372 termes, molts d'ells situats a l'Alt Pirineu
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat aquest cap de setmana el nou Programa de Mobilització d'Habitatge al Món Rural. El pla, amb una dotació inicial de 2 milions d'euros, vol "contribuir a evitar la pèrdua de població dels nuclis rurals", segons han explicat des del Departament, tot incentivar que es posin a lloguer habitatges actualment buits o abandonats.
El projecte s'adreça a municipis de menys de 500 habitants o bé que no arribin als 3.000 habitants disseminats entre un mínim de 10 nuclis de població. Uns requisits que compleixen 372 termes municipals de tot Catalunya (més d'un terç del total), entre ells bona part dels de l'Alt Pirineu. Per exemple, a l'Alt Urgell, hi entrarien tots els municipis tret de la Seu d'Urgell (que supera àmpliament els 3.000 habitants) i d'Oliana, Organyà i Coll de Nargó, que tenen més 500 habitants i menys de deu nuclis. Sí que hi entrarien els consistoris de Montferrer i Castellbò, Ribera d'Urgellet i les Valls d'Aguilar, que no arriben als 3.000 empadronats i aquests estan repartits en més d'una desena de pobles. La resta de municipis alturgellencs compleixen el primer requisit perquè no arriben als 500 habitants fixos.
En la presentació als ajuntaments interessats, Damià Calvet ha apuntat que "el despoblament té causes diverses, entre elles, l’envelliment dels residents, les dificultats de comunicació o la dificultat de trobar feina", i que "el progressiu abandó del parc d’habitatge i la seva manca de conservació és un obstacle més, tant pels veïns que voldrien quedar-se a viure al seu poble com pels nouvinguts que consideren diverses opcions per instal·lar-s'hi. El conseller ha assegurat que “el programa d’habitatge rural aspira a comptar amb el diàleg intens amb els ajuntaments" i que vol "trencar la tendència que hi ha hagut fins ara, en què les polítiques d’habitatge s’han focalitzat en àmbits metropolitans i ciutats mitjanes".
Ara, l'objectiu és "actuar de manera decidida sobre els municipis rurals, perquè les famílies puguin viure als pobles, amb habitatges amb condicions del segle XXI, i generar activitat econòmica” i perquè “les oportunitats han d’arribar a tothom i a tot arreu”. Per tant, la prioritat serà rehabilitar habitatges ja existents i adaptar-los perquè siguin el màxim d'eficients a nivell energètic.
El secretari general d’Hàbitat Urbà, Agustí Serra, ha recordat que el pla vol consolidar i revitalitzar nuclis ja existents, en lloc de crear urbanitzacions, i donar incentius als propietaris d’habitatges buits d’aquests pobles per posar-los a lloguer i atraure nous veïns, sempre amb el requisit inexcusable que el pis o casa esdevingui primera residència i s'hi instal·lin a viure. Serra creu que això pot ser alhora un estímul per al comerç local, les escoles, els serveis i també la construcció, atès que moltes edificacions necessitaran d’obres de millora per poder-hi viure.
El 2021, prova pilot a 20 municipis
La convocatòria d'ajuts s'obrirà aquest mes de gener vinent. A la primera fase, consistirà en proves pilot en 20 municipis que compleixin aquests requisits, de les diverses vegueries catalanes. Els ajuntaments hauran d'explicar les problemàtiques del municipi, com ara el mal estat del parc edificat, despoblament o bé manca d’habitatge de lloguer, i estimaran la demanda potencial d’habitatge, tant per part de població resident com de nouvinguts.
L’equip de la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori es posarà a disposició de l’ajuntament per concretar les possibles accions per donar resposta a les problemàtiques detectades i que passaran per dues vies d’actuació:
- Foment de la rehabilitació del nucli urbà: impulsant àrees de regeneració urbana; rehabilitació estructural i energètica dels edificis; conservació i millora del patrimoni. Les proves pilot serviran per provar noves fórmules de finançament. Cal tenir present que el sector residencial consumeix un 15% de la demanda final d’energia, perquè una part important del parc d’habitatges està construït sense els requeriments d’eficiència energètica necessaris. El parc residencial català està constituït per 3,9 milions d’habitatges, dels quals un 65% (2,5 milions) es va construir abans de 1980. Els immobles amb més de 45 anys d’antiguitat han de sotmetre’s a una Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE) per analitzar el seu estat de conservació i seguretat.
- Foment de l’accés a l’habitatge: actuant d’intermediaris amb els propietaris dels habitatges buits i les persones interessades en viure-hi, cercar una fórmula de tinença acceptable per les dues parts. Poden anar acompanyades de mesures fiscals d’estímul o, al contrari, de recàrrecs en l’IBI si l’edifici es manté buit. Entre les fórmules de tinences alternatives que es poden plantejar, a més del lloguer i la compra ordinaris, hi ha:
- Masoveria rural: recuperació d’habitatges buits en mal estat que necessiten d’obres prèvies.
- Cessió d’ús, normalment durant un temps indefinit: mitjançant la constitució de cooperatives sense ànim de lucre d’iniciativa pública o privada.
- Dret de superfície: acord per disposar d’una propietat aliena durant un temps convingut.
- Copropietat temporal: per a les persones que no compleixen els requisits per accedir a un habitatge de protecció oficial però tampoc poden pagar els preus del lloguer del mercat lliure i que busquen una estabilitat més gran.
Les proves pilot als municipis escollits es duran a terme fins el juny de 2021, moment en què s’avaluaran els resultats per analitzar quins sistemes de finançament han donat millors resultats o quines fórmules de tinença alternativa han sigut més exitoses, per si cal modificar la Llei del dret a l’Habitatge. Tan bon punt es compti amb les conclusions, es preveu obrir, el setembre de 2021, la primera convocatòria del Programa de mobilització de l’habitatge en el món rural als 372 municipis que hi podrien optar.