El Govern ha exhumat les restes de 264 víctimes de la Guerra Civil amb el Pla de Fosses 2020-2022
L'octubre passat, a Canturri van localitzar dotze soldats republicans que havien mort després de ser ferits al front del Pallars. Retornen a les famílies les despulles de 10 persones identificades i rescaten 3.000 objectes de soldats enterrats
El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha recuperat entre els anys 2020 i 2022 les restes de 264 persones víctimes de la Guerra Civil que estaven enterrades en fosses. Així ho recull el balanç del Pla de Fosses, que la Direcció General de Memòria Democràtica ha donat a conèixer ara.
Al llarg d'aquests tres anys, s'han fet intervencions arqueològiques a 28 fosses i s'han pogut retornar a les famílies les restes de 10 víctimes identificades. També s'han rescatat més de 3.000 objectes de materials associats als soldats exhumats, tant de l'exèrcit republicà com de l'insurrecte, i d'algunes víctimes civils. A més, s'han dut a terme 19 treballs de documentació per ampliar la informació disponible i preparar els treballs de camp. Entre 1999 i 2022, s'han identificat 30 persones, 20 de les quals des de la implementació del Programa d'identificació genètica, el 2016.
Algunes d'aquestes actuacions s'han dut a terme a l'Alt Pirineu, on van tenir lloc diversos combats entre els fronts republicà i franquista. És el cas del poble de Canturri, a l'actual municipi de Montferrer i Castellbò, on l'octubre passat es van recuperar 12 cossos de soldats republicans que havien estat ferits al front del Pallars i havien estat evacuats cap a aquest nucli de l'Alt Urgell, on en aquell moment s'hi havia habilitat un hospital quirúrgic. Aquest servei s'havia instal·lat a Cal Gravador.
Més localitzacions a l'Alt Pirineu
Al mateix municipi, també es va fer una recerca a l'indret de l'Hort de la Font. Pel que fa a d'altres poblacions pirinenques, entre els indrets on s'ha recuperat restes de víctimes també hi ha el pont d'Adrall (Ribera d'Urgellet), el Prat del Fuster (Sorpe, Pallars Sobirà) i el prat de Clem i la Plana de Mont-ros (la Torre de Capdella, Pallars Jussà).
Quant a la resta de Catalunya, alguns cossos han pogut ser identificats i així retornats als seus familiars perquè tinguin una sepultura digna. D'aquests, quatre corresponien a soldats exhumats a les fosses del cementiri vell del Soleràs: tres soldats republicans (Josep Pérez Fajardo, Francisco Salvador Gracia i Salvador Moreno Costa) i un soldat franquista (Herminio Bonilla Javato). I dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre), es van retornar les despulles d'Anton Casanovas Castany, Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d'Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.
Finalment, en el marc del conveni de col·laboració amb el govern de Navarra i gràcies a la cessió de les dades genètiques, es va aconseguir identificar les restes de Ramon Haro Gómez, assassinat en la fugida del Fuerte de San Cristóbal de Pamplona.
Ubicació de les altres intervencions
Pel que fa a la resta d'intervencions, han estat en aquests emplaçaments d'arreu de Catalunya: l'ermita de Sant Josep (Bot, Terra Alta), el mas de Llacuna (Benifallet, Baix Ebre), la punta del Sacarrenyo, l'aulivar del Civit i el tossal de les Forques (el Cogul, Garrigues); el cementiri de Salomó (Tarragonès); el cementiri dels Reguers (Tortosa, Baix Ebre), el cementiri de Montjuïc (Barcelona); Valldepins (Ulldecona, Montsià); el mas de Griera (Gurb, Osona); Llenguaderes del Quico (la Pobla de Massaluca, Terra Alta); les Deveses (Prades, Baix Camp); Vallxiquer (Ascó, Ribera d'Ebre); el castell de Montclar (Agramunt, Urgell); el mas de la Pila (Corbera d'Ebre, Terra Alta); el búnquer de Santa Llocària (Vilanova de Meià, Noguera); el pla de Junquet (la Bisbal de Falset, Priorat); la serra de les Arcades (l'Albagés, Garrigues); la creu de ferro (Bellprat, Anoia); els aulivarets de Vespella i el mas d'en Blanc (Vespella de Gaià, Tarragonès) i el cementiri de Reus (Baix Camp). Les fosses estaven situades en diversos indrets: properes als llocs d'execució, hospitals de campanya i llocs de socors del camp de batalla, en cementiris i en línies de trinxeres.
Paral·lelament a les intervencions, es van registrar també 61 punts amb restes òssies en superfície. Aquest tipus d'actuació no implica excavació, sinó que consisteix en la recollida de les restes humanes i els materials relacionats localitzats en superfície, ja sigui perquè han aflorat de manera natural o bé perquè hi ha hagut remocions de terra.
