El Govern limita les llicències per a pisos turístics a la Seu d'Urgell, Josa i Tuixent, Arsèguel i Cava

El Govern ha aprovat aquest dimarts un Decret llei per regular els habitatges d’ús turístic (HUTS), mitjançant l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia i d’una autorització turística. La nova limitació afecta un total de 262 municipis; és a dir, més d'una quarta part dels 948 ajuntaments que hi ha a Catalunya, tot i que l'Alt Pirineu i Aran el percentatge d'afectació és molt superior: s'hi ha inclòs 39 termes, més de la meitat dels 77 que conformen la regió pirinenca.

Entre aquestes poblacions hi ha la Seu d'Urgell. La Generalitat ha justificat la inclusió de la capital de l'Alt Urgell perquè considera que hi ha "demanda d’habitatge acreditada i mercat tensionat". Pel mateix motiu també s'hi ha inclòs els altres dos principals municipis de l'Alt Pirineu: Puigcerdà i Tremp.

Tornant a l'Alt Urgell, el mapa presentat avui inclou tres municipis més de la comarca, i en aquests casos se'ls ha inclòs perquè als seus termes hi ha 5 o més HUTS per cada 100 habitants. Tots ells són a l'entorn del Cadí. Es tracta de Josa i Tuixent (que actualment té poc més de 120 habitants censats), Arsèguel (que està per sota dels 90 habitants) i Cava, que amb poc més de 50 residents és un dels termes menys poblats del Pirineu i de Catalunya. Per tant, municipis que pel seu escàs nombre d'habitants poden assolir fàcilment aquesta ràtio.

Aquest mateix argument és el que esgrimeix el Govern per incloure-hi la gran majoria dels municipis pirinencs que apareixen assenyalats al mapa. Així, per exemple, a la Cerdanya només se'n salven Lles i Meranges. Els 15 ajuntaments restants hi són tots, inclosos els quatre principals: Puigcerdà, Bellver, Alp i Llívia. Una situació semblant es dóna al Pallars Sobirà, on hi han estat inclosos tots els municipis tret de Soriguera i Lladorre; és a dir, 13 d'un total de 15. A més a més la capital de la comarca, Sort, hi apareix com una de les poques poblacions catalanes on hi conflueixen les dues causes que s'han tingut en compte (nombre d'HUTS i mercat d'habitatge tensionat). La resta són poblacions del litoral.

A la Val d'Aran, també entren a la limitació la majoria d'ajuntaments, entre ells Vielha (malgrat que és l'única capital pirinenca que no rep la qualificació de mercat tensionat) i només se n'ha exclòs tres termes del Baish Aran: Les, Bossòst i Canejan. Finalment, del Pallars Jussà hi apareixen Tremp, Senterada, Guàrdia de Tremp i Gavet de la Conca. I de l'Alta Ribagorça, només un dels seus tres municipis: la Vall de Boí.

Pel que fa a municipis del Prepirineu o bé situats a prop de l'Alt Urgell, també hi apareixen la Baronia de Rialb, Àger, la Coma i la Pedra, Gósol, Bagà, Castellar de n'Hug i quasi tota la meitat nord del Ripollès, cosa que inclou poblacions com Ribes de Freser, Queralbs, Camprodon i Setcases. Hi figuren igualment les capitals d'aquestes quatre comarques: Balaguer, Solsona, Berga i Ripoll.

Per triar quins municipis entren en aquest control, la consellera de Territori, Ester Capella, ha dit que es tracta d’indrets que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent, o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen ambdós requisits. La principal conseqüència de la nova limitació és que des d'ara aquests municipis no podran atorgar llicències d’obertura de pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou Decret llei.

Més demanda d'habitatge per l'augment de població

Segons ha dit Capella, "l’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent". Això és degut, hi afegeix, "al fet que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació". I aquesta tendència, segons conclouen des de Territori, "dificulta encara més l’accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment", segons han reconegut, "de creixement de la demanda de lloguer i en un context d’increment de la població catalana".

Un fort increment demogràfic afavorit, de fet, per les mateixes administracions i que ha motivat que Catalunya hagi assolit per primera vegada els 8 milions d'habitants, segons admetia aquesta setmana passada la Generalitat a través del seu Institut d'Estadística. Fins als volts de l'any 2000 aquesta xifra superava per poc els 6 milions, però al llarg dels deu primers anys de l'actual segle es va disparar fins a prop de 7,5 milions, i aquests darrers anys s'hi han afegit encara mig milió d'habitants més. Per tant, en tot just un quart de segle la població catalana ha augmentat fins a un 25%.

En aquest context, el Govern creu que cal "adoptar mesures urgents, mitjançant aquest Decret llei, per evitar que s’incrementin els canvis d’usos a pisos turístics específicament en aquelles zones on l’accés a l’habitatge ja presenta problemes habitualment", i també "on l’excessiva concentració de pisos turístics comporta problemes de convivència i de gentrificació". Per regular-ne la implantació, s’ha optat per la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme.

Pel que fa als diferents tipus de criteri que s'hi han tingut en compte, 140 municipis s'han inclòs a la llista per una "demanda d’habitatge acreditada i mercat tensionat". I en 134, hi han detectat una "existència actualment de més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants".

Règim transitori

Els nous pisos turístics que es vulguin instal·lar en aquests llocs hauran de demanar una llicència urbanística municipal i una autorització turística prèviament a l’obertura, que seran vigents durant cinc anys renovables. No obstant això, en els 262 municipis afectats no es podrà atorgar cap llicència nova des que entri en vigor aquest Decret llei i fins que els ajuntaments no actualitzin el seu planejament.

El llistat de municipis afectats per la nova regulació s’actualitzarà cada cinc anys mitjançant una ordre del conseller o consellera del Departament de Territori, prèvia audiència als ajuntaments.

Pel que fa als pisos turístics existents i degudament habilitats en els 262 municipis, els seus titulars disposaran d’un marge de cinc anys per demanar la nova llicència urbanística, a comptar des de l’entrada en vigor del Decret llei, o hauran de cessar l’activitat. En aquests cinc anys, els ajuntaments afectats hauran d’haver modificat el seu planejament municipal i, per tant, estar en condicions de donar resposta a aquestes sol·licituds. Es calcula que aquesta obligació d’obtenir la nova llicència afectarà un total de 95.094 pisos existents en els 262 municipis afectats.