El Govern obre un expedient informatiu pel lloguer dels quiròfans de l'Hospital de la Seu
La Generalitat demana dades sobre una intervenció de genoll a través d'una mútua privada Fonts del centre mèdic urgellenc defensen que no s'ha comès cap tipus d'irregularitat
El Govern català ha confirmat aquest dilluns que ha obert un expedient informatiu al Sant Hospital de la Seu d'Urgell arran de les primeres operacions efectuades per professionals de la medicina privada en quiròfans llogats al centre.
Segons ha manifestat el director de Coordinació i Estratègia de la Conselleria de Salut, Francesc Sancho, es vol conèixer el procediment d'operació "d'un cas molt concret" i "puntual". En concret, s'ha referit a la intervenció de genoll d'una dona al centre mèdic urgellenc a través de la seva mútua.
Ara s'ha de dilucidar si podria haver-hi hagut mala praxi per part de l'especialista, ja que presumptament hauria assegurat a la pacient que li caldria esperar 7 mesos si no s'operava a través de l'assegurança privada, quan realment el temps d'espera era només de 3.
En aquest sentit, Sancho ha indicat que la investigació es troba "en una fase inicial" i "cal ser prudents i no treure encara conclusions sobre què va passar". Tanmateix, ha apel.lat al codi ètic de la sanitat catalana i les seves característiques. Segons va publicar el rotatiu El País, el departament de Salut hauria instat l'hospital urgellenc a revisar i actualitzar els aspectes de l'ús privat dels quiròfans.
Prioritat per als usuaris de la sanitat pública
Fonts de l'Hospital de la Seu, en canvi, consideren que l'obertura de l'expedient per part de la Generalitat servirà per demostrar que no s'ha comès cap tipus d'irregularitat. Així mateix, des del centre s'ha reiterat que "en cap cas els pacients de la medicina privada tenen prioritat sobre els usuaris de la sanitat pública". D'altra banda, s'ha recordat que "no s'està fent res que no s'estigui practicant en altres hospitals de Catalunya".
Les mateixes fonts sostenen que el traumatòleg que va dur a terme l'operació defensa que va oferir a la pacient (que en cap moment va ser tractada a la sanitat pública) les dues opcions per operar-se, i que mai es va referir a evitar el termini de set mesos d'espera.
