El Govern constitueix el Consell Català de Municipis Rurals

El Govern ha posat en marxa aquest dimarts, a Barcelona, el Consell Català de Municipis Rurals, un nou òrgan d’assessorament en matèria de règim local per a qüestions que afectin els termes municipals que tenen menys de 2.000 habitants. Per tant, englobarà bona part dels ajuntaments de l'Alt Pirineu i Aran i també del Prepirineu.

Aquest nou consell el formen 25 persones, de les quals 22 són alcaldes i alcaldesses de municipis d’arreu de Catalunya. Els tres restants són representants de la Generalitat. Pel que fa a les comarques de muntanya, en aquest primer consell hi serà present una representant de l'Alt Urgell: l'alcaldessa de Josa i Tuixent, Marta Poch. També en formen part l'alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta, i l'alcalde de Bossòst, Amador Marqués, a més d'una alcaldessa del Berguedà, Raquel Sala (Montclar).

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha dit que amb aquesta renovació volen "generar oportunitats a tots els territoris, posant l’accent en la vida als entorns rurals”. Vilagrà ha lloat “l’expertesa i el coneixement directe” dels integrants del nou Consell.

Aquest òrgan en substitueix un de semblant que ja ha existit al llarg de gairebé vint anys: el Consell Català de Petits Municipis, creat l'any 2003. Pel que fa als motius d'aquest canvi, la consellera ha detallat que les principals modificacions que s'introdueixen al nou Decret fan referència a la seva composició, que ha de "garantir una representació proporcional i equilibrada dels diversos territoris, la paritat de gènere i el manteniment de la proporcionalitat de la representació política resultant de les eleccions municipals". La consellera hi ha afegit que volen establir "un nou model de governança de reconeixement mutu, d'acompanyament, de servei públic i compartit, des de la codecisió i cooperació”, i consolidar així “una relació directa franca i honesta amb els municipis rurals”.

La majoria de municipis pirinencs tenen menys de 2.000 habitants

Durant l’acte, el Govern ha reconegut “el paper important que representen aquests municipis per al conjunt del país”. En aquest sentit, Vilagrà ha recordat que el 62,60% de municipis catalans no supera els 2.000 habitants, però representen al voltant del 70% del territori. En el cas concret de l'Alt Pirineu i Aran, només superen aquesta xifra d'habitants les capitals comarcals (la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Tremp, Sort i el Pont de Suert), la capital aranesa (Vielha e Mijaran) i els municipis de la Pobla de Segur i Bellver.

El secretari de Governs Locals i de Relacions amb l’Aran, David Rodríguez, ha emfasitzat que cal tenir en compte les problemàtiques concretes i especials que poden tenir els municipis rurals, “perquè de la seva preservació també en depèn l’equilibri del país”. Rodríguez ha dit que l'executiu “només entenem el país com un tot" i volen "que totes les veus siguin escoltades i que totes les especificitats siguin respectades".

La resta d'alcaldes i alcaldesses que estrenen el nou consell són: Mateu Comalrena de Sobregrau (Gallifa), Eloi Bergòs (Penelles), Joan Eroles (Puigverd d'Agramunt), Sílvia Martínez (Sant Martí Vell), Glòria Marull (Serra de Daró), Albert Sabaté (Torre de Fontaubella), Alejandro Prehn (Copons), Gemma Carim (Vinebre), Anna Feliu (l'Albi), Jordi Rull (Òrrius), Pere Moradell (Torroella de Fluvià), Josep Bigorra (Vilaplana),  Eloi Hernàndez (Fonollosa), Beatriu Mayordomo (Riudecols), Rosalia Pegueroles (Aldover), Mercè Pedret (Benifallet), Joan Carles Lluch (Rajadell) i Eva Amposta (Pinell de Brai).

Quatre del membres hi són en representació del Consell de Governs Locals, constituït l’1 de febrer d’aquest 2022. I també en formen part la consellera de la Presidència, el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l’Aran i la directora general d’Administració Local.

Suport de la Diputació de Lleida

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha assistit a la constitució del nou Consell i n'ha celebrat la creació, perquè creu que "és la confirmació que el Govern adopta una mirada en clau de discriminació positiva cap al món rural de forma transversal". Segons Talarn, "en el mateix moment del disseny de polítiques públiques al país, la veu dels petits grans municipis ha d’estar diferenciada de les grans ciutats, ja que la realitat de les persones que viuen a l’entorn rural és diferent de l’urbà, tant en distàncies a recórrer com en densitat de població". A això hi afegeix que els municipis poc poblats "han estat massa afectats per dècades de desinversió, que han allunyat serveis bàsics per fer arrelar projectes de vida al territori".

En aquest sentit, el president de la Diputació ha recordat que aquest ens "ja fa més de tres anys que ha incorporat aquesta mirada en favor de l’arrelament de les persones", i es mostra "orgullós que el govern del país també incorpori la veu del municipalisme com un actor imprescindible".