El Govern posa en marxa el nou model de primària a Tremp per millorar l'accessibilitat i la coordinació amb hospitals
La prova pilot sobre el nou sistema es durà a terme en 27 centres de Catalunya. Les mesures aplicades s’avaluaran d’aquí a un any
Els 27 centres d’atenció primària (CAP) que provaran un nou model d’organització per millorar l’accessibilitat dels pacients, entre els quals hi ha l'EAP Tremp, es posaran a treballar en les properes setmanes. Es convertiran en Centres de Salut Integral de Referència (CSIR) al llarg d’aquest mes. Tan bon punt signin l’acord corresponent tindran sobretot més autonomia per redissenyar circuits i evitar duplicitats en les consultes. Així mateix, els administratius hi tindran un paper clau per millorar la gestió de les visites.
Un dels impulsors de la prova pilot, Manel del Castillo, ha manifestat que espera que els pacients notin en els mesos vinents una millora en l’accessibilitat i en les consultes als hospitals. Les mesures s’avaluaran d’aquí a un any, quan es decidirà si s’amplien a més centres.
El Govern ha aprovat aquest dimarts l’acord per autoritzar les mesures de la primera fase del desplegament dels CSIR, així com els criteris per implementar-les en el territori i la posterior avaluació.
Atenció més resolutiva i integrada
En una roda de premsa aquest dimarts al Departament de Salut, la sotsdirectora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Pilar Otermin, ha destacat que els canvis que plantegen per als CSIR es basen “en dos pilars”: l’autonomia organitzativa i el desenvolupament i l’autonomia dels professionals, amb l'objectiu de millorar els resultats, el valor de l’atenció primària i la satisfacció dels pacients. La directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, també ha parlat d’una atenció primària “més resolutiva” i “integrada”, amb més coordinació amb els hospitals i “més atractiva” per als professionals.
L’acord no compta amb una partida pressupostària pròpia sinó que cada centre ja té el seu pressupost. Els recursos de més que siguin necessaris per implementar les mesures s’aniran distribuint d’una bossa prevista pel CatSalut. Els responsables de la prova han insistit que els canvis per fer realitat els CSIR són sobretot organitzatius i no passen tant per dotacions econòmiques, si bé han reconegut que hauran d’anar resolent les demandes que els plantegin els centres.
Projecte presentat al desembre
El projecte dels CSIR, presentat el desembre, sorgeix del comitè d’experts CAIROS, que assessora la conselleria en la reforma del sistema sanitari davant reptes com l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la sobrecàrrega dels professionals i les dificultats d’accés a l’atenció.
El president del CAIROS, Manel del Castillo, ha reconegut que hi ha una manca d’accessibilitat a l’atenció primària i dificultats de coordinació entre nivells assistencials i ha advertit que això es comença a traduir en una “pèrdua de confiança dels ciutadans en el sistema”. “No per les patologies greus; tothom sap que el sistema sanitari públic és la millor opció en aquests casos. Però de vegades no som capaços de donar una resposta ràpida a una lumbàlgia o una prova complementària”, ha contraposat. “La resposta és fer reformes sense posar en qüestió els fonaments del sistema”, ha contextualitzat Del Castillo la feina del CAIROS.
Eines d'IA i una major coordinació amb els serveis socials
Els CSIR tindran més independència per organitzar-se i adaptar els serveis a les necessitats del territori, i es potenciaran perfils professionals, com els administratius perquè siguin de referència per als pacients. D'altra banda, també s’incorporaran assistents digitals basats en intel·ligència artificial per a les tasques dels professionals, com la transcripció de les converses amb els pacients, i es buscarà una col·laboració més estreta amb els serveis socials i comunitaris.
“La figura de l’administratiu serà clau perquè el que passi dins les quatre parets de les consultes tingui un altíssim valor clínic: ajudar que els companys puguin fer realment de metges i infermeres i que el que no sigui estrictament clínic puguem endreçar-ho des de fora”, ha assenyalat per la seva banda Miquel Prats, cap d'atenció ciutadana del CSIR Comte Borrell de Barcelona i un dels professionals que ha participat a la roda de prema.
Millores que han de notar els usuaris
Del Castillo confia que els usuaris trobin millores en l’accessibilitat, és a dir, a l’accés a les visites i a l’atenció en general. Un dels objectius de legislatura de la consellera Olga Pané és que els pacients rebin atenció dels CAP en 48 hores. Els CSIR treballaran en aquesta línia, tot i que es tindran en compte els motius de les consultes. "Les demandes urgents o agudes han de ser resoltes immediatament, mentre que altres, com la renovació de la medicació crònica, poden allargar el termini als cinc dies”, ha matisat Del Castillo.
El president del CAIROS ha insistit en la programació per motius i els canvis organitzatius. “Estic simplificant molt, que quedi clar, però el model de l’atenció primària durant molts anys ha estat com un embut: tot passa pel metge i després es distribueix. Hi ha consultes que hauria pogut resoldre la infermera o l’administratiu”, ha remarcat.
Del Castillo també espera una millora en l’accessibilitat a les consultes dels hospitals, millores en la gestió de les baixes, en el suport sanitari a les residències i en els indicadors de satisfacció, entre altres.
Prova pilot en 27 centres
Salut va anunciar el març els equips d’atenció primària (EAP) seleccionats per aplicar el nou model d’atenció primària, dels 116 que s’havien presentat a la convocatòria. Dels 27 centres, 26 són EAP repartits pel territori, amb almenys un per regió sanitària, i un serà un equip territorial d’atenció pediàtrica (ETAP). Els centres que aplicaran el model CSIR participen en la prova de manera voluntària i no canviaran de nom, sinó de manera de treballar.
Els centres seleccionats són, de la regió sanitària de Barcelona Ciutat, l’EAP Compte Borrell (CAPSBE), EAP Encants (ICS), EAP Barcelona 7B (EAP Sardenya) i ETAP Clot-Sant Martí (ICS). De la regió Barcelona Metropolitana Nord, l’EAP Barri Llatí – Santa Coloma de Gramenet (ICS), EAP Sabadell 4A CAP Concòrdia (ICS), EAP Ronda Prim - Mataró (ICS), EAP Sant Llàtzer – Terrassa (Consorci Sanitari de Terrassa). A la Metropolitana Sud, l’EAP Martorell Urbà (ICS), EAP Gornal – L’Hospitalet de Llobregat (ICS), EAP Castelldefels 1 (ICS) i EAP Castelldefels 2 (CASAP).
A la regió sanitària Camp de Tarragona, l’EAP Mont-roig del Camp (ICS) i l’EAP Reus V (Salut Sant Joan Reus Baix Camp), i a la de Terres de l’Ebre, l’EAP L'Ametlla de Mar - El Perelló (ICS). De la regió sanitària Penedès, l’EAP Baix-a-Mar (Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf), EAP Penedès Rural Est – Vilafranca del Penedès (ICS) i EAP Baix Penedès Interior – L’Arboç (Xarxa Santa Tecla). A la Catalunya Central, l’EAP Barri Antic - Manresa (Althaia), l’EAP Santa Eugènia de Berga (ICS), EAP Vic Nord (ICS) i EAP Vic Sud (EAP Vic).
A la regió sanitària Girona, l’EAP Salt (ICS), EAP Canet de Mar (ICS) i EAP Calella (Consorci Sanitari del Maresme i la Selva). A la regió sanitària de Lleida, l’EAP Onze de Setembre – Lleida (ICS), i a la regió sanitària Alt Pirineu i Aran, l’EAP Tremp (ICS).
