El Govern preveu fer la consulta sobre els Jocs d'Hivern al final de la primavera

El Govern preveu que la consulta sobre la presentació de la candidatura Pirineus-Barcelona 2030 es farà al final de la primavera. Ho ha avançat la consellera de la Presidència. Laura Vilagrà, que aquest dilluns ha participat en un debat sobre els Jocs d'Hivern, organitzat per Catalunya Ràdio, que ha comptat amb la participació de diversos representants tant de les comarques pirinenques com del món dels esports d'hivern i de muntanya. Entre ells, el vicealcalde de la Seu d'Urgell i diputat de JxCat al Parlament, Jordi Fàbrega, i el regidor urgellenc de la CUP i portaveu de la plataforma Stop JJOO, Bernat Lavaquiol. L'especial s'ha emès des del Refugi del Niu de l'Àliga (2.537 m.), a l'estació de La Molina.

A la mateixa intervenció, Vilagrà ha confirmat que la consulta s'adreçarà a tota la població major de 16 anys de la regió de l'Alt Pirineu (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà) i l'Aran i defensa que cal "acostar el projecte al màxim a les persones que tindran la candidatura en el seu territori" perquè des de la vegueria pirinenca "sovint senten que les decisions es prenen molt lluny". Alhora, ha descartat la petició d'incloure-hi d'altres comarques de muntanya, si bé ha subratllat que es facilitarà que Berguedà, Solsonès i Ripollès també participin del projecte olímpic, si ho desitgen, que aquests dies s'han "intensificant les reunions" amb els principals representants d'aquestes comarque perquè "hi puguin fer aportacions". En la mateixa línia, el Govern no es planteja en cap cas estendre la consulta a tot Catalunya perquè en aquest cas "l'opinió directa de les comarques on se celebrarien els Jocs quedaria totalment desvirtuada" i perquè la prioritat és "escoltar el que pensa la vegueria".

La consellera també ha reiterat que el projecte tècnic contempla la possibilitat de fer algunes proves a d'altres països, com poden ser França, Itàlia o Bòsnia (amb la proposta de recuperar la pista de bobsleigh de Sarajevo), per així evitar la construcció d'equipaments innecessaris al Pirineu català, i que volen proposar al COI incorporar als Jocs d'Hivern algun esport de muntanya no vinculat a la neu o el gel, com podria ser la BTT, que actualment forma part dels Jocs d'Estiu. I pel que fa a l'exigència del Govern d'Aragó de ser-hi present, ha dit que no hi ha nova data per reunir-se però que probablement serà d'aquí a poques setmanes.

En el seu torn d'intervenció, Jordi Fàbrega ha defensat la presentació de la candidatura perquè entén que poden ser "l'accelerador per invertir tots els diners que el Pirineu necessita", amb una inversió prevista d'uns 1.300 milions d'euros "que d'una altra manera molt difícilment arribaran", tenint en compte que als pressupostos d'enguany la inversió directa a l'Alt Pirineu és de 44 milions i, tot això, la inversió per habitant hi és la més alta de Catalunya. Fàbrega creu que "les oportunitats poden arribar amb els Jocs", si bé apunta que "per això s'ha de treballa amb els pirinencs" i escoltar quines necessitats pròpies tenen, més enllà de les que planifiquen les administracions superiors, a més de resoldre els dèficits més greus com els de mobilitat -especialment amb l'N-260, l'N-230 i el tren de Puigcerdà- i el transport públic entre comarques pirinenques. El vicealcalde urgellenc hi afegeix que "el més important que pot deixar uns Jocs Olímpics és el llegat" i posa com a exemple el Parc Olímpic del Segre. En aquest sentit, el també diputat ha rebatut les afirmacions fetes aquests dies pels contraris als Jocs, que diuen que aquesta instal·lació ha estat poc útil, i ha recordat que el recinte urgellenc ha estat el més amortitzat de Barcelona'92 i que, trenta anys després, segueix acollint desenes d'estades d'equips de piragüisme i de competicions nacionals o internacionals.

De la seva part, Bernat Lavaquiol ha denunciat que "cap veí del Pirineu, ni el vicealcalde Fàbrega ni l'alcalde de Puigcerdà, no tenen cap tipus d'informació del projecte, i en canvi els qui ja en comencen a tenir són els amiguets del 'bussiness friendly' que esperen treure un benefici". El portaveu d'Stop JJOO ha reiterat que veuen els Jocs com "un projecte fet des de despatxos foscos de Barcelona, pressionats pels lobbies de la construcció i el turisme" i creu que "això s'ha demostrat quan l'han presentat davant del Círculo Ecuestre, de Javier Faus i de les 400 grans famílies del país que s'han repartit el pastís tota la vida i ara ho volen continuar fent". Lavaquiol considera que les institucions "es volen aprofitar del deute històric de dècades amb el Pirineu per colar un macroesdeveniment esportiu com a solució a tots els mals" i ho interpreta com "un xantatge" que "denota una manca de projecte per a la Catalunya de muntanya", on entén que "calen menys campanyes de màrqueting i més planificació a quinze o vint anys de cap a on ha d'anar el Pirineu perquè el jovent s'hi pugui quedar a viure, mitjançant una diversificació de l'economia".

Tradició en esports de neu i gel

Abans del debat al Niu de l'Àliga, a l'especial hi han participat d'altres representants d'arreu de l'Alt Pirineu i del Prepirineu, explicant els arguments tant els partidaris com els contraris de la proposta. També hi ha parlat l'alpinista Ferran Latorre (primer català que ha fet els 14 vuitmils del món), que ha lamentat el "mal karma" i la crispació que ha generat al Pirineu l'actual debat sobre els Jocs. Latorre defensa que personalment no li agradaria que s'afavorís la massificació del Pirineu o la construcció de grans infraestructures a la zona, perquè creu que la tranquil·litat i la preservació del paisatge és un dels trets que la serralada té a favor a nivell turístic en comparació amb els Alps, que estan molt més urbanitzats i compten amb estacions d'esquí molt més grans.

Tot i això, Ferran Latorre subratlla que en aquest debat és primordial l'opinió de la població del Pirineu -que és qui ho ha de decidir- i que cal pensar en ells i especialment en com es guanyen la vida, atès que una part molt important dels seus habitants ho fan gràcies al turisme i les segones residències.

Alhora, Latorre ha demanat als contraris als Jocs "que no es passin de frenada" amb algunes afirmacions demagògiques que s'han difós darrerament, "com per exemple que Catalunya no és país de neu". En aquest sentit, l'alpinista osonenc comprèn que Catalunya no es pot comparar amb els Alps, Colorado o el Canadà, però subratlla que ha estat i segueix sent un país amb una gran activitat vinculada a la neu, amb tradició consolidada -l'esquí hi va arribar l'any 1908 i el primer remuntador es va obrir a la Molina al 1943- i amb nevades abundants. També aquesta temporada mateix, en què algunes estacions encara tenen a data d'avui més de dos metres de gruix. I ho ha exemplificat explicant que ell mateix, com a guia de muntanya, ha estat "trepitjant neu el 95% dels dies, des de començament de desembre".

A aquest punt també s'hi ha referit l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, que reivindica que "a Catalunya hi ha tradició d'esports de neu i de gel, un 40% de catalans ha esquiat alguna vegada i un 11% -uns 790.000 habitants- ho fan de manera regular", i que per això "s'ha de trencar amb la falsa idea que tot això és una cosa elitista", un objectiu al qual creu que hi ajuden accions com el programa Esport Blanc Escolar per a les escoles del Pirineu.

Preparen un manifest d'experts contraris als Jocs

D'altra banda, durant el debat, l'ambientòloga Anna Pérez, establerta al Pallars Sobirà, ha avançat que aquesta setmana vinent tenen previst presentar un manifest contra els Jocs d'Hivern, a càrrec d'experts espanyols d'àmbits com el científic, l'universitari, l'econòmic, l'ambiental i el social. Segons Pérez, el document vol "analitzar l'impacte que tindria un esdeveniment d'aquestes característiques en el context actual de crisi ambiental, ecològica i energètica", perquè els signants creuen que els Jocs són "inviables tècnicament i socioeconòmicament".