El Govern preveu mantenir "el gruix" de les mesures anti-COVID davant l'inici del curs escolar
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat aquest divendres a Puigcerdà que és partidari de mantenir "el gruix de les mesures" per fer front a la COVID-19 i que, pel que fa a l'àmbit educatiu, l'objectiu passa per arribar a l'inici de curs amb el màxim de majors de 12 anys vacunats. En el marc d'una visita a l'Hospital de Cerdanya, i acompanyat del conseller de Salut, Josep M. Argimon, i de l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, Aragonès ha detallat que s'estan ultimant els darrers detalls sobre els protocols que es seguiran a l'àmbit escolar.
Aragonès ha explicat que Catalunya encara pateix els efectes de la cinquena onada i que "queda molta feina per fer". Per aquest motiu, creu que el més convenient és perllongar "encara" les restriccions actuals, tot tenint en compte que som a tocar de l'inici del curs. De fet, és previst que la setmana vinent es coneguin els detalls de l'organització de la tornada a escola.
El president del Govern ha reiterat que no es pot parlar de "normalitat" perquè la pandèmia continua activa i sentencia que "no ens podem relaxar". Per aquest motiu, ha tornat a fer una crida perquè tothom qui no s'hagi vacunat, tot i tenir-ne la possibilitat, ho faci immediatament, "com a eina de protecció individual i col·lectiva".
Mentrestant, Josep M. Argimon ha dit a l'ACN que, tot i que les dades d'ingressos hospitalaris i el nombre de llits d'UCI ocupats per malalts amb COVID-19 van a la baixa, "queda molt recorregut" per fer. I, davant l'imminent inici del curs escolar, ha avançat que encara han de decidir si consideraran contactes estrets els alumnes que ja tinguin la pauta completa i hagin estat amb un positiu. En tot cas, ha afirmat que "molt probablement" aquests estudiants ja no hauran de fer la quarantena, tal com ja va suggerir aquest dijous el seu homòleg d'Educació, Josep González i Cambray.
Argimon adverteix que encara hi ha massa vaccins "al congelador"
Quant a la campanya de vacunació, el conseller de Salut ha detallat que tenen molts vaccins "al congelador" i ha lamentat que això significa que molta gent que ja podria estar immunitzada encara no ho ha demanat. Tot i això, espera que el ritme "s'acceleri" aquest setembre. En aquest sentit, ha advertit que la cinquena onada hauria tingut uns efectes "molt pitjors" si una part important de la població no hagués rebut ja una dosi o bé la pauta completa.
Malgrat això, de moment el Govern no preveu obligar els treballadors sanitaris a vacunar-se, cosa que sí preveu fer països com França, Itàlia i Grècia. La Generalitat sí que estudia, però, aplicar una tercera dosi a gent gran o amb patologies severes.
Durant la seva visita a l'Hospital de Cerdanya, on s'han reunit amb directius i professionals de l'equipament sanitari transfronterer, han destacat els reptes que implica aquest model hospitalari. Així, Argimon ha defensat la necessitat de crear "estructures" que estiguin per sobre de la legislació vigent, com ara la signatura d'un conveni on es recullin les seves "singularitats". També ha dit que el finançament que aporta cadascuna de les parts es mantindrà i que es continuarà treballant en atraure més usuaris residents a l'Alta Cerdanya.
Consensuar la candidatura olímpica i afrontar les millores pendents al Pirineu
D'altra banda, en aquesta visita a Puigcerdà, Pere Aragonès ha assegurat novament que vol aconseguir "el consens del territori" en l'actual disseny de la candidatura de Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern Pirineus-Barcelona 2030. El president de la Generalitat ha reiterat la voluntat de consultar les comarques implicades mitjançant un "procés de participació ciutadana", que creu que "determinarà quin és el suport que té el projecte". Un procediment que creu que "és necessari" per poder-lo tirar endavant. Alhora, Aragonès ha defensat la proposta i ha insistit en el fet que aposten per "un model sostenible i útil pel desenvolupament integral de les comarques pirinenques", en la línia dels nous requisits del Comitè Olímpic Internacional.
Aragonès ha detallat que, després que aquest estiu la Generalitat ha confirmat al COI l'interès per organitzar els Jocs, ara s'inicien les converses a l'organisme internacional per definir-ho. El president hi ha afegit que els Jocs poden ajudar a millorar les infraestructures i comunicacions pendents "pel desenvolupament global de l'Alt Pirineu i Aran", tant des del punt de vista social com econòmic i ambiental. Per aquest motiu, s'ha creat una taula institucional que inclou representants de tots els consells comarcals del Pirineu català i del Conselh Generau d'Aran, a més dels delegats territorials de la Generalitat. En aquest sentit, conclou que "pot ser una gran oportunitat" i que els beneficis que ha d'aportar "no se cenyirien als 15 dies de durada dels jocs".
Desplegament de delegacions del Govern
Finalment, pel que fa al desplegament territorial del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Aragonès ha reconegut que és una qüestió "pendent" des de fa molt de temps i que, precisament, la pandèmia n'ha demostrat encara més la necessitat. Per això, ha avançat que aquesta legislatura hi volen avançar, si bé ha apuntat que aquesta habilitació de serveis serà més o menys extensa en funció de la importància de cada departament i dels serveis que gestionen "a peu de territori".
Així, ha posat com a exemples l'àmbit de les emergències o el de la salut, on recentment s'ha nomenat un nou gerent específic per a la regió sanitària pirinenca. També ha citat la necessitat de fer-ho en el cas de les conselleries d'Ensenyament o Acció Climàtica (nova denominació del Departament d'Agricultura).