El Govern publicarà aquest mes les bases del nou Pla de Pobles, que s'adreça a tots els municipis de l'Alt Pirineu

La Generalitat preveu publicar abans d'acabar aquest mes les bases reguladores del nou Pla de Pobles, que comptarà amb un pressupost total de 400 milions d'euros per a quatre anys, fins al 2030. La mesura, que enllaça amb la recent posada en funcionament del Pla de Barris i Viles (que en la seva primera convocatòria ha inclòs la Seu d'Urgell), forma part de les mesures que havien pactat el PSC i ERC per aprovar els pressupostos 2026, que han rebut finalment el vistiplau del Parlament ara fa pocs dies. 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat el pla aquest cap de setmana tot coincidint amb la II Trobada de Municipis Rurals, que s'ha fet a Vergós de Cervera (Segarra) i en què hi han pres part més de 200 alcaldes i alcaldesses. Segons el calendari de l'executiu, la primera convocatòria constarà de 100 milions d'euros, es farà a l'octubre i la resolució definitiva de peticions acceptades es publicarà l'abril de 2027. Les subvencions aniran des dels 500.000 euros, per a municipis de menys de 500 habitants, fins als 6 milions d'euros per a capitals de comarca.

El Pla de Pobles tindrà un abast potencial molt ampli perquè s'adreça a tots els municipis catalans de menys de 5.000 habitants, que són 807, sobre un total de 947. A més a més, també hi poden entrar les entitats municipals descentralitzades (EMD) i les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants. Per tant, a l'Alt Pirineu, hi poden entrar la totalitat dels 77 ajuntaments, si es té en compte que els únics tres que superen el topall de 5.000 habitants fixos -la Seu d'Urgell, Puigcerdà i Tremp- no arriben als 15.000.

La primera edició englobarà fins a un centenar de municipis

Tot i aquest ampli abast potencial, el Govern ha matisat que a la primera convocatòria preveuen que els ajuts arribin a una vuitantena o, com a molt, un centenar de municipis, si bé recorden que després hi haurà tres convocatòries més. Per accedir al finançament, que és compatible amb la resta de subvencions atorgades per la Generalitat, els ens locals han de presentar projectes que contemplin com a mínim actuacions en cadascun dels objectius previstos: rehabilitació de nuclis urbans, conservació patrimonial, rehabilitació d'habitatges i impuls de polígons d'activitat econòmica.

Les actuacions que es podran finançar, pel que fa a la rehabilitació de nuclis urbans, van des de la millora de l'accessibilitat o il·luminació fins a la reforma de places i carrers i les xarxes urbanes visibles, com ara paviments i drenatge sostenible. En el cas del patrimoni, els ajuts estan destinats a la rehabilitació d'edificis patrimonials d'ús públic, la recuperació d'elements patrimonials com fonts, murs o camins històrics, la millora de paisatge urbà tradicional o l'impuls al turisme rural.

Pel que fa a la rehabilitació d'habitatges, el pla preveu que es faci sobretot en nuclis antics, amb la millora de l'eficiència energètica o de l'accessibilitat i l'adquisició o rehabilitació per a lloguer assequible. Finalment, el pla també contempla ajudes per a l'impuls de les infraestructures necessàries per poder acollir polígons d'activitat econòmica.

Repartiment dels ajuts per volum d'habitants

El finançament està distribuït en quatre categories: 21 milions per a municipis de menys de 500 habitants, amb un ajut màxim de 500.000 euros; 25 milions d'euros per a municipis de fins a 2.000 habitants, amb una subvenció màxima d'un milió d'euros; 30 milions per a municipis d'entre 2.000 i 5.000 habitants, amb un finançament màxim de dos milions d'euros; i, finalment, 24 milions d'euros per a capitals de comarca de menys de 15.000 habitants, amb un ajut màxim per pla de sis milions d'euros. En el cas d'aquests dos últims, la subvenció màxima és del 98% i el cofinançament mínim per part del municipi del 2%.

A la presentació també hi han assistit més representants del Govern, com ara els consellers de la Presidència, Albert Dalmau, i de Justícia, Ramon Espadaler; i les conselleres de Territori, Sílvia Paneque, i d'Interior, Núria Parlon. Dalmau ha dit que "la política parlamentària i de país n’ha d’aprendre molt de la política municipal" i considera que a les dues parts els uneix "la voluntat de fer que el país funcioni, i això necessita que tots anem a la una". El conseller conclou que l'objectiu final és "que tothom pugui viure i desenvolupar la seva vida on vulgui" perquè "no volem una Catalunya a dues velocitats”.

Dins la representació pirinenca hi havia l'alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, que ha reivindicat que, "per la seva singularitat, els municipis rurals s'han de dotar de més eines per impulsar nous projectes". De la seva part, el president de l'Associació de Micropobles i alcalde de Riner, Joan Solà, confia que aquest pla ajudi a avançar més ràpid en l'Estatut dels Municipis Rurals perquè, segons ha reconegut per a l'ACN, fins ara no ha anat a la velocitat que desitjaven.

El secretari general adjunt d'ERC, Oriol López, també hi ha intervingut i ha volgut posar l'accent a dir que l'objectiu és "millorar l'equilibri territorial i les oportunitats dels ciutadans, visquin en un municipi gran o petit". Segons López, aquest pla "és un horitzó de futur per als ajuntaments que vulguin millorar la vida de les poblacions que tenen menys habitants" i confir que les subvencions "canviaran la fisonomia dels pobles" i "arribaran molt ràpidament".

Els plans d'actuació podran destinar fins a un 20% del pressupost total a despeses de suport tècnic necessari per al desenvolupament de les actuacions, com ara el seguiment del projecte. A partir de l'adjudicació, els plans es podran desenvolupar en tres anys i un any de pròrroga. En el procediment de concessió, es tindrà en compte l'impacte territorial i social del projecte, la coherència amb la millora del nucli urbà, la qualitat tècnica i viabilitat de l'actuació i l'adequació a l'escala del municipi.