El Govern realitza un estudi sobre les "zones especialment protegides de la contaminació lumínica" al Pirineu

La Generalitat de Catalunya està realitzant un estudi de l'impacte de la declaració com a "zones especialment protegides envers la contaminació lumínica" al Parc Natural de l’Alt Pirineu i al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquestes actuacions es financen mitjançant el denominat Fons Climàtic i preveuen una inversió de més de 5 milions d’euros entre els anys 2026 i 2028.

Aquest primer any s’ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per tal d’"establir una base de seguiment que permet disposar d’una fotografia compartida de la situació actual del territori". L’estudi reconeix que "la protecció del medi nocturn no parteix de zero", sinó que s’emmarca en una trajectòria de treball sostingut amb "una clara aposta per preservar les condicions naturals de la nit i el cel fosc".

Les actuacions del 2025 "han tingut un impacte clarament positiu" segons la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, que opina que "no només contribueix a preservar la biodiversitat dels ecosistemes i del patrimoni natural, sinó que també impacta positivament en la qualitat de vida de les persones", a més de "reduir el consum energètic i, per tant, també les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle vinculades".

Quant als resultats concrets, des del Govern asseguren que ara "més del 80 % de l’enllumenat públic dels municipis dels punts de referència compleix els criteris de protecció del medi nocturn", amb una "reducció significativa del flux lumínic intrusiu i una implantació extensa de sistemes de regulació horària". També esmenten "una reducció del 50% del consum energètic de l’enllumenat públic i de les emissions de gasos associades" i la consolidació d'una "xarxa d’infraestructures d’informació i divulgació", en què hi inclouen centres, punts d’informació i miradors astronòmics. Finalment, afirmen que "s’ha impulsat el turisme vinculat al cel nocturn", que creuen que "genera noves oportunitats per a l’economia local, desestacionalitzant l’oferta actual, i fent-lo compatible amb la conservació dels valors naturals".

Des del Departament de Territori valoren que "molts municipis han fet un gran esforç adequant la totalitat del seu enllumenat públic, reduint en més del 90% de la radiació blava, que és la més contaminant, i aconseguint una imatge paisatgística homogènia per a tota la zona". L’estudi, alhora, assenyala que alguns àmbits, especialment aquells vinculats a instal·lacions de titularitat privada o a usos ornamentals, requereixen continuar avançant de manera progressiva, amb instruments normatius i de gestió cada vegada més consolidats.

Letang hi ha afegit que els interessa "especialment els seus resultats i objectius, com ara que es pretén elaborar el primer atles de paisatges nocturns dels Pirineus, i també es volen caracteritzar corredors foscos pel moviment i la vida de la biodiversitat nocturna”. Paral·lelament, s’iniciaran els treballs per preparar una candidatura transfronterera, en l’àmbit del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, amb l’objectiu d’optar a una certificació internacional vinculada a la qualitat dels cels estrellats.