El Departament de Salut de la Generalitat reorganitzarà el sistema sanitari català i, a nivell geogràfic, això comportarà la divisió del país en 30 Àrees Integrades de Salut (AIS). D'aquestes, la segona -per numeració- la conformaran l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça.
Aquesta zona tindrà com a centres de referència la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell -que més endavant ha de ser rellevada per l'Hospital Comarcal de l'Alt Urgell- i l'Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp. També s'hi contempla diverses subzones, per adaptar-se a la complexitat orogràfica i dispersió de la regió, que són les de la Vall de la Vansa i Tuixent, la Vall Fosca, les Valls de l'Alt Pirineu (nord del Pallars Sobirà) i la Vall de Boí.
Aquest sistema substituirà les 43 Àrees de Gestió Assistencial que hi ha hagut fins ara. En aquest sentit, la nova ordenació preveu la presència de fins a cinc àrees diferents a les comarques de muntanya, tres d'elles a la regió de l'Alt Pirineu i Aran. D'una banda, la Val d'Aran tindrà la seva pròpia àrea (la número 1), amb l'hospital de Vielha com a referent, mentre que la Cerdanya, el Solsonès i el Berguedà compartiran l'àrea 3 amb el Moianès i el Bages, a més del municipi anoienc de Calaf, amb Manresa com a ciutat de referència.
En el cas de la Cerdanya, però, no hi apareix tota la comarca unida, perquè els municipis de Lles i Montellà i Martinet han estat inclosos a l'àrea Alta Ribagorça-Pallars-Alt Urgell. Tampoc no compartiran la mateixa zona tots els municipis del Ripollès, ja que bona part d'aquesta comarca serà a l'àrea 4 amb Osona -amb els hospitals de Vic i Campdevànol com a referents- però la Vall de Camprodon, en canvi, estarà integrada a l'àmbit número 5, que inclou la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i l'interior de la Selva i que té com a centre principal l'Hospital Josep Trueta de Girona.
Model basat en la mobilitat i les "dinàmiques reals del territori"
Des de Salut han justificat aquestes i d'altres divisions per "garantir l’equitat i la sostenibilitat del sistema" per fer "una evolució de les 43 àrees de gestió assistencial (AGA) que hi havia fins ara "en coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària bàsica". Creuen que això permetrà una planificació "dinàmica, flexible i adaptada a les característiques específiques de cada territori". I afirmen que han tingut en compte la "mobilitat natural de la població i les dinàmiques reals del territori", a més de "la dimensió poblacional necessària per garantir una massa crítica suficient", la "dispersió territorial i la distància als serveis per reduir desplaçaments i l’impacte ambiental"; les necessitats de salut actuals i futures de la població, incloent l’envelliment, les projeccions demogràfiques i el nivell socioeconòmic, i "l’equilibri territorial que garanteixi una oferta de serveis adequada arreu".
Les noves àrees, hi afegeixen, situaran "els equips d’atenció primària com a eix vertebrador del model", al costat dels equips territorials de salut pública, atenció a la salut sexual i reproductiva, salut mental, atenció intermèdia, rehabilitació, logopèdia, atenció continuada i urgent, SEM, hospitals d’aguts, món local i actius comunitaris.
Junts veu "un error" no incorporar-hi recursos socials
Des del Parlament, el diputat de Junts Jordi Fàbrega ha reivindicat que s'aprofiti la reorganització del sistema sanitari català, que ha presentat el Departament de Salut, per incloure-hi també els recursos socials, entre els quals hi ha les residències sociosanitàries per a la gent gran. També ha demanat que incorporin el sector de la farmàcia, "en un sistema més dirigit "a promocionar la salut que a tractar la malaltia". El parlamentari urgellenc, que exerceix de portaveu de JxCat a la Comissió de Salut de la cambra catalana, veu com un "error" no incloure-hi aquest apartat i ha recordat que "les àrees de gestió assistencial actuals són de fa divuit anys".
Davant d'aquest plantejament, Fàbrega matisa que cal donar un "vot de confiança" al sistema per veure com comença a funcionar, però en tot cas no ha amagat la "preocupació" per algunes de les divisions que comporta el nou mapa. En aquest sentit, ha qüestionat l'argument de la mobilitat que ha servit, per exemple per dissenyar l'AIS que integra l'Alta Ribagorça i el Pallars, dues zones que tenen una connexió força precària a causa del mal estat del port de Perves. Tampoc no veu clara la divisió al Pirineu oriental, amb bona part del Ripollès per un costat i Camprodon i la Garrotxa per l'altre. Fàbrega apunta que "veurem com afecta a l'Hospital de Campdevànol", perquè "s'ha dit que no hi haurà afectació, però una pèrdua potencial del 30% dels usuaris pot afectar".
El Ripollès demana que la divisió no afecti l'Hospital de Campdevànol
Sobre aquest darrer cas, els alcaldes de Campdevànol, Sant Pau de Segúries i Camprodon han avançat que veuen bé el nou mapa sanitari, però sempre i quan no vagi "en detriment" de l'Hospital Comarcal del Ripollès, ubicat a Campdevànol. Consideren que el nou model pot ser una oportunitat per millorar la coordinació i la qualitat assistencial al territori, però reclamen garanties perquè es mantinguin els recursos, el finançament i els serveis de l'únic hospital que hi ha a la comarca. Un posicionament que comparteix la codirectora-gerent de l'Hospital de Campdevànol, Núria Gomis, que ha dit a l'ACN que estan a l'"expectativa" de com s'implanta la inclusió de la Vall de Camprodon a l'Àrea Integrada de Salut (AIS) de la Garrotxa.
La polèmica de la creació de la nova AIS Osona-Ripollès va començar a mitjan gener quan la direcció de l'Hospital de Campdevànol va alertar de la nova distribució territorial dels recursos sanitaris "posava en risc" la sostenibilitat econòmica del centre. Basant-se a una informació que els havien avançat en una reunió tècnica, van expressar la seva preocupació perquè també podia suposar la possible pèrdua de fins a 80 llocs de feina. A partir d'aquí, van reclamar a Salut més recursos per a tot el model sanitari a la comarca.
