El Govern sotmet a informació pública l'avantprojecte de la nova Llei d'alta muntanya
La norma afecta 144 municipis i substituirà l'actual legislació, aprovada el 1983. L'objectiu és fer front als nous reptes econòmics, socials, ambientals i institucionals
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha tret a informació pública, des d'aquest dijous i durant un mes, l’avantprojecte de la nova Llei d’alta muntanya perquè les entitats i la ciutadania puguin presentar-hi al·legacions. La nova norma substituirà l’actual legislació aprovada el 1983 per fer front als nous reptes econòmics, socials, ambientals i institucionals. L’àmbit territorial inclou l’Aran i les comarques de l'Alt Urgell, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, que ja estaven integrades a l’antiga llei. En conjunt, acullen 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície de Catalunya i que aporten el 2% de la població.
La Llei contempla un Pla d’actuacions estratègiques que recollirà cada sis anys projectes que rebran finançament públic i situarà el centre de gravetat de les polítiques de muntanya en el mateix territori. Per aconseguir-ho, es vol crear una Oficina Tècnica de l’Alta Muntanya i reformular el Consell General de l’Alta Muntanya com a òrgan de participació i de decisió.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat des de l'Aran, on ha parlat de l’avantprojecte, que ja es va sotmetre a un primer procés de consulta ciutadana l’any 2024, durant el qual es van rebre 31 aportacions i nombrosos escrits de particulars.
Un cop es tanqui el procés i s’incorporin, si s’escau, les al·legacions rebudes, l’avantprojecte de llei continuarà la seva tramitació cap a l’aprovació per part del Consell Executiu i la iniciació del tràmit parlamentari.
Atenció específica a cinc comarques i l'Aran
El Pla comptarà amb una secció específica amb actuacions pensades especialment per a l’Alt Urgell, l'Aran, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Es considera que aquestes zones necessiten una atenció especial a causa de la llunyania dels centres econòmics i de serveis i de les seves característiques socioeconòmiques.
La Garrotxa, que també estava inclosa, ara s’ha exclòs perquè s'ha considerat que no compleix els criteris físics que caracteritzen l’àmbit de l’alta muntanya. Tanmateix, continuarà gaudint d’alguns beneficis derivats del desplegament legislatiu. En el cas dels 135 municipis de les anomenades zones de muntanya, també es concreta que "no comparteixen la vulnerabilitat pròpia de l’alta muntanya". És per això que estan emparats per la nova legislació en matèria de municipis rurals que ha desplegat el Govern, segons ha argumentat Paneque.
Així mateix, s’introdueix una modificació a la Llei municipal i de règim local de Catalunya diferenciant els municipis de muntanya dels territoris que formen part del nou àmbit de l’alta muntanya.
Reptes comuns en un context de canvi global
Els territoris de muntanya comparteixen molts trets, com el baix pes demogràfic i la dispersió dels nuclis habitats, l'orografia i el clima, que fan necessari alhora més esforç públic per a la prestació de determinats serveis. Aquesta situació coincideix amb el fet que els ajuntaments d’aquests territoris són petits i amb recursos limitats per exercir les seves funcions. No obstant això, des de l’antiga llei hi ha hagut canvis significatius i "el nivell d’infraestructures de comunicació i la xarxa d’equipaments han millorat, la caiguda demogràfica ha perdut intensitat i l’economia s’ha terciaritzat, en gran part per l’auge del turisme, les telecomunicacions han obert noves oportunitats i s’han expandit els espais naturals protegits".
Pel que fa al context de canvi global, el document ressalta l'elevada vulnerabilitat de tot l'àmbit pirinenc davant del canvi climàtic, "en forma de pèrdua d’oportunitats, d’amenaça als serveis ecosistèmics i d’augment de riscos geològics (allaus, despreniments de roques, esllavissades o dinàmiques torrencials) que poden afectar nuclis, infraestructures i activitats econòmiques". I es conclou que "les especificitats i els reptes associats dels territoris de muntanya continuen fent necessària la intervenció pública amb polítiques de discriminació positiva, integrals i ajustades a la seva realitat territorial".
Tres línies bàsiques de la nova llei
La consellera Paneque ha desgranat les tres línies bàsiques d’actuació de la nova Llei: l’habilitació d’una estructura tècnica a l’alta muntanya; la creació del Pla d’actuacions estratègiques, i una nova governança, reformulant el Consell General de Muntanya.
Es crearà l’Oficina Tècnica d’Alta Muntanya, per apropar la gestió de les polítiques públiques al territori. L’Oficina tindrà dues funcions principals: farà tasques d’Observatori de l’Alta Muntanya i serà l’encarregada d’elaborar la proposta del Pla d’actuacions estratègiques i coordinarà el seu desplegament.
Projectes tractors per al territori
El Pla d’actuacions estratègiques, amb una vigència de sis anys, recollirà projectes innovadors, tractors d’economia, generadors de benestar i amb efectes supramunicipals, que rebran finançament públic. Aquests projectes poden ser privats, impulsats per algun ens públic, o mixtos.
Una nova governança
Precisament, la nova Llei considera el Consell General de l’Alta Muntanya com el seu òrgan de governança territorial i sectorial més rellevant. Fins ara està format per representants dels diversos departaments més directament implicats en les polítiques de muntanya, pels ens locals i per les associacions i organitzacions representatives d'interessos econòmics i socials d’aquest àmbit territorial.
Amb la nova llei, el Consell General de l’Alta Muntanya es reformularà mitjançant l’aprovació d’un reglament que en detallarà la nova composició i funcions, i passarà de ser un òrgan merament consultiu a un de participació i decisió.
