El Jutjat de la Seu d'Urgell arxiva la causa que s'havia obert contra Albert Batalla, Jesús Fierro i Mireia Font

La titular del Jutjat d’Instrucció 2 de la Seu d’Urgell ha arxivat, per manca de proves, la causa judicial que s'havia obert l'any 2019 contra el llavors alcalde de la Seu d’Urgell Albert Batalla; el qui era president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i alhora primer tinent d’alcalde de la Seu, Jesus Fierro; la tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament urgellenc, Mireia Font, i d'altres responsables i treballadors d'ambdues institucions. La magistrada ha acordat l'arxivament després de cinc anys d’instrucció i a petició del mateix ministeri fiscal, que era l'única part acusatòria.

Per tant, el cas no arribarà a judici, després que fiscalia demanés el sobreseïment, perquè tal com s'explicita a la decisió, "pels resultats de les diligències practicades i les declaracions en seu judicial dels investigats", finalment han conclòs que "no hi ha indicis de criminalitat ni proves suficients per enervar el principi de presumpció d'innocència respecte dels investigats pels delictes que se'ls atribuïen". En l’escrit del ministeri públic, a més a més, s'hi afirma, que han de "ressaltar les declaracions en seu judicial dels investigats Jesús Fierro i Rugall, Albert Batalla i Siscart, i Mireia Font i Gras, els quals van prestar una versió exculpatòria coherent i d'acord amb les conclusions que es podrien arribar després de l'examen detallat de l'extensa documentació". El sobreseïment definitiu se'ls va comunicar al final d'aquest mes passat.

Aquest dimecres al matí, en una roda de premsa, Albert Batalla, Jesús Fierro i Mireia Font han celebrat el fet que finalment la fiscalia hagi corroborat allò que ells van defensar en el primer moment, en el sentit que no hi havia cap prova dels fets denunciats el març de 2019. Una denúncia que, recorden, es va presentar de manera anònima i que "va propiciar una espectacular entrada de la Guardia Civil, tant a l’Ajuntament urgellenc com al Consell de l’Alt Urgell el 28 de març de 2019, ara fa just cinc anys". En aquest sentit, han lamentat que se'ls acusés d'uns fets tan greus sense proves consistents i el fet que el denunciant o denunciants no revelessin la seva identitat. Per això, es mostren "convençuts" que darrera aquesta demanda hi havia "una motivació política" i han aprofitat per "convidar les persones que la van interposar a donar la cara públicament i demanar perdó".

La querella els acusava de delictes contra l’administració pública, prevaricació, malversació, frau contractual i negociació prohibida als funcionaris. Unes greus acusacions, remarquen, "per fets que s’han demostrat inexistents", tal com ja van defensar al principi de tot el procés. Aquesta resolució judicial ferma, de fet, s'afegeix a que l'any 2020 ja s'havia arxivat les dues peces separades de la causa. Així, els tres exresponsables de l'Ajuntament de la Seu i del Consell Comarcal subratllen que s'ha demostrat “que malgrat cinc anys d’espera, amb quatre pròrrogues del termini per la investigació i quatre jutges diferents, unes acusacions tan greus i una investigació de 4.196 folis i desenes de caixes de documentació, la nostra actuació com a càrrecs públics ha estat honesta i transparent".

Denuncien una motivació política

A més a més, Batalla, Fierro i Font han recordat que "els fets de la investigació es van originar una setmana abans del referèndum del primer d’octubre de 2017, quan una o diverses persones van adreçar una denúncia anònima a Anticorrupció". D'altra banda, la irrupció de la Guàrdia Civil per fer registres a ambdues institucions es va ordenar just dos mesos abans de la celebració de les eleccions municipals del 2019. Sobre tot plegat, han reiterat que "aquell moment polític, el contingut de la querella anònima, així com l’espectacularitat de l’entrada a l’Ajuntament i el Consell Comarcal en ple judici pel referèndum i a pocs mesos d’unes eleccions municipals, ens fan pensar que darrere hi havia una clara intenció política”.

Per això, es mostren convençuts que "ara, que per fi tot s’ha acabat i s’ha demostrat la falsedat de les acusacions, creiem que la persona o persones que van propiciar la denúncia anònima haurien de donar la cara i demanar perdó públicament, pel patiment que ha suposat aquest procés, no només per nosaltres sinó també per les nostres famílies i entorns", com també "pel perjudici causat cap a l’opció política que representàvem". Batalla, Fierro i Font conclouen que "la política s’ha de fer amb instruments democràtics, i no amb mentides i falses denúncies”.

D'altra banda, l'exalcalde, l'expresident comarcal i i l'ex tinent d'alcalde han volgut fer un "agraïment emotiu i sincer a totes les persones que des del primer moment ens van manifestar el seu suport i van creure en la nostra honorabilitat, especialment a les nostres famílies, amics, però també al personal d’ambdues institucions així com a molts ciutadans i ciutadanes que ens han fet costat”.

En relació amb el gran desplegament de la Guàrdia Civil que hi va haver a l'Ajuntament de la Seu i al Consell Comarcal el març de 2019 (just després de la presentació de la querella), l'advocat dels llavors responsables de les dues institucions, Jordi Pina, ha recordat que en aquests casos els jutges solen aplicar el "principi de prudència", que consisteix a demanar inicialment la informació a l'administració o empresa denunciada, enlloc d'enviar-hi directament la policia judicial perquè hi faci un escorcoll a gran escala. Un principi que Pina considera evident que no es va complir en aquest cas, perquè es va optar per la mesura més aparatosa i amb més rellevància pública. 

Reaccions a nivell local

Després d'aquest anunci per part de Batalla, Fierro i Font, els actuals representants principals de Junts a la Seu i a l'Alt Urgell han expressat la satisfacció pel sobreseïment i per la constatació que la denúncia es feia sense proves, però han lamentat el dany que s'ha fet durant tot aquest temps als implicats i també a la formació política. El portaveu de Junts per la Seu i exalcalde de la ciutat, Jordi Fàbrega, ha expressat que "després de 5 anys de patiment es fa justícia" i s'ha mostrat "content per vosaltres i el vostre entorn". El també diputat al Parlament durant aquesta darrera legislatura hi ha afegit que "és ben cert que la política s’ha de fer amb instruments democràtics, i no amb mentides i falses denúncies", però tem que qui va fer l'acusació falsa "no té ni un bri de remordiment".

La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós, ha assegurat que encara té "molt present l'espectacle infame d'aquell dia", en referència als registres que es van ordenar a l'ens comarcal i a l'Ajuntament urgellenc, i ha manifestat que s'alegra "que s'hagi acabat el malson que ha viscut gent ferma". A més a més, Lladós ha emplaçat els mitjans de comunicació perquè "aquesta notícia es mereixi tants titulars i corri tant com ho va fer llavors". Finalment, pel que fa als denunciants, ha dit que desitja "que un dia els passi factura la maldat que els fa moure".

També s'hi han pronunciat des d'ERC la Seu, des d'on han expressat que s'alegren d'aquesta notícia, alhora que lamenten "tot el temps d'angoixa i patiment que han hagut de passar els injustament encausats". Representants locals de la formació republicana també han assenyalat que des del primer moment van "tenir clar que al darrera hi havia una malintencionada i perjudicial acció política" i han reblat que "sempre" cal tenir rivalitat política però "mai" no s'hauria d'arribar a "mentir, acusar i fer mal a les persones i el seu entorn", perquè "no tot s'hi val".

Cronologia principal del procés

25/09/2017 Es presenta una denúncia anònima a Fiscalia anticorrupció.
22/03/2018 Primer informe de UOPJ de la comandància de la Guardia Civil de Lleida. (secret)
26/03/2019 Querella de fiscalia
28/03/2019 Entrada de la Guardia Civil a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i a Consell Comarcal de l’Alt Urgell
15/01/2020 S’obren peces separades: Baixada del Molí (Ajuntament) i Planta de Lixividiats (Consell)
26/02/2020 Declaracions dels investigats sobre les dues peces separades
27/07/2020 Sobreseïment i arxiu de les dues peces separades
29/07/2020 Es dicta la primera interlocutòria de pròrroga, a petició de la guardia civil (12 mesos)
27/07/2021 Es dicta la segona interlocutòria de pròrroga, a petició de la guardia civil (6 mesos)
28/01/2022 Es dicta la tercera interlocutòria de pròrroga, a petició de la guardia civil (6 mesos)
26/07/2022 Es dicta la quarta interlocutòria de pròrroga, a petició de la guardia civil (6 mesos)
30/01/2023 Auto pel qual es disposa no prorrogar més la instrucció, malgrat la petició de la guardia civil
07/02/2024 Declaracions dels investigats
09/02/2024 Petició de sobreseïment i arxiu per part de les defenses
20/02/2024 Petició de sobreseïment i arxiu per part de fiscalia
27/02/2024 Sobreseïment i arxiu de la causa