El llibre 'Mines i miners' documenta 720 concessions mineres al Geoparc Orígens i zones pròximes

'Mines i miners' és un llibre fruit d'una recerca sobre la història de gairebé un segle i mig (1833-1975) d'activitat minera a la Vall Fosca, Peramea, Sossís, la Conca de Tremp, Isona i Conca Dellà, el Montsec de Meià, Corçà, Coll de Nargó i Malpàs. Aquest estudi ha permès documentar 720 concessions mineres, sobretot de carbó i minerals de coure. Pel que fa a l'explotació, va ser una activitat de supervivència econòmica i social i una forma de viure per als buscadors de mines on el negoci estava més en l'especulació per la venda de les concessions que no pas en l'extracció del mineral. El llibre relata que l'impacte econòmic va ser baix i que, des del moment de la paralització, les mines resten abandonades.

Eva Perisé i Miquel Bailac, autors del llibre, relaten a l'ACN que les mines es van explotar amb certa intensitat durant tres períodes: a mitjan del segle XIX, amb una mineria tradicional, i a finals del segle XIX i la primera dècada del XX, en la qual va arribar capital estranger i canvis tecnològics. També es van activar durant el franquisme, quan la necessitat de recursos minerals era important i va portar a l'explotació de mines on el mineral era escàs i de mala qualitat.

Perisé ha detallat que la recerca posa en relleu que la mineria va ser la primera gran inversió estrangera que va arribar al territori, acompanyada d'una rellevant tecnologia. Posteriorment, les inversions de les grans obres hidroelèctriques van ser més grans.

Dures condicions de vida

'Mines i miners' exposa les dures condicions de la mina i deixa constància del fet que l'activitat minera va donar feina temporal a homes, nens i dones. La feina de les dones era tan menystinguda que cobraven la meitat que els homes i fins i tot menys que els menors.

L'obra es complementa amb una sèrie de mapes amb les diferents concessions, en què es pot percebre l'extensió que tenien al territori, amb més de 100 mines a la zona d'Isona i Conca Dellà.

La mineria no era un negoci i en moltes ocasions va ser senzillament una aventura, ja que no es disposava de mitjans tècnics per poder quantificar ni la qualitat ni la quantitat del mineral que hi havia als afloraments. Els autors del llibre parlen més de "micromineria" que de mineria perquè l'explotació, a excepció de les mines de Malpàs, Coll de Nargó, Corçà, Sossís i la Torre de Capdella, va ser escassa i temporal.

Anècdotes

La investigació ha descobert anècdotes com que entre els propietaris de les concessions mineres hi havia alcaldes de Tremp, polítics lleidatans, empresaris famosos o arquitectes de renom. Pels autors també ha estat curiós analitzar el nom de les mines i veure com més del 60 per cent tenien nom de dona (Antonia, Maria, Victòria o Tereseta), el 20 per cent d'homes i la resta de mares de Déus.

L'impacte de la mineria va ser tan baix que ni tan sols va deixar empremta en la toponímia. "Tampoc va catalanitzar la terminologia minera, importada pels miners professionals arribats d'Astúries, Lleó o Guadalajara", ha detallat Bailac.