El Memorial Democràtic commemorarà el centenari del naixement de Conxita Grangé, referent la lluita antifeixista

El Memorial Democràtic commemorarà l'any vinent el centenari del naixement de la pallaresa Conxita Grangé, considerada una figura clau en la lluita antifeixista. Així ho ha acordat el Govern, que l'ha inclòs a la llista anual de personalitats i esdeveniments que es rememoraran durant el 2025 a Catalunya.

Grangé, nascuda a Espui (al municipi de la Torre de Capdella) el 6 d'agost de 1925, va ser la darrera supervivent catalana dels camps de concentració i d'extermini nazis. Per celebrar l'efemèride, s'han previst tota una sèrie d'activitats i programacions de caràcter divers, arreu del territori, que inclouen des d'exposicions, ponències i col·loquis fins a la publicació d'una biografia oficial. Alguns dels actes es produiran en col·laboració amb el Museu Hidroelèctric de Cabdella i l'Ajuntament de la Torre de Capdella, municipi d'on era originària Conxita Grangé.

"L'objectiu global és destacar, recuperar i difondre la memòria d'una dona fermament compromesa amb els valors i l'ideal democràtics", ha afirmat el director de la institució, Jordi Font, que assegura que Grangé ja forma part del "patrimoni memorial intangible dels catalans".

Les de 2025 no seran, però, les primeres accions que el Memorial Democràtic executarà en honor de Conxita Grangé. El 2019, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de la Torre de Capdella li van retre un sentit homenatge i, des d'aleshores, un plafó informatiu de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya senyalitza la seva casa familiar en aquest municipi de la Vall Fosca.

Entre la Vall Fosca i Tolosa de Llenguadoc

Conxita Grangé Beleta va néixer en una família de vuit germans. Quan tenia dos anys va anar a viure a Tolosa de Llenguadoc amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seva cosina, Maria Castelló. Durant la Guerra Civil espanyola, però, la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.

Acabada la guerra, l'any 1939, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència, en aquest cas contra els nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d'enllaç amb els guerrillers que combatien contra els nazis i col·laboraven amb les xarxes de resistència. Les tres dones van ser detingudes a l'Arieja el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d'on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d'un tren amb més de 700 detinguts, entremig dels bombardejos aliats i els atacs del maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.

Abans de l'alliberament, quan el camp fou bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, tornar a França. Finalment Conxita Grangé es va establir novament a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un exguerriller català.