L'octubre d'enguany ha estat el més càlid a Catalunya tret del Pirineu occidental, que es queda a prop de la mitjana

L'octubre del 2022 ha estat el més càlid que s'ha mesurat a bona part de Catalunya des que hi ha registres, tot superant les dades del mateix mes dels anys 2001, 2006, 2013 i 2014. Tot i això, el Pirineu occidental és entre les poques zones on no s'ha batut rècords de calor i on les temperatures han estat més a prop de la mitjana climàtica d'aquest mes. Els valors també han estat semblants als habituals a la Costa Daurada. A la resta del país, en canvi, s'han situat molt per damunt del que és normal en plena tardor, especialment en algunes zones de la Catalunya Central i la plana de Lleida.

Segons el balanç que n'ha fet el Servei Meteorològic de Catalunya, a les principals poblacions de l'Alt Urgell -és a dir, al voltant del riu Segre- la temperatura mitjana de l'octubre ha estat entre els 14 i els 16 graus, amb màximes al voltant dels 20º i mínimes a l'entorn dels 9, tot i que amb puntes de 23 i 6 graus respectivament. Uns valors semblants als de bona part del Pallars Jussà. A les fondalades de la Cerdanya, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i l'Aran, la mitjana ha estat entre els 10 i els 12 graus. I a les cotes altes de tot el Pirineu, entre els 6 i els 10 graus.

Si es compara amb la mitjana de l'octubre, aquests valors mitjans han estat entre 3 i 4 graus per damunt de l'habitual a bona part de les poblacions de l'Alt Urgell i de la resta del Pirineu, tot i que a l'Aran i al sud de l'Alt Urgell l'anomalia ha estat de fins a 5º; i a Vielha en particular, de més de 5º. Només al sud del Pallars Sobirà i a l'est de l'Alt Urgell s'han quedat a prop de la mitjana, amb entre un 1 i 2 graus més del normal.

Contrastos en la pluja al Pirineu

Pel que fa a la precipitació acumulada, l'octubre ha estat especialment sec a l'entorn de la Seu d'Urgell i de Puigcerdà, amb entre 30 i 40 l/m2. En canvi, a tota la zona que comprèn el Parc Nacional d'Aigüestortes -al límit entre l'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà- és on ha plogut més de tot Catalunya, amb entre 120 i 200 l/m2. A la resta del Pirineu (incloent el Solsonès i l'Alt Berguedà), en general, l'acumulació s'ha mogut entre els 80 i els 120 l/m2.

En la comparació amb el recull històric de dades, el Pirineu occidental és també l'única zona de Catalunya on no només no hi ha hagut un octubre sec sinó que fins i tot hi ha plogut més de l'habitual en aquest mes. Així, a bona part del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça hi ha plogut entre un 10% i un 50% més que la mitjana; i a l'extrem nord del Sobirà, fins a un 70% més, destacant els 98,2 l/m2 recollits a Espot i els 67,8 l/m2 de Boí Taüll, entre els dies 19 i 21. El municipi de Naut Aran també s'ha situat per sobre la mitjana, tot i que a la resta de l'Aran s'han quedat molt per sota.

Pel que fa al nord de l'Alt Urgell i a la plana de Cerdanya, només hi ha plogut entre un 50% i un 70% del que seria esperable, mentre que a la resta d'aquestes dues comarques hi ha plogut el 80% de l'habitual, amb l'excepció de tota la zona de l'Alt Urgell que limita amb el Solsonès, on s'han mantingut en la mitjana (al voltant del 100%). Pel que fa justament al Solsonès, hi ha hagut un fort contrast entre la Vall de Lord, on -com al Pallars- hi ha caigut més pluja de l'habitual, i el sud de la comarca, on gairebé no hi ha plogut.

Massa càlida a bona part del país

Quant a la resta de Catalunya, a grans trets, l'SMC valora que "al llarg del mes les altes pressions es van anar retirant cap al nord-est del continent europeu, produint una situació de bloqueig anticiclònic". Això, sumat a la presència de baixes pressions a l’oest de la península Ibèrica, va provocar la presència d’una "massa càlida tropical que va ser persistent durant la segona quinzena del mes" i que ha provocat que "la temperatura fos excepcionalment alta per l’època, amb màximes que van superar els 30°C a molts punts del país i nits tropicals a la línia del litoral".

En el mapa d'anomalia de temperatura, sobresurten la Segarra, Osona i l'Alt Empordà, on en alguns municipis la mitjana ha estat més de 5ºC per damunt del recull històric de dades de l'octubre. I pel que fa a la precipitació, el mes ha estat molt sec a bona part de la Catalunya Central, les comarques de Girona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, amb moltes comarques que s'han quedat per sota del 30% de la pluja esperable. Deixant de banda l'Alt Pirineu, només s'han apropat a la mitjana al Pla d'Urgell i al límit entre el Tarragonès i el Baix Camp.

Tot i això, el Servei Meteorològic també recorda que aquest octubre hi ha hagut el pas de quatre pertorbacions. A banda de la dada màxima d'Espot, destaquen els 89,4 l/m2 recollits a Vila-Seca (Tarragonès) i els 67 de Cassà de la Selva (Gironès) al començament de mes. Els darrers dies del mes, hi ha hagut noves pluges que van deixar més de 40 mm a cotes altes del Pallars, 36,3 al Port del Comte i 34,3 a Vielha. D’altra banda, a l’observatori de l’Estartit (Baix Empordà), amb dades recollides per Josep Pascual des de l’any 1974, la temperatura de l’aigua del mar ha estat la més alta de tota la sèrie en un mes d'octubre: 21,3°C de mitjana, superant per una dècima la de l’any 2014 (21,2).

Un volcà, possible causant de la major calor d'enguany

Les dades de l'octubre se sumen a les dels mesos anteriors, que des de l'abril han registrat quasi sempre valors superiors a la mitjana, amb fortes onades de calor al maig i al juliol. Sobre aquest fet, el Servei Meteorològic de Catalunya ha advertit que, més enllà del ja conegut escalfament global, una de les causes principals d'aquesta situació d'enguany pot tenir la resposta a l'altra punta del món: l'erupció del volcà submarí Hunga Tonga, a Oceania.

Segons els experts, l'erupció d'aquest volcà en ple Oceà Pacífic, el 15 de gener passat, va alliberar a l'atmosfera fins a 150 tones de vapor d'aigua, un gas que contribueix especialment a augmentar l'efecte hivernacle. I un estudi publicat ara fa poques setmanes confirma que això ha comportat, a bona part del món, un augment de la temperatura d'unes dècimes de graus centígrads, que ha contribuït al que no dubten a qualificar d'"anomalia tèrmica".

En aquest sentit, l'SMC ha subratllat que aquestes erupcions des de sempre han influït en les alteracions de la temperatura i que, a més a més, no sempre ho fan en forma de més calor, sinó que moltes vegades pot passar tot el contrari. I posen l'exemple del volcà Pinatubo (Filipines) l'any 1991, que van causar un refredament al voltant de 0,5º en els valors mitjans arreu del món, també a Catalunya. “Quan les erupcions volcàniques a prop de l’equador injecten molts gasos i aerosols a l’estratosfera, fan augmentar la radiació solar reflectida pel planeta i baixa la temperatura a la superfície", detallen.