El Montsec i la conca de Tremp volen ser declarats Geoparc per la Unesco

Els participants a l'Aplec de la Geologia de les Terres de Lleida i dels Pirineus reivindiquen l'alt valor de la conca de Tremp i el Montsec i asseguren que la zona reuneix tots els requisits perquè la Unesco la distingeixi com a Geoparc. La candidatura impulsada per l'Ajuntament de Tremp i el Consell Comarcal del Pallars Jussà s'ha de presentar el dia 1 d'octubre a la seu de la institució a París i ara està pendent de rebre l'aval d'Unesco Madrid.

Segons informa l'ACN, els geòlegs que hi estan treballant són optimistes i confien que a finals del 2016 o durant el 2017 el Geoparc lleidatà sigui una realitat. Aquest diumenge s'ha fet una sortida pels territoris inclosos al projecte que ha sortit de Vilanova de Meià.

Si s'aconsegueix la distinció, la Conca de Tremp i el Montsec se sumarien al Geoparc que ja existeix a la Catalunya Central des de fa tres anys. A l'estat espanyol n'hi ha 12, a Europa 65 i 112 arreu del món. La candidatura lleidatana inclou tots els municipis del Pallars Jussà i cinc més de comarques veïnes: Baix Pallars (Pallars Sobirà), Àger, Camarasa i Vilanova de Meià (Noguera) i Coll de Nargó (Alt Urgell).

Joan Poch, geòleg assessor de la candidatura, ha explicat que en aquest estadi inicial s'ha optat per limitar els municipis inclosos al projecte "per ser pràctics i facilitar que pugui tirar endavant, tenint en compte que el temps és just". No obstant això, ha deixat clar que més endavant s'hi podrien afegir altres localitats "que tinguin un valor patrimonial".

De moment, a l'abril es va presentar una memòria a Unesco Madrid i ara s'està esperant la resposta en forma de carta de suport. A partir d'aquí s'ha de formalitzar la presentació de la candidatura a la seu de la Unesco. Els 65 Geoparcs que actualment hi ha a Europa tenen dret a votar les noves incorporacions a la xarxa però la Unesco disposa d'un vot de veto que li dóna l'última paraula.

Bones perspectives

L'administració, la societat civil i les institucions científiques estan convençudes que el patrimoni geològic, paleontològic, miner i cultural d'aquesta zona fa que tingui totes les característiques per ser Geoparc, simplement s'ha d'organitzar i fer-ho visible", assegura. Aconseguir la distinció "suposaria formar part d'una xarxa internacional, obrir-lo a una finestra que ens ha de permetre, entre altres coses, preparar projectes conjunts entre països per obtenir finançament europeu, intercanvi de recursos humans i bones pràctiques, i tot plegat seguint l'exemple d'allò que ja s'ha fet a altres països per buscar solucions al desenvolupament rural".

Joan Poch també ha explicat que la marca Geoparc és més flexible que altres que atorga la Unesco com la de Reserva de la Biosfera o Patrimoni de la Humanitat. No és una figura legal de protecció sinó que s'assembla més a la denominació de reserva Starlight que ja ha aconseguit el cel del Montsec "i que pot ser un punt a favor nostre". "El Geoparc promou la conservació del patrimoni però sobretot se centre en com l'utilitzem per poder obtenir beneficis socials, econòmics i mediambientals per a la gent que viu aquí", ha conclòs.

En la mateixa línia s'ha expressat el president de l'associació Amics dels Dinosaures de Coll de Nargó, Josep Peralba. Opina que en territoris com aquest on es fa difícil viure de les activitats tradicionals d'agricultura i ramaderia "les pedres s'han de compartir amb pa" i, per tant, cal treure rèdit turístic dels valors geològics i paleontològics. Cal recordar que tant a la Conca de Tremp com a Coll de Nargó hi ha un gran nombre de jaciments amb restes de dinosaures.

Mig centenar d'assistents a l'Aplec

Joan Poch i Josep Peralba han participat juntament amb mig centenar de persones més a l'Aplec de la Geologia de les Terres de Lleida i dels Pirineus que s'ha fet a Vilanova de Meià (Noguera) des de divendres. Aquest diumenge al matí una trentena de persones s'ha animat a fer una sortida matinal de geologia pels voltants del Montsec, amb sortida i arribada a Vilanova passant per Santa Maria de Meià, Fontllonga, Terradets i Barcedana. Serien a la part sud del futur Geoparc si finalment s'aconsegueix la distinció.

La sortida l'ha guiada el geòleg i director científic del Geoparc de la Catalunya Central Josep Maria Mata-Perelló. Ha explicat que el seu objectiu és que Catalunya tingui tres Geoparcs corresponents a les tres zones geològicament diferents que hi ha al país amb valor suficient com per optar a aquest reconeixement. Després del de Tremp, el tercer podria ser el Priorat. "És una de les principals comarques mineres del país amb elements geològics únics i amb valors afegits com és el vi", destaca. En tot cas, Mata-Perelló ha concretat que s'han fet els primers passos però encara molt incipients perquè la prioritat ara és aconseguir el reconeixement per al prepirineu lleidatà.