El Museu de la Conca Dellà exposa més de 3.000 fòssils recollits per un metge rural

El Museu de la Conca Dellà, a Isona, ofereix actualment una exposició sobre Lluís Ferrer i Condal (1914-2011), un metge de professió i paleontòleg d’afició que al llarg de la seva vida va aplegar una extraordinària col·lecció de fòssils de jaciments catalans i d'arreu del món, obtinguts per intercanvis amb altres aficionats o museus. Ara fa dos anys la família de Ferrer va fer la donació d'aquest llegat, que consta de més de 5.000 peces fòssils, a l'equipament d'Isona, que és qui el custodia.

Les restes abasten un rang de temps de gairebé 500 milions d'anys. Ferrer i Condal va fer algunes troballes excepcionals, que es mostren ara per a tothom que durant la seva vida va tenir exposats a casa seva, a la Fuliola (Urgell). L'exposició es titula 'Lluís Ferrer i Condal, la singular història d’una col·lecció de fòssils feta per un metge rural'. La mostra contextualitza la tasca que va fer en el marc dels anys de la postguerra (1940-1960), quan la paleontologia a l’estat espanyol encara estava a les beceroles.

Ferrer i Condal va exercir de metge a Salàs de Pallars i a Tírvia, abans d'establir-se a la Fuliola. D'ell se n'explica que escollia els seus destins en funció de la possibilitat de recollir fòssils. Àngel Galobart, director del Museu d'Isona, ha explicat a l'ACN que la seva col·lecció de fòssils té "un alt valor científic i patrimonial", per la seva amplitud cronològica i diversitat geogràfica, i evidència una clara voluntat de conservació i difusió.

La majoria de fòssils recopilats en aquesta col·lecció, 2.324, són dels Països Catalans, però també se'n conserven 256 de la resta de la península, 277 dels Estats Units, 150 de França, 41 d'Alemanya i 65 de Bèlgica. Es van recollir de 377 jaciments i de 26 països diferents.

Una ploma i una granota

D'entre tots els fòssils, Àngel Galobat en destaca dos d'excepcionals: el primer fòssil de ploma trobat a Catalunya i un esquelet d'una petita granota. La ploma va ser trobada per Ferrer i Condal durant la primavera de 1953 a la Pedrera de Meià. Tot i una menor transcendència científica, es tracta d'un fòssil "excepcionalment conservat i un dels registres d'ocell més antics coneguts", datat al cretaci inferior.

La peça es va mostrar a l'expert Walter Kühne, que en va reconèixer la naturalesa i en va impulsar la presentació al Xl Congrés d'Ornitologia de Basilea, on es publicà una nota que en destacava el valor. Al cap d'uns anys, la ploma va viatjar fins a Anglaterra on va ser mostrada al Duc d'Edimburg durant un sopar. El director del National History Museum de Londres, Gavin de Beer, va enviar a Ferrer i Condal una carta d'agraïment que ara es mostra a l'exposició del Museu d'Isona.

El responsable del Museu d'Isona considera important de donar a conèixer aquestes col·leccions privades, disperses en una dotzena de museus europeus, per tal de poder demanar en el futur que siguin retornades al seu lloc d'origen. 

La mostra destaca la persistència que tenia l'homenatjat. Feia visites constants a jaciments propers als municipis on exercia la seva tasca com a metge rural, cosa que li va permetre recuperar fòssils de gran qualitat. D'altra banda, l'escàs marc legal de protecció del patrimoni que hi havia llavors li permetia fer aquestes prospeccions alhora que va introduir investigadors internacionals (Museus d’història Natural de Londres o París) en jaciments com la Pedrera de Meià, on es van extreure molts fòssils que van anar a parar a aquests museus.