Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El Museu de Llívia vol incorporar llibres de medicaments de la Farmàcia Esteva a l'exposició permanent

El Museu de Llívia vol incorporar llibres de medicaments de la Farmàcia Esteva a l'exposició permanent

Entre els documents de l'establiment, un de les més antics d'Europa, hi ha hi una col·lecció de farmacopees del segle XVIII. L'equipament treballarà l'any vinent en l'ampliació dels continguts divulgatius sobre la frontera i el Tractat dels Pirineus
Espai dedicat a la històrica Farmàcia Esteva, al Museu de Llívia (Foto: ACN)
17/11/2021 14:10

El Museu de Llívia ha revisat enguany uns 250 volums dels 400 que conformen el fons bibliogràfic de l'antiga farmàcia Esteva, una de les més antigues d'Europa. Entre d'altres, hi ha una col·lecció de farmacopees (llibres de medicaments) del segle XVIII. A partir d'aquesta tasca de documentació, s'ha decidit programar per l'any vinent una campanya de restauració per, probablement, poder incorporar alguns d'aquests exemplars a l'exposició permanent. De fet, divulgar la importància que han tingut els fàrmacs en diversos períodes de la història és un dels punts que recull el Pla Estratègic del museu, que, a més, de cara al 2022 vol ampliar els continguts sobre la frontera i el Tractat dels Pirineus, perquè aquests hi tinguin un paper més destacat.

Als receptaris que s'han documentat fins ara s'ha constatat, entre d'altres, l'antic ús de cànnabis per a brots epilèptics o bé l'ús de cocaïna per rebaixar els dolors en els parts, a més de diverses solucions digestives o ungüents. El director del Museu de Llívia, Gerard Cunill, ho contextualitza en el procés d'evolució de la medicina i la farmàcia al llarg de la història. Cunill ha explicat a l'ACN que "hi ha medicaments que ens poden sorprendre, perquè ara són considerats drogues i estan molt restringits", i hi afegeix que alguns analgèsics o calmants s'han anat substituint amb el pas del temps per d'altres "més eficaços i amb menys contraindicacions".

Les campanyes de documentació, que des de l'any 2017 s'han recuperat i es duen a terme cada any, són una part essencial per poder afrontar el procés d'ampliació i renovació de la presentació museogràfica de l'equipament. A banda de les farmacopees, que tenen "un valor històric i documental important", també hi ha el fons documental del negoci de la farmàcia, amb una sèrie que està pràcticament completa des de mitjan segle XIX i fins gairebé la dècada de 1940. Pel que fa als llibres de comptes, inclouen els medicaments que s'expedien en cada moment.

D'altra banda, el director del museu ha explicat que el Pla Estratègic de l'equipament ha tingut una bona acceptació de les institucions i que ara l'objectiu és començar a implementar-lo, tot donant prioritat a introduir millores en l'experiència de visita i en l'exposició permanent de farmàcia. A banda d'aquest àmbit, es vol continuar treballant en la divulgació de les restes arqueològiques del municipi.

Recordar un episodi clau en la història de Llívia

Finalment, des d'ara es vol augmentar la importància que té en el Museu de Llívia l'explicació de la frontera i del Tractat dels Pirineus, fins al punt que aquesta línia tingui el mateix pes que els altres dos eixos del projecte. De fet, aquell episodi ha marcat per sempre més la idiosincràsia del municipi i de tota la comarca. Ara fa pocs dies -el 7 de novembre passat- s'han complert 352 anys des que, en plena Guerra dels Trenta Anys, la monarquia castellana va acordar -sense consultar-ho a les Corts Catalanes- cedir a França la totalitat del comtat de Rosselló i la meitat del comtat de Cerdanya.

Això va comportar, per a les institucions catalanes, la divisió del país en dues parts i la pèrdua de la que llavors era la segona ciutat més important del país, Perpinyà. L'acord incloïa 33 pobles cerdans, però Llívia en va quedar al marge perquè no tenia la consideració de poble, sinó que tenia el títol de vila des de 1528. Això ha fet que des de l'any 1659 el municipi llivienc sigui un enclavament sota control espanyol però envoltat de territori administratiu francès.