El Museu Diocesà d'Urgell remunta el Retaule de la Pietat després de la restauració
La peça, del segle XVI, torna al seu emplaçament històric, a la Seu, després d'haver estat restaurada a Valldoreix. És l'obra renaixentista més important de la diòcesi
Aquesta setmana s'ha dut a terme la reinstal·lació del retaule de la Pietat del Museu Diocesà d’Urgell. L'obra va ser desmuntada el mes de juliol passat i va ser traslladada a les dependències del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), a Valldoreix. Ara tornarà al seu espai habitual, a la Seu.
Al CRBMC s’ha realitzat una neteja integral de les policromies i s’han revertit les problemàtiques més destacades de la peça, com ara la pèrdua d’elements decoratius, les esquerdes i obertures de la fusta, els aixecaments puntuals de les capes de preparació o la manca de cohesió de les capes de preparació, de pintura i de la dauradura.
Aquesta ha estat la primera intervenció que s’ha fet en aquest retaule del segle XVI, el més important d’estil renaixentista de la Diòcesi d’Urgell. Aprofitant l’ocasió, des del Museu Diocesà s’ha impulsat l’enregistrament d’un vídeo que recull tota l’actuació, des del seu desmuntatge, el procés de restauració i el muntatge definitiu. La restauració l'han fet un equip de conservadores-restauradores, sota la coordinació de l’especialista en pintura i escultura sobre fusta del CRBMC i del conservador-restaurador Josep Paret. Els treballs han estat subvencionats en un 40% del cost total pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Una obra clau del segle XVI
El retaule de la Pietat és una de les obres més importants que es van construir a la Seu d'Urgell durant el s. XVI, i es manté al mateix lloc per on va ser creat: l'església de la Pietat, que actualment forma part del Museu Diocesà d’Urgell i del conjunt catedralici. Es tracta d’un retaule d'estil renaixentista, on destaca l’exuberant profusió decorativa típica d’aquest estil. És una obra atribuïda a l'escultor Jeroni Xanxo (1548-1550), que no va ser pintada i daurada fins anys més tard, al 1573, per Antoni Peitaví, pintor de Tolosa de Llenguadoc establert a Perpinyà.
L'escultura exempta de la Verge de la Pietat amb el Crist mort a la falda centra la composició del retaule i la seva iconografia, que es distribueix en diversos plafons treballats en baix relleu, on es representen episodis de la infància i la passió de Jesús. En la predel·la els quatre evangelistes alternats amb els pares de l'Església i al centre l'anunciació. A la part superior del retaule, a l'àtic, la representació de Déu Pare i als laterals dins de medallons Sant Ermengol i Sant Ot. Completa la decoració tota l'estructura arquitectònica i motius decoratius propis del segle XVI.
