El Museu Diocesà presenta una exposició de Sergi Ricart
La denúncia de la destrucció del medi ambient és el tema central de les obres La mostra s'inaugura aquest dilluns al vespre, en un acte presidit pel bisbe d'Urgell
El Museu Diocesà d’Urgell acull, a partir d'aquest dilluns dia 30, l’exposició “Art i compromís”, una col·lecció d’escultures i joies de l’artista plàstic Sergi Ricart (Barcelona, 1970) amb el món natural com a tema central. La inauguració de la mostra, a les vuit del vespre, serà presidida pel Bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i la presentació anirà a càrrec de Mn. Josep Maria Mauri, Vicari episcopal i Delegat diocesà de Patrimoni Cultural.
El títol de l’exposició fa referència a la intenció de l’artista de reflectir en les seves obres la preocupació per la salvaguarda del medi ambient. Paral·lelament a la seva llarga trajectòria artística, encetada l’any 1986 quan encara estava acabant la seva formació a l’escola La Llotja de Barcelona, Sergi Ricart ha mantingut una posició activa i compromesa amb la defensa de la natura.
De fet, la conjunció d’aquestes dues inquietuds, la plàstica i l’ecologista, ha marcat clarament la seva carrera, amb exposicions força importants, com la col·lecció d’escultures d’aus que va mostrar a La Pedrera el 2001, coincidint a la celebració del Dia Mundial dels Ocells. O com les col·laboracions habituals per a la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa Catalunya, entre moltes d’altres fites destacables.
A l’Alt Urgell, Sergi Ricat ja va oferir el 2005 un tast del seu treball a l’exposició que va inaugurar a la seu del Consell Comarcal. I ara, per al Mudeu Diocesà d’Urgell, ha aplegat una sèrie de peces recents i d’altres d’etapes anteriors per conformar una panoràmica basada en el món natural que no exclou obres amb un caràcter simbòlic, al costat d’altres que contenen elements de denúncia contra la massificació de les grans ciutats i contra la destrucció del medi ambient.
Les 14 escultures i 10 relleus de l’exposició “Art i compromís” estan realitzades en terra cuita i en pedra d’aluminat. Aquest darrer material, segons comenta Ricart, te l’avantatge que li permet treballar la figura a partir d’un motllo d’argila i un contramotllo de guix. Però alhora el polit final proporciona a la peça una textura visual ben semblant a una escultura tallada directament en pedra.
La col·lecció es completa amb una vintena de joies d’argent i unes quinze xilografies. Tot és fruit del procés d’experimentació per cercar noves vies d’expressió artística. Les joies, diu l’artista barceloní, li permeten treballar els volums de manera semblant a l’escultura, però amb la dificultat afegida que suposa les dimensions reduïdes de la peça. El gravat, de la seva banda, és una manera de desenvolupar tota la tasca prèvia d’esbossos i dibuixos abans de donar cos i forma a la idea d’una nova escultura.
