El nanosatèl·lit Enxaneta obté dades de sensors per millorar el conreu de la vinya a la Conca de Tremp

Quan encara no s'ha complert un any del llançament del primer nanosatèl·lit català, l'Enxaneta (22 de març de 2021), el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha anunciat el llançament d'un segon satèl·lit. Serà aquesta tardor i servirà per "lluitar contra el canvi climàtic". El cost de tot el projecte serà d'1,7 MEUR, mentre que l'Enxaneta va costar 574.000 euros.

D'aquest ja se'n tenen les primeres dades i una de les seves primeres utilitats és millorar el conreu de la vinya a la Conca de Tremp. Es tracta d'informació de sensors ubicats en indrets amb poca cobertura de telefonia. La finalitat d'aquesta xarxa d'estacions és analitzar com varien els paràmetres físics del sòl i poder ajudar als agricultors. Aquest és el primer cas d'ús de l'Enxaneta, però al llarg del 2022 se'n duran a terme de nous aplicats a la ramaderia, el sector forestal o les emergències. Per això, la presentació de resultats d'aquest primer any s'ha fet a la capital del Pallars Jussà, Puigneró Puigneró ha destacat que l'aposta per la nova economia de l'espai és "un projecte per la millor política social que es pot fer pels ciutadans" i ha afegit que "apostar pel coneixement, per la tecnologia i l'economia de l'espai es apostar pel futur laboral d'aquest país".

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) disposa d'una xarxa d'estacions de mesura de paràmetres físics del sòl que registren contínuament dades de temperatura i humitat del sòl on s'ubica cada estació i de paràmetres ambientals com ara pluviometria, temperatura i humitat relativa de l'aire, així com de la radiació solar. Els principals elements que formen una estació d'aquest tipus són 4 sensors multi-paramètrics soterrats a 5, 20, 50 i 100cm de profunditat.

El projecte va començar a la Conca de Tremp en terrenys de cultiu de vinya i s'ha estès a altres conreus d'aquest tipus al Pirineu i Prepirineu, atès que el canvi climàtic està obligant a moure les vinyes a cotes més altes. Això implica ubicar les estacions en indrets on és difícil trobar cobertura de xarxes terrestres de telefonia mòbil. És aquí on la cobertura aportada des de l'Enxaneta és clau per poder instal·lar aquestes estacions i posar-les en funcionament.

Les dades dels sensors són enviades a l'Enxaneta mitjançant mòdems de connexió satel·litària dissenyats per la Fundació i2CAT, que també ha contribuït, juntament amb Sateliot, en la implantació dels protocols de comunicació entre sensors i el nanosatèl·lit. Aquests mòdems permeten l'enviament a l'Enxaneta de dades de banda estreta (lectures de sensors) provinents de sensors IoT com els de l'ICGC.

Amb l'objectiu de demostrar que la connexió d'aquests mòdems amb l'Enxaneta és possible i poder comparar les dades rebudes des de l'Enxaneta amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G, el primer mòdem s'ha instal·lat al Camí de Nerets, a Tremp, i s'hi estan rebent dades des de desembre. Des d'aquest dimecres, les dades obtingudes gràcies a l'Enxaneta es poden consultar públicament. Posteriorment, s'analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l'Enxaneta.

Beneficis de les missions satel·litàries

El llançament de l’Enxaneta va suposar el tret de sortida de les missions satel·litàries de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, dissenyada per aprofitar i maximitzar les oportunitats d’un nou àmbit econòmic, el NewSpace, basat en l’ús de satèl·lits de petites dimensions que orbiten a baixa altura i en l’explotació de les seves dades, amb l’objectiu de millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors de l’economia i la societat catalanes, i, en definitiva, de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones.

Entre els beneficis directes es troben tots els derivats dels serveis que resolen reptes i necessitats que tenen un impacte directe a l’Administració i la gestió del territori. Aquesta gestió, afirma el Govern, "serà més efectiva i proactiva i comportarà un benefici indirecte associat a una millor qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya" i a "l’increment de la capacitat de reacció davant de fenòmens adversos per al conjunt del país".

El NewSpace

El Govern de la Generalitat va aprovar l'Estratègia NewSpace de Catalunya el 27 d'octubre de 2020 per desplegar un programa d'actuacions específiques per "liderar la generació de coneixement, l'aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions" basades en dades facilitades per l'ús de noves tecnologies de l'espai. Un altre dels objectius de l'estratègia és la "democratització de l'espai mitjançant l'adopció de serveis del NewSpace en diversos sectors industrials de Catalunya", com també a l'administració mateix, que ha de ser pionera i motora en l'ús de les tecnologies associades a aquest concepte".

Catalunya ja disposa d'un cert lideratge en aquest sector incipient, amb empreses emergents que s'estan obrint pas en l'aventura espacial, algunes d'elles líders a escala mundial, i centres de recerca i innovació punters en aquest camp.

L'Observatori Astronòmic del Montsec gestiona totes les dades del satèl·lit Enxaneta. Ignasi Ribas, director de l'IEEC, ha dit que volem ser "més ambiciosos" i donar servei a l'Enxaneta però també instal·lar més antenes per servir a altres tipus d'infraestructures. El nanosatèl·lit passa per sobre de Catalunya dos cops al dia i totes les dades que recull al seu pas les transmet a la Ground Station (estació terrestre) ubicada a l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), que és a Sant Esteve de la Sarga i està gestionada per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Actualment compta amb 56 empreses i entitats que facturen 147 MEUR i ocupen 379 treballadors, i la previsió, segons les mateixes entitats, és que la seva facturació augmenti fins als 539 MEUR (+367%) i l'ocupació fins als 1.755 treballadors (+463%) l'any 2025.