El nou vi Kadino d'Estamariu es comercialitzarà per primer cop, fruit d'una verema amb més de 1.500 quilos de raïm

Les Vinyes d'Estamariu, situades a 1.365 metres d'altitud, comercialitzaran ampolles de vi per primera vegada, gràcies a la verema d'enguany que ha finalitzat aquest dilluns amb la recollida de més de 1.500 quilos de raïm. D'aquests, un miler de quilos són de la varietat pinot noir i s'han recol·lectat aquest matí mateix, mentre que els altres 500, de sauvignon blanc, es van collir l'11 de setembre passat.

Amb tota aquesta producció es preveu elaborar un miler d'ampolles de vi, que es vendrà sota la marca Kadino. El vicepresident de la Fundació Planes Corts, David Planes, ha detallat que la prioritat és que es puguin trobar a diversos restaurants i botigues de l'Alt Urgell. Concretament, sortiran al mercat dos vins monovarietals: el primer, amb unes 300 ampolles de vi sauvignon blanc; i el segon, amb unes 700 de pinot noir.

La calor d'aquest estiu ha fet avançar la verema entre dues i tres setmanes, ja que la maduració del raïm ha estat més ràpida de la prevista. Un cop acabada la recollida, la fase de vinificació es durà a terme a Collbaix-Celler el Molí, a Manresa. Es preveu embotellar ja el Kadino Blanc aquest mes de desembre, tenint en compte, segons ha explicat Planes, que "és un vi jove i el procés és més ràpid". Mentrestant, el Kadino Negre no passarà a l'ampolla fins al març o l'abril d'aquest any vinent.

Noves plantacions d'alçada en projecte 

David Planes ha destacat que la finca on es cultiven les Vinyes d'Estamariu és una de les més altes de la Península Ibèrica i que l'aposta per fer aquesta producció en alçada té molt a veure amb el context de canvi climàtic actual. En aquest sentit, hi ha afegit que hi ha un projecte per fer una nova plantació de vinya encara més amunt, a 1.500 metres d'altitud, i un altre a tocar del poble d'Estamariu, situat més avall (1.084 metres). De fet, Planes ha recordat que la vinya havia estat un dels conreus ancestrals de l'Alt Urgell fins al començament del segle XX, quan la plaga de la fil·loxera va empènyer molts pagesos a apostar per la producció de làctics. 

El responsable de la fundació considera que els vins d'alçada van en la línia de la tendència actual del consum d'aquest producte, ja que es busca que tinguin menys graduació alcohòlica i més acidesa. Tot plegat, segons ha apuntat, per fer-los "més agradables a la boca" i aconseguir "que el jovent el consumeixi amb més facilitat". Pel que fa al desenvolupament del projecte, ha explicat que aquest encaixa dins l'estratègia global de la Fundació, on es pretén fixar població i fomentar l'orgull de pertinença al territori.

Tot i que, ara per ara, els vins produïts a Estamariu s'acabaran d'elaborar al Bages, el projecte contempla la construcció d'un celler propi en un període de 5 o 6 anys. Pel que fa al nom comercial de Kadino, Planes ha manifestat que té a veure amb la manera com es coneixia la serra del Cadí a l'època medieval: "Il monte Kadino". De fet, s'ha volgut fer una referència a la serralada perquè "aquesta vinya dorm al costat del Cadí i es desperta també veient el Cadí".

Tècniques d'agricultura biodinàmica

La verema s'ha fet coincidir amb les fases ascendents de la lluna, que són més favorables a la recol·lecció dels fruits. Tot plegat s'ha dut a terme seguint principis d'agricultura biodinàmica, que també marquen que és millor fer la collita durant el matí. De fet, els ceps reben tractaments de preparats d'aquest tipus, als quals, de vegades, s'hi afegeix valeriana per animar més la planta. D'aquesta manera, es busca tractar el vi com "un aliment pel cos i la ment".

El viticultor i agricultor biodinàmic Joan Pagès ha explicat que els principis d'aquest model passen per ser "molt respectuosos amb la terra". De fet, aquesta és vista com a l'element principal que nodreix les plantes i "dona vida al fruit". Pel que fa a la situació de la vinya d'Estamariu, ha ressaltat que són "en un lloc privilegiat". A més a més, ha dit que tot i situar-se en alçada, estan dins una "vall càlida" on no s'arriba a temperatures tan baixes com a d'altres zones de l'Alt Urgell.

La superfície de les vinyes on s'ha dut a terme la verema ocupa poc més d'una hectàrea i destaca per la seva fertilitat. A més, al seu dia es va apostar per plantar varietats de cicle curt perquè s'adapten millor al clima de muntanya, on el fred es manté durant més temps. La diferència de temperatura entre el dia i la nit es valora com un element molt positiu per a la maduració del raïm. Una altra característica d'aquestes terres és la humitat, que aporta més equilibri a la producció i per tant, fa que el vi de cada collita tingui més regularitat.

La recuperació de la vinya s'emmarca dins l'eix de l'agricultura de la Fundació Planes Corts, que juntament amb la ramaderia, la transformació energètica, la formació, la cultura, el turisme i els equipaments, conformen el model d'economia circular que promou l'entitat als pobles d'Estamariu i Bescaran des de final de 2022.